L’Ajuntament reclama a la Generalitat més inversió a Collserola

El Govern només aporta el 3% dels ingressos del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Xavi Paz, en condició de vicepresident executiu de la institució, demana més implicació per fer front a un estiu de gran risc pels efectes derivats de la sequera i les altes temperatures.

Quan la serra de Collserola va ser declarada parc natural, la Generalitat va entrar a formar part del consorci amb el compromís de millorar el pressupost i poder atendre les necessitats que té la preservació i cura d’un espai com aquest. Han passat gairebé tretze anys i la contribució de la Generalitat es limita a uns 200.000 euros anuals, el 3% del total dels ingressos pressupostaris del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

La darrera assemblea general del Consorci, celebrada el 9 de març, s’ha convertit en un crit de socors dels ajuntaments, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Diputació de Barcelona per la manca de recursos davant l’actual situació de sequera i l’alt risc d’incendis que es preveu aquest estiu. Totes les administracions coincideixen en reclamar un major esforç financer al Govern. “És una demanda acumulada des de fa anys i era el compromís del Govern des de la seva entrada al Consorci el 2010”, denuncia l’alcalde Xavi Paz en la seva condició de vicepresident executiu del Consorci de Collserola, tot recordant que la majoria dels consistoris en els últims mesos han aprovat mocions que reivindiquen més suport econòmic de la Generalitat.

L’alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’AMB, Ada Colau, s’ha pronunciat en el mateix sentit i ha advertit que “el pressupost no ha crescut prou per estar a l’alçada dels requeriments, necessitats i reptes d’aquest espai natural metropolità”.

El gruix del pressupost, que enguany ronda els 5,4 milions d’euros, prové de l’AMB i la Diputació. Ambdues administracions supramunicipals sumen el 84% de les aportacions, un 42% cadascuna d’elles (2,6 milions). El 9% restant, poc més de mig milió d’euros, correspon als diferents ajuntaments que tenen terrenys naturals al seu terme municipal, com és el cas de Molins de Rei, a més del Papiol, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues, Montcada i Reixac, Cerdanyola, Sant Cugat del Vallès i Barcelona.

Un any marcat per les altes temperatures i la sequera

Aquest mes de març l’Agència Catalana de l’Aigua va declarar l’estat d’excepcionalitat per sequera a diversos sistemes hidràulics del territori català, entre ells el sistema Ter-Llobregat, al qual pertany la zona de Collserola. En els darrers mesos, la falta de pluges han provocat que les reserves d’aigua potable s’hagin vist greument afectades, situació que ha portat a la Generalitat a marcar normatives reguladores pel que fa a l’ús de l’aigua potable. La sequera, evidentment, també ha afectat les zones verdes i els espais naturals, que cada cop estan més secs.

Només cal veure l’estat actual de la riera de Vallvidrera, que es troba completament seca malgrat les obres de rehabilitació i naturalització dutes a terme per l’Ajuntament. En aquest sentit, els ajuntaments també han reclamat una major inversió a la Generalitat per fer front a la situació, que es preveu que continuï durant l’estiu a causa de la previsió d’altes temperatures.

El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) es va aprovar a l’abril del 2021 amb l’objectiu principal de garantir la màxima protecció i conservació d’aquest espai natural. El PEPNat també fa una millora respecte a l’estratègia de prevenció d’incendis forestals a Collserola. Durant l’estiu del 2022 va donar bons resultats i no va haver-hi incendis significatius. Els ajuntaments, l’AMB i la Diputació insisteixen també a la Generalitat que asseguri les inversions compromeses en prevenció d’incendis ja que les altes temperatures previstes per aquest estiu fan que el risc d’incendi forestal s’incrementi molt abans d’arribar als mesos més calorosos de l’any.