Marta Espona és la candidata a l’alcaldia d’Esquerra Republicana de Catalunya a Molins de Rei. En aquesta entrevista amb Viu Molins de Rei presenta la seva candidatura com una garantia de canvi al govern municipal actual. Entre les diferents propostes, destaquen la transformació del carrer Verdaguer, fomentar alternatives a la construcció per garantir l’accés a l’habitatge i potenciar la creació de comunitats energètiques als diferents barris.
Fes una valoració d’aquests quatre anys de legislatura.
Primer de tot, cal dir que són els meus primers quatre anys i que, per tant, la meva experiència és breu. En tot cas, la sensació que he tingut pel fet d’estar contraposada a un equip de govern que tenia la majoria és que com a grup municipal hem tingut poc marge de maniobra. Ha estat difícil canviar les coses perquè quan arribàvem al ple ja sabíem el sentit del vot, perquè, evidentment, amb la majoria formada per l’equip de govern ja estava tot decidit. Això crea una sensació d’impotència perquè tot queda una mica travat. No m’agraden les majories en aquest sentit perquè no són profitoses, no deixen marge de joc a la resta de forces i es treballa davant una visió determinada.
Digue’m una cosa bona que ha fet aquest govern.
Crec que s’ha fet una bona inversió en patrimoni, però, alhora, això pot ser també un problema perquè aquest patrimoni que s’ha recuperat, si no es manté, pot quedar infrautilitzat. No estem d’acord amb l’afany d’obrir equipaments i rehabilitar espais sense tenir clar què hi anirà allà perquè la gent després no té clar que és el que es fa en aquest espai o, també, se li pot acabar donant un altre ús que no era l’inicial.
I una cosa dolenta?
Quan s’ha tractat de treballar amb les entitats el govern ha obviat les feines d’escoltar i pactar els diferents fulls de ruta. També han canviat moltes propostes sense consultar a la resta i això ha estat un error. Hi ha un descontentament molt general perquè no s’ha donat resposta a moltes coses.
Digue’m tres mesures que destacaries del programa electoral.
Primer de tot, tenim el que nosaltres hem anomenat ‘l’eix Verdaguer’. Aquest projecte neix de parlar directament amb els comerciants del carrer, ja que hi havia una queixa generalitzada de què tota l’activitat se centrava en el Centre Vila, concretament entre la plaça de la Creu i la plaça del Palau. És un carrer que per ser al centre de la vila està molt malament i, per tant, requereix una reforma integral. A més, si arribem a la plaça dels Països Catalans, ens trobem davant un espai infrautilitzat. Nosaltres proposem refer-la perquè pugui ser un espai on els més petits puguin jugar i les persones grans també puguin tenir unes instal·lacions adaptades. A més, una altra part de la plaça la volem destinar a fer activitats culturals. Continuant amb la cultura, tenim la Federació Obrera que suggerim convertir-la en un espai destinat a la memòria històrica i a la història recent del nostre país. I finalment, la torre Fergniani, que ara ja és propietat de l’Ajuntament. Proposem convertir-la en un centre d’arts.
La segona proposta que destacaria és l’endreça de la vila. Això vol dir acabar de pacificar el Centre Vila, ja que les feines de pacificació encara no s’han acabat.
Com a tercera proposta, nosaltres volem posar les persones al centre i no Molins al centre. El què ens interessa és que les persones tinguem qualitat de vida i això implica fer una revisió de com estan els espais públics. Cal mirar l’estat dels parcs i l’adaptació dels carrers per tothom. Per altra banda, també proposem ampliar les activitats per la gent gran, més enllà de festes i sopars. La gent gran també vol formar-se i fer altres activitats.
En matèria d’igualtat i feminisme porteu diverses propostes sobre la taula, però hi ha una concreta que és la d’adaptar l’urbanisme a les dones. Hi ha alguns municipis que han desenvolupat projectes com camins liles per garantir la seguretat de les dones al carrer. Quines mesures voleu portar vosaltres?
