L’exalcalde de Molins de Rei i el diputat de la CUP al Congrés són dos dels 67 polítics i activistes independentistes infectats amb el programari espia en l’anomenat Catalangate. Casals i Botran ho consideren una vulneració de drets polítics i individuals i prendran mesures judicials.
Entre els 67 polítics i activistes independentistes afectats pel ja conegut com a Catalangate figuren dos noms molinencs: l’exalcalde Joan Ramon Casals (Junts) i l’antic regidor de la CUP Albert Botran van ser presumptament espiats pel programa Pegasus quan exercien càrrecs polítics a la Generalitat i al Congrés dels Diputats respectivament.
A mitjans d’abril, el setmanari The New Yorker recollia una llista publicada per The Citizen Lab, un grup d’investigació de la Universitat de Toronto, on s’incloïa una setantena de dirigents del moviment independentista infectats amb aquest programa. Pegasus és un software d’una empresa israeliana que permet accedir als continguts dels telèfons mòbils, des dels textos a imatges, i que pot activar la càmera i el micròfon. En un principi, aquest programari només el poden comprar governs amb l’objectiu de combatre el terrorisme o el crim organitzat.
Una vulneració de drets
La majoria d’infeccions als telèfons de persones vinculades a l’independentisme es van dur a terme entre el 2019 i el 2021. Pel que fa als molinencs afectats, Casals va ser espiat en diverses ocasions quan era diputat al Parlament de Catalunya i quan exercia com a director de l’oficina de l’expresident de la Generalitat, Quim Torra. Per la seva banda, el telèfon de Botran va ser infectat a l’inici del 2020, quan ja era diputat de la CUP al Congrés, un càrrec que ocupa des del 2019.
Segons diuen en delcaracions a Viu Molins de Rei, el postconvergent i el cupaire consideren que es tracta d’un espionatge “injustificat” que vulnera drets polítics i individuals. “S’escapa moltíssim de qualsevol missió que pugui atorgar un jutge als serveis secrets. Hi ha una tasca d’espionatge clarament orientada a buscar informació política que no és de la seva inconveniència”, denuncia Botran. Al seu torn, Casals ha recalcat que hi havia motius polítics darrere les intervencions: “Ens espiaven per representar a unes persones i per uns objectius que no eren individuals”.
Conseqüències polítiques i judicials
Aquest dimarts la CUP ha presentat una querella en nom de tots els seus membres implicats al Jutjat d’Instrucció Número 32 de Barcelona. Botran defensa que s’ha comès “un delicte” pel qual hi ha d’haver “una investigació judicial” i espera que el jutge instructor “tingui més sensibilitat de la que ha demostrat l’àmbit polític”, diu en referència a l’actuació del govern espanyol. “Ha d’haver-hi conseqüències polítiques i judicials”, conclou.
Pel que fa a l’exalcalde, que assegura que també prendrà mesures judicials, està “convençut” que les ordres d’espionatge les va donar l’Estat, motiu pel qual no confia en la justícia espanyola. “La Fiscal General era Ministra de Justícia mentre m’espiaven. Com entenc que ella és part dels qui ho van manar, per mi la Fiscalia no té imparcialitat”, argumenta Casals fent al·lusió a Dolores Delgado. Per últim, defensa que haurien de dimitir jutges, fiscals i el mateix president, Pedro Sánchez, però creu que “no passarà”: “L’única solució es fotre el camp d’aquest Estat que no és democràtic”, conclou Casals.
