L’actriu i poetessa Estel Solé va ser l’encarregada d’estrenar la 164a Fira de la Candelera amb un pregó que va captivar i emocionar. Solé va unir la seva biografia i la història de la fira amb reflexions més filosòfiques en un relat que serà recordat com un dels més ben executats dels últims anys.
Àudio cortesia de Ràdio Molins de Rei
Era sabut que la molinenca Estel Solé resoldria notablement l’encàrrec de donar el tret de sortida de la 164a Fira de la Candelera al teatre del Foment Cultural i Artístic. Amb només 27 anys ja s’ha estrenat a la televisió, ha escrit una obra de teatre i ha publicat dos poemaris, pels quals ha estat reconeguda amb diversos premis. El reconeixement més recent va ser tot just una setmana abans al mateix escenari, el Premi Cultura de Ràdio Molins de Rei.
Divendres 23 de gener la jove escriptora va evidenciar que el pregó és un gènere que també podria cultivar. I és que el seu particular tret de sortida de la 164a Fira de la Candelera va ser un dels més ben executats dels últims anys.
El pànic a la pàgina en blanc, així va començar el seu discurs, tot un clàssic dels escriptors que sempre ha acompanyat la jove molinenca. Solé va anar més enllà: “Començar de nou ens atemoreix, tenim pànic a la llibertat”, explicava. “Acostumats a fer un camí traçat, quan tenim l’oportunitat de fer una cosa per nosaltres mateixos el pànic se’ns apodera”, sentenciava. El mateix passa quan ens enamorem, o quan un pagès sembra el camp. I és que segons la jove actriu, la Fira és un “exemple de valentia”.
La nostàlgia de Molins de Rei va centrar una bona part del pregó. Quan anava a l’institut, Solé va recordar com “comptava els dies que faltaven per la Fira al calendari”. I aquí també va fer una reflexió més global. “Les tradicions ens defineixen, consoliden la nostra identitat i generen un sentiment de pertinença”, indicava Solé. Segons ella, en dies com els de la Candelera “un se sent més molinenc que mai”.
En un acte d’intimitat, Solé va desvetllar alguns detalls de la seva trajectòria. Als 18 anys va decidir marxar de la Molins de Rei i provar sort a Londres. El motiu, començar de nou: “volia volar, trobar un lloc on ningú sabés qui era”, explicava l’actriu. Va assumir una vida més dura, però avui reconeix haver-se “allunyat massa del poble”. De fet, va demanar un favor a tot el públic assistent a l’acte d’inauguració: “No deixeu mai anar-me’n massa lluny perquè moriria d’enyorança”.
Solé també va desvetllar les seves connexions més amagades amb el municipi. A cada nova etapa, cada repte que comença, sempre ha necessitat tornar a Molins de Rei “ni que fos mentalment”, reconeixia. Aquesta, per a l’actriu, ha estat una manera de “buscar la identitat perduda” en els moments més difícils. I és que, per a la jove molinenca “al poble s’hi amaguen totes les respostes”. Solé també es va despullar dels seus records firaires més ben guardats: quan acompanyava l’avi al planter, les tulipes que un dia va comprar, el bonsai que va ser incapaç de podar o la fotografia d’una parada de cistells que la va fer guanyar una càmera que es va quedar a l’institut.
La dramaturga ha viscut moltes fires lluny del municipi, però segur que la d’enguany sempre li quedarà guardada al record. Anys després de tornar, Estel Solé veu en la Candelera “una fira que s’ha modernitzat sense pervertir-se”. I és que va sentenciar “si els nostres avantpassats es van atrevir a escriure aquesta pàgina en blanc de la nostra història, nosaltres n’hem sabut regar els fruits”, convertint-la, deia, en tota una referència del país. Poc després de cloure el seu discurs, un llarg aplaudiment reafirmava que, sens dubte, el seu ha estat un dels pregons més ben elaborats, tocant la fibra alhora que albirant la reflexió.
L’alcalde, en precampanya
El pregó de Solé va eclipsar la resta de discursos, no necessitava acompanyaments ni presentacions. L’alcalde, Joan Ramon Casals, la va precedir amb un particular pregó encarat a les urnes del mes de maig. Davant un teatre del Foment que no esperava mítings polítics, Casals va parlar dels pressupostos, en els que s’han fet “més esforços socials que mai”, amb ajudes als autònoms o als serveis de teleassistència per la gent gran. També va fer referència a les obres estrella de la legislatura, entre elles el Pati del Palau, com tampoc hi podia faltar una referència al procés participatiu sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre.
De la Candelera, en va destacar “l’aparador del municipi” que suposa, assegurant que, en situació de crisi econòmica “genera oportunitats per al negoci”. De fet, el batlle convergent va ser molt taxatiu recordant la vessant empresarial de la fira, tot afirmant que “aquest és l’únic motiu per al que s’ha creat” i posteriorment consolidat com “una de les millors del país”.
Per la seva banda, Joaquim Martí, regidor de Fira, va fer un simple recordatori a totes les activitats i novetats que enguany presenta la mostra i va animar al públic a gaudir de la que, segons ell, és “la millor fira del món”. Martí també va explicar que enguany s’ha apostat per “millorar els serveis i l’experiència dels visitants”, posant “qualitat per sobre de la quantitat”.
Reconeixement a la feina d’Alfred Bofill
L’home que des de fa 35 anys ha estat el darrere de l’empresa Expogestió, encarregada d’organitzar Candelera, ha rebut un reconeixement per la seva tasca just en el moment de la seva jubilació. Alfred Bofill va agrair el reconeixement, estenent-lo a “totes aquelles persones que fan possible la Fira i que li dediquen hores extres si cal”, fent referència als serveis de seguretat, la policia local, l’ADF i altres organitzacions implicades en el funcionament de la mostra.
La pastisseria Cardona va tornar a col·laborar en l’acte del pregó oferint un tast de la coca de la Candelera, acompanyat d’una copa de cava just a l’acabar. La coca degustada pels assistents estava feta basant-se en ingredients que es poden trobar tradicionalment a la Fira, amb un gust dolç i alegre i una textura cruixent. Enguany a l’acte d’inauguració de la fira no hi van ser els personatges de la Companyia Kdos Teatre. Els encarregats de dinamitzar la vetllada aquest cop van ser l’empresari i actor molinenc Jordi Costa, i la cantant i actriu Estel Tort.
[sam id=”49″ codes=”true”]
Per cert, molt del “Lluís de Requesens” el que explica l’Estel… jo vaig participar en el concurs de dibuix Sant Jordi del Institut. El regal del primer premi, era una caixa de colors d’aquarel·la, d’aquestes de botiga d’arts! Jo no n’havía tingut mai cap. Emocionadíssima, hem vaig esforçar i vaig acabar entregant un dibuix, que a dies d’avui següeix sent molt especial per mi. Van nombrar els guanyadors: 3r premi, 2n premi, i el 1er.. jo. Vaig guanyar! ostres.. vaig anar emocionadíssima a buscar la meva caixa de colors!! i per la meva sorpresa.. no me la van entregar. Em van dir que “els agradava tant el dibuix que havía quedat en primer lloc (el meu), com el que havia quedat en segon” i que, no hi havia clarament un primer premi. Els dos estàven al mateix nivell. I la caixa se la va quedar el professor de dibuix per a que no hi hagès disputa.