Està molt bé parlar d’urbanisme amb ulls de dona, però cal no perdre de vista que molts cops on les dones estan més insegures és dins de casa. Dit això, sí que és cert que l’urbanisme amb ulls de dona significa convertir l’urbanisme des d’un punt de vista social. És a dir, entès com un lloc on també es donen relacions socials. Per posar un exemple, els bancs del passeig del Terraplè, posats tots en fila, estan molt bé per descansar, però no estan tan bé si volem que la gent segui i pugui tenir relacions socials. Per tant, cal pensar l’urbanisme per enfocar tots els espais des d’un punt de vista social. Un projecte, que molta gent ridiculitza, és una cosa tan bàsica com posar lavabos públics perquè hi ha molta gent que els necessita. Per tant, cal posar la mirada en aquest urbanisme.
També porteu la cartera LGTBI al programa, en concret hi ha un punt que parla de l’ocupació. Quines mesures es poden aplicar des de l’Ajuntament per garantir la no discriminació i la inserció del col·lectiu al món laboral?
Nosaltres no podem obligar a les empreses, però sí que podem marcar línies per no estigmatitzar el col·lectiu. Hi ha moltes persones que manifesten haver-se trobat amb problemes perquè no troben feina pel fet que pertanyen a aquest col·lectiu. Per tant, hem d’intentar incentivar des de l’administració que les empreses canviïn també aquesta mentalitat i entenguin que aquesta societat és plural i diversa.
Una de les problemàtiques principals a Molins de Rei és l’accés a l’habitatge. Quines mesures concretes porteu per garantir l’accés a l’habitatge?
Cal dotar de més recursos l’Oficina Local d’Habitatge perquè a partir d’allà cal intentar implantar el màxim d’iniciatives que no siguin solament la construcció. De fet, hi ha diverses com fer contractes a canvi de la rehabilitació d’aquest pis. De totes maneres, el primer de tot és fer un cens actualitzat d’habitatges buits a Molins de Rei i moure’ns per veure què podem fer amb aquests pisos buits. Cal utilitzar els pisos buits perquè això ja marca un punt de partida. Altres vies també poden ser aplicar la masoveria urbana, promoure l’habitatge compartit a través de cooperatives amb preus plantejats per diferents sectors de la població perquè incorporin també els serveis que necessiten. La nostra premissa, per tant, és canviar perquè les coses es facin d’una manera diferent. Més enllà de la construcció hi ha vies alternatives que també s’han de tirar endavant.
Com es poden mobilitzar els habitatges buits?
Cal, primer de tot, seure amb els propietaris per veure a quins acords arribes perquè el que no pots fer és dedicar-te només a expropiar. La clau de tot plegat és investigar com ho han fet a la resta de poblacions i posar-ho en pràctica nosaltres. Cal qüestionar si estem fent tot el possible per garantir l’accés a l’habitatge i si realment ho estem fent bé.
En matèria de mobilitat sostenible, al vostre programa parleu sobre millorar el servei de transport públic. Quines mancances té i què fareu per millorar-lo?
El que creiem que encara no s’ha resolt és el transport públic urbà en horari acadèmic, és a dir, en l’horari d’entrada als instituts. No és normal que hi hagi el mateix nombre d’autobusos que a mig matí quan són hores on no pugen tants estudiants. Al final acabes generant que els cotxes pugin igualment perquè no tothom hi cap a l’autobús. Aquesta franja, per tant, s’ha de resoldre.
I respecte a les bicicletes i patinets?
Aquí hi ha un plantejament, i és per on han d’anar aquests vehicles. Ara s’ha introduït l’AMBici, que hi estem molt a favor de la iniciativa, però nosaltres creiem que la situació no ofereix prou seguretat perquè es pugui transitar per les vies urbanes. La solució no és pintar carrils, sinó crear carrils per veure per on poden passar aquests vehicles amb seguretat. Si volem que realment les persones vagin en bicicleta i no s’hagin de jugar el coll, necessitem uns carrils bici ben marcats i ben diferenciats per garantir una seguretat a qui els utilitza.
