El ple acata i declara nuls i sense efectes els acords entomats a la sessió de fa set anys. Durant el ple de maig també s’ha votat aplanar-se davant d’un altre recurs per uns acords presos el 2017, amb l’objectiu d’evitar una altra possible sentència en contra de l’Ajuntament.
L’Ajuntament de Molins de Rei ha hagut de fer front a les conseqüències legals esdevingudes de l’adhesió, l’any 2013, a la campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel. Després d’haver-se presentat un recurs, el jutge ha emès una sentència ferma en contra de l’Ajuntament. L’administració local ha acatat la decisió del jutge i s’ha fet enrere en els acords que proposava el text.
La moció va ser presentada durant la sessió plenària de maig de 2013 pel grup municipal de la CUP. L’actual portaveu de la formació, Carles Ros, s’ha mostrat estupefacte davant la decisió del jutge i s’ha encarregat, durant el ple del mes de maig, de repassar algunes de les propostes d’aquella moció.
El text acordava el compromís de “no establir cap tipus de conveni o tracte comercial, acadèmic, cultural, polític o esportiu” amb “empreses, institucions o organitzacions […] que extreuen benefici de la violació dels drets dels palestins”. Això s’allargaria fins que “l’estat d’Israel complís la seva obligació de reconèixer el dret a l’autodeterminació de l’estat palestí” i finalitzés “l’ocupació dels seus territoris”, així com fins que es realitzés “el desmantellament del mur que separa i empresona gran part de la població palestina”.
Vulneració dels drets dels israelians
El jutge ha entès que donant suport al boicot l’Ajuntament ha vulnerat alguns drets fonamentals dels israelians com per exemple el “d’igualtat, el de no ser obligat a declarar per la seva ideologia, la llibertat de creences, la llibertat de càtedra o d’expressió”, entre altres.
Cal recordar que l’adhesió a la moció va reflectir-se en el boicot del 2018 al partit de waterpolo Espanya-Israel que s’havia de celebrar a la piscina municipal de Molins de Rei. El govern d’Israel va titllar “d’antisemita” aquest fet, que va ser motiu de disputa entre els integrants del tripartit independentista aleshores governant.
Evitar una nova sentència en contra
A hores d’ara hi ha en mans dels jutjats un altre recurs en contra de l’Ajuntament de Molins de Rei. En aquest cas es tracta d’una moció presentada per la CUP el 2017, que denunciava, segons ha indicat el regidor Jordi Pradell, “la salinització del riu Llobregat provocada per l’empresa ICL-Iberpotash”.
L’executiu preveu, en aquest sentit, una nova sentència en contra. Així, en un exercici d’anticipació, el govern municipal format pel PSC i Junts per Molins ha demanat l’aplanament. Una acció que finalment s’ha aprovat amb els vots a favor de la sociovergència, l’abstenció de Ciutadans i Molins en Comú i els vots en contra d’ERC, la CUP i Molins Camina. Mitjançant aquest procediment l’administració es fa enrere i reconeix que el demandant té raó.
Pradell ha argumentat que l’altra sentència, l’ocasionada pels fets del 2013, ja els ha suposat una despesa de més de 6.000 euros en qüestions judicials. A més, ha indicat que tots els juristes amb qui ho han consultat els han recomanat l’aplanament davant d’aquest segon recurs perquè “no té recorregut, per moltes raons ideològiques que nosaltres veiem”. Així, ha conclòs que estan “a favor de fer la cosa senzilla i no donar-nos cops contra la paret”.
En contra de l’aplanament
El grup municipal de la CUP també s’ha mostrat especialment en contra d’aquest acord d’aplanament, que suposa retirar demandes que per la formació “són de calaix”. Per exemple, el text demanava a l’empresa Iberpotash “que les runes es tractessin correctament”, així com que “qualsevol abocament complís amb totes les normatives”.
A més, Carles Ros ha criticat que l’Ajuntament hagi hagut d’afrontar una despesa de 6.000 euros en advocats. Un fet que, sota el seu punt de vista, evidencia “no tenir serveis jurídics amb múscul suficient”. “En quin estat està l’Ajuntament?”, ha reflexionat Ros.
En el mateix sentit ha parlat Marta Espona, d’ERC, que tem que “cedir en aquest cas” suposi “obrir la porta a rebatre altres decisions que el plenari prengui”. També s’ha mostrat en contra d’aplanar-se la portaveu de Molins Camina, Ana Aroca, que qualifica la sentència vers la moció del 2013 “d’absurda” i entén que “és un atac directe al posicionament polític d’un plenari”.
“La sentència és ferma”
Escoltant les justificacions de vot dels regidors que argumentaven a favor de la moció de boicot a Israel, l’edil socialista Miguel Zaragoza els ha recordat que, en aquest cas, “la sentència és ferma” i que “s’ha d’acatar”. Per tant, l’únic que es podia debatre era l’aplanament o no davant del recurs interposat en referència a les actuacions de l’empresa Iberpotash.
Per últim, el portaveu de Molins en Comú, Gerard Corredera, ha demanat “estudiar altres alternatives” que no suposin l’aplanament. Des de Ciutadans, Laia Cassauba ha indicat que “mai votaran en contra d’aplicar una sentència” i, tot i “estar d’acord a nivell polític o de pensament”, s’ha abstingut.
