Enguany commemorem 40 anys de la creació, recuperació o reinterpretació del Ball del Camell, que cadascú ho defineixi com bonament cregui. De forma conscient o no, aquella decisió comportà pel carnaval molinenc un tret diferencial, no sempre prou valorat, que ens fa diferents i ens dota de personalitat pròpia el nostre Carnaval.
El Ball del Camell i la figura del mateix Camell, recuperats a principis dels anys 80 del segle XX, beuen de les velles i escasses cròniques del segle XIX on ens descriuen un Carnaval de Molins de Rei totalment rural. El Camell del segle XIX (que tranquil·lament pot ser molt anterior) és una mascarada, antany molt més esteses i comuns que avui en dia. Per tant, el Camell, com a mascarada zoomòrfica que era, forma part per tipologia i ritus dels carnavals més ancestrals i purs, els quals encara perviuen avui en dia en zones rurals de diferents indrets de la Península i Europa com autèntiques joies fòssils del nostre origen antropològic.
La industrialització i les constants prohibicions de la festa, sense anar més lluny, durant tota la dictadura franquista, provocà un perill d’extinció de molts d’aquests carnavals rurals, com és el cas del carnaval rural de Molins de Rei que desapareix a finals del segle XIX. Per tant, de forma conscient o no, recuperar aquest ric passat cultural als anys 80, malgrat que fos de forma reinterpretada i modernitzada, retornava a la vida un fòssil vivent com és el Camell, tot mantenint l’essència del seu ritu original amb el recreat Ball del Camell.
El model de carnaval que neix i es consolida amb la recuperació de la festa a Molins de Rei després de la prohibició del franquisme, Ball del Camell a part, és un model típic de carnaval urbà, com a la majoria de poblacions catalanes, on predomina com a eix vertebrador una rua de disfresses made in Rio complementada amb un ball pel jovent i un espai específic pels infants, que a Molins de Rei esdevingué el Carnaval Menut. Per tant, la inclusió en aquesta equació del Ball del Camell ha provocat que el Carnaval molinenc esdevingui singular en ser un carnaval urbà amb profundes reminiscències dels avui dia tan valorats carnavals rurals.
Tenir aquesta joia dins de la corona ha de servir per empoderar-la i valorar-la amb la mesura que li pertoca, sense renunciar tampoc a l’ànima urbana del nostre carnaval. En aquesta línia, la remodelació del Carnaval portada a terme pel Comitè de l’Antifaç amb el suport inestimable de moltes altres entitats i el mateix Ajuntament, aposta decididament per aprofundir en aquest carnaval urbà de rues i cercaviles, altament teatralitzat, però tenint clar que l’eix vertebrador, allò que ens fa de far, és l’esperit del nostre carnaval rural que perviu en la forma del Camell i el Ball del Camell.
Quina gran sort reprendre l’arrel del carnaval rural molinenc en el moment de crear el nou carnaval urbà ara fa quatre dècades. Quina gran sort tenir aquesta joia musical pròpia que ens va compondre el recordat Julià Canals. Quina gran sort del fet que les diferents generacions d’Amics del Camell, Esbart Dansaire i Grallers ens hagin mantingut viva la tradició. Quina gran sort tenir ara un projecte de Carnaval que l’empodera i el posa al lloc que li correspon com a centre de la festa.
Cert és que quaranta anys han donat per grans vicissituds, algunes qüestionables com les variacions de coreografies a totes les seves parts o la modificació de tempos musicals, si bé l’essència del Ball, per sort, s’ha sabut mantenir. Evolucionar tampoc és dolent. Tampoc cal oblidar que en alguns moments de la història ni les mateixes entitats que en formaven part han transmès portes enfora (dins ho desconec) que se’l creguessin gaire, com el mateix Ajuntament que mai n’ha fet massa bandera. Afortunadament, avui en dia, celebrant les seves primeres quatre dècades de vida, podem afirmar que aquesta situació s’està revertint i canviant cap a bé, amb unes entitats involucrades que se’l creuen, un Ajuntament que comença a apostar-hi i un model de Carnaval que posa el Ball del Camell al centre de la festa
Els reptes de futur, amb el Ball i la bèstia totalment consolidats, són la correcta pedagogia del que tenim entre mans per les noves generacions, el seu reconeixement dins i fora de la vila, la integració definitiva del Ball del Petit Camell com a part d’aquest ens i, perquè no, la seva protocol·lització com a eina de garantia del seu futur.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que va fer possible la seva creació i a tota la gent que l’ha fet possible durant quaranta anys. El Camell i el Ball del Camell, el nostre carnaval rural dins del carnaval urbà, una joia antropològica que cal cuidar i vetllar. Per moltes més dècades de Ball del Camell!
Ricard Vinyets i Cid és president del Comitè de l’Antifaç.
Més comentat 1