I en matèria de sostenibilitat també parleu de la millora energètica del municipi. Quines mesures concretes aplicareu si arribeu al govern?
La primera és, en un breu espai de temps, fer una diagnosi de com està la situació de l’ús de l’energia i la contaminació de tota mena. Un cop fet, començar a donar iniciatives per poder tirar endavant. Nosaltres volem diferenciar entre dues possibilitats diferents: per una banda, millorar el que ja tenim, com ara la biomassa i la deixalleria. Hem de tornar a tenir una recollida de residus que minimitzi la incineració d’aquests.
La biomassa, però, és complicat traspassar-la a tots els barris, però sí que es pot arribar a solucions com ara la creació de comunitats energètiques, de manera que es pugui compartir la creació d’energia entre edificis propers i en una mateixa barriada. També cal incentivar la instal·lació de plaques fotovoltaiques no només als edificis municipals, sinó a les cases particulars i comunitats de veïns.
Per altra banda, s’espera un estiu sec amb temperatures molt altes. Aquí al costat tenim el Parc Natural de Collserola. Quines matèries concretes porteu per la prevenció d’incendis?
La proposta més bàsica és el manteniment. Cal mantenir el bosc net i, per tant, cal fer una feina amb els veïns que tenen els terrenys perquè els camins estiguin nets i els vehicles de bombers puguin accedir amb facilitat. Per altra banda, la neteja també ajuda a evitar riscos d’incendis.
I respecte a la sequera?
És una llàstima que l’Ajuntament no hagi tingut un pla de sequera fins que la Generalitat no els ha donat l’avís. L’Ajuntament, en aquest cas, no pot posar excuses i culpar la Generalitat, sinó que ha d’assumir l’error i solucionar-ho. De totes maneres, cal tenir una cultura de l’aigua diferent, canviar els sistemes de reg i adaptar els usos particulars. A l’administració, per tant, li correspon fer una normativa i incentivar un canvi d’hàbits a tothom.
També parleu al programa de crear ajudes directes a l’agricultura. Em podries especificar en què consisteixen aquests ajuts?
Els hem inclòs al programa perquè creiem que no els tenim gaire en compte. Si no s’incentiva el relleu generacional i no es creen programes per als joves als qui els interessa, no es podrà tirar endavant una activitat agrària. Per tant, cal seure amb els productors i promoure programes i ajuts per al sector. També, per altra banda, cal lligar-ho al comerç i incentivar la compra de productes de proximitat a través de l’administració. Cal donar sortida al que produeixen les persones de la vila. A més, això fomenta un estalvi ambiental de tota mena.
Al programa parleu també de la digitalització i de la bretxa digital. Quines accions concretes desenvolupareu per tal de trencar la bretxa digital?
A la gent gran se li ha de proporcionar aquesta formació perquè la puguin tenir. Des de serveis socials, també cal donar ajudes per les persones que tinguin aquestes necessitats. Nosaltres entenem els serveis socials com una de les potes de l’estat del benestar que garanteix la millora de la qualitat de vida de les persones. Nosaltres parlem d’uns serveis socials que no siguin tant d’ajuda assistencial, sinó que siguin de prevenció i acompanyament. Cal fer una diagnosi per veure què necessiten tant les famílies com les persones grans o les persones que pateixen algun tipus de violència o assetjament i treballar per l’equitat i garantir les ajudes a qui més ho necessiti.
ERC parla de governar però no de manar. Ens pots explicar què voleu dir amb això?
Governar vol dir decidir què faràs per la millora de tothom. Manar, en canvi, és imposar i fer la teva. Per tant, cal escoltar què vol la gent i què necessita i acabar fent el que és millor per tothom.
Quin resultat espereu de cara a les eleccions?
A nosaltres ens agradaria que es fes realitat aquest canvi que volem. Nosaltres volem canviar aquesta manera de relacionar-se entre l’administració i la població, per tant, creiem que ha d’haver-hi un canvi en aquesta línia que doni joc a fer les coses d’una altra manera.
