El Comitè de l’Antifaç impulsa les segones Xerrameques, un col·loqui sobre la festa, enguany titulat ‘El Carnaval amb mirada de dona’.
Un espai de reflexió sobre el Carnaval, això són les Xerrameques, que en enguany han arribat a la segona edició amb un debat sobre el paper de la dona en aquestes festes. Remei Esteba, Maria Padilla, Txell Campmajó, Judith Homet i Cristina Llangostera, que estan o han estat vinculades amb l’organització d’aquest esdeveniment, van protagonitzar un col·loqui moderat per l’exregidor de Cultura de l’Ajuntament, Jordi Romeu.
El to del debat, organitzat pel Comitè de l’Antifaç, l’entitat que impulsa el Carnaval a Molins, va ser seré però sense obviar temes. Per exemple, es va relatar el paper de la dona en l’organització de la festivitat, es va parlar sobre si algunes comparses cosifiquen les dones en excés, sobre els nous Malparlats, sobre antics lemes de cartells i també sobre les imatges actuals, que ja fa anys que mostren grups persones nues.
Qui cus les disfresses?
Es podria dir que les ponents, amb matisos, van coincidir que el Carnaval molinenc no és més o menys masclista que altres àmbits de la societat perquè, al cap i a la fi, és una expressió cultural i festiva que emana del poble. Ara bé, sí que es van reconèixer alguns tics en aquest sentit. “No us explicaré qui cus les disfresses”, va exposar Campmajó.
També es van posar sobre la taula algunes expressions dels Malparlats, els nous personatges estrenats l’any passat, que precisament destaquen pel seu llenguatge barroer, tot i que es va contextualitzar l’ambient de sàtira en el qual es mostren. Homet va llegir lemes de Carnestoltes que dels anys 80 i 90 que, vistos amb ulls d’avui dia, queden fora de context. «No hi havia cap malícia», va clarificar. Simplement, els temps canvien i la societat evoluciona.