L’altre dia vau afirmar que no pactaríeu amb el PSC. Especifiqueu quines són les seves vermelles a l’hora de fer pactes.
La nostra línia vermella ha estat que des del primer dia ens hem presentat com un canvi, per tant, el que no té sentit és ajuntar-nos amb les persones que hi havia fins ara. La nostra intenció és canviar el que hi havia fins ara que era el PSC, amb major nombre de regidors, amb el suport de Junts. El panorama de Junts ha canviat en aquestes eleccions, en conseqüència, nosaltres ens focalitzem amb qui té més nombre de regidors que és el PSC. Si som una garantia de canvi, no té sentit donar suport als que ja hi són a l’Ajuntament. Per tant, si no podem governar sols doncs que ho puguem fer conjuntament amb tots aquells que tinguin la mateixa visió de canvi que estem plantejant nosaltres.
Les preguntes més personals a la candidata d’ERC, Marta Espona
Edat
59
Què vas estudiar?
La llicenciatura de Filologia Catalana i uns estudis, que ara mateix són de postgrau, de correcció de textos escrits i orals.
A què et dediques?
Sóc tècnia de normalització lingüística i treballo en un servei públic que promou l’ús del català.
Quants anys fa que vius a Molins de Rei?
Prop de 33 anys, ja fa més que visc a Molins que no pas a Barcelona.
Tens fills?
Sí, en tinc dos, de 32 i 27 anys.
Quina va ser la teva motivació per fer política a Molins de Rei?
Vaig entrar perquè m’ho van demanar personalment. No m’ho havia plantejat mai. És veritat que sempre he estat lligada al teixit social, tant a Barcelona com a Molins de Rei havia col·laborat amb diferents entitats.
Quines són les teves aficions?
M’agrada llegir i també m’agrada molt la fotografia i la dansa. També m’agrada molt viatjar, malgrat no ho faig gaire.
Quin és el teu llibre preferit?
Una trilogia que es diu ‘Filles d’un altre era’.
Escull un lloc de Molins de Rei
Em quedaria amb la seu de l’Agrupa, ja que hi vaig entrar arran de portar els meus fills. En un moment donat van necessitar gent que s’impliqués, llavors vaig començar a treballar activament amb ells i vaig acabar sent escollida com a presidenta.
Primer de tot, cal dir l’accidentabilitat de que vostè actualment sigui presidenta de ERC-Molins , a no ser per la dimissió improvisada del Sr. Marcel Lopez Estalella i que els seus primers quatre anys devant aquesta formació té molt a desitjar i no es justificable el que la seva experiència hagi sigut breu. , Per el que hem vist en aquets 4 anys la funció de vostè, excepte algunes mocions supramunicipals que no ens van ni ens venien, ha estat passiva, la mateixa que la Sra. Laia Cassauba-Tirzazot Rosiña de Cs , de sant Joan Despi deplorable. , sols cobrar els 380 €/ple i escalfar la cadira als plens i tots eren diners dels nostres impostos municipals , però Ciutadans no va anar bé, però no només Ciutadans, sinó de tota l’oposició. S’hauria d’haver anat als tribunals si una normativa no era correcta i s’hauria d’haver lluitat per tot el que no es veia bé. S’hauria d’haver fet tot el que l’oposició no ha fet en aquests quatre anys. Lluitar per debatre les idees i presentar projectes alternatius i no limitar-me a queixar-se de què hi ha una sociovergència absolutista, i no sols d’estat contraposada a un equip de govern que tenia la majoria i a resignar-se que com a grup municipal de no tenir regidors amb professió i ofici , i no heu tingut marge de maniobra. ja que per l’equip de govern ja estava tot decidit, i això crea una sensació d’impotència pel’s que els vam votar
Creu que l’actual govern sociovergent ha fet una bona inversió en patrimoni: Biblioteca, Museu de Carles V , etc ? , Certament, si no es manté, pot quedar infrautilitzat com en el cas de la Biblioteca que no hi han lectors., encara que tothom cobri puntualment a final de mes.
Molins de Rei, està en ruiva , està en traspàs tot, i ‘l’eix Verdaguer que vostès proposen és una il•lusió’. Els comerciants no volen parlar i ens agradi o no, la poca activitat que hi ha se centra en el Centre Vila, concretament entre la plaça de la Creu i la plaça del Palau.. Els menús de Molins B de Gust son un insult a la ciutadania de Molins de Rei la plaça dels Països Catalans, un espai infrautilitzat unes instal•lacions adaptades, a fer activitats culturals, la Federació Obrera memòria històrica, bla , bla , bla….
Que vo dir pacificar el Centre Vila?, un bla , bla , bla …. ?
Que les persones tinguem qualitat de vida vol dir en començar a reduir els impostos : IBI , escombraries, circulació , guals… i no seguir com sempre montant amb la sociovergencia… Les activitats per la gent gran, més enllà de festes i sopars es el saber de informàtica i de telefonia smart . La gent gran també vol formar-se i fer altres activitats.
L’urbanisme amb ulls de dona significa anar a buscar els nens a l’escola sense armar escàndol als veïs ? Els bancs que hi havien del passeig del Terraplè devant del 1-O desapareixeran?
Per molt que es doti de més recursos l’Oficina Local d’Habitatge , l’Ajuntament mai hi te d’intervindre dins del lliure mercat inmobiliari,, i deixi a la iniciativa privada implantar el màxim d’iniciatives de la construcció., els contractes a canvi de la rehabilitació una utopia, fer un cens actualitzat d’habitatges buits a Molins de Rei un altre utopia, aplicar la masoveria urbana un altre utopia, promoure l’habitatge compartit a través de cooperatives, uu altre utopia. , i menys si tot això ho ha de supervisar un funcionari descontrolat de un ajuntament com el de Molins de Rei.
Encara no s’ha resolt el transport públic urbà els diumenges, els BUS sempre buits i contaminant constantment els carrers.
Mal anem si hem de millorar el que ja tenim i no en tancar-ho , com ara la biomassa i la deixalleria infrautilitzada , etc., etc . Hem de tornar a tenir una recollida de residus amb camions de carga lateral com ho fa Barcelona i els municipis avançats i no el porta a porta de la Esther Espinosa García del PSC, que no es professional.
La biomassa, ha estat un fracàs i un cau d’averies, immediatament s’ha de instal•lar gas als carrers de la Granja.i que els veïns contractin
La proposta més bàsica és el manteniment i segons declaracions d’en Pere Royo Fernandez de ADF a la Radio el matí dia 25 , . el mantenir el bosc net no es compleix i, els camins no estan nets i els vehicles de bombers no hi podran accedir amb facilitat. I hi ha un gran risc d’incendi..
Un pla de sequera , un altre retràs i testimoni de la ganduleria , fins i tot de la Generalitat no els ha donat l’avís. Això de que cal tenir una cultura de l’aigua diferent, canviar els sistemes de reg i adaptar els usos particulars, és bla, bla ,bla, a Molins de Rei no hi ha agricultura i no te sentit ajudes directes a l’agricultura.i això de lligar-ho al comerç i incentivar la compra de productes de proximitat a través de l’administració, tot depen del PVP del producte.
Es una verdadera vergonya el actual govern , en no trencar la bretxa digital de la gent gran , el PSC ha estat incapaç de proporcionar aquesta formació perquè la gent gran la puguin tenir.que garanteix la millora de la qualitat de vida de les persones.
Això de que ERC parla de governar però no de manar es pura utopia . Governar vol dir manar als contractistes i imposar el que diu al contracte. .Saber manar…
Afirmar que no pactareu amb el PSC és un altre bla , bla bla…en Ricad Vinyets i la Xell Campmajó , sense ofici ni benefici …. necessiten un sou municipal de govern… . i no hi pot haver línies vermelles a l’hora de fer pactes. I això de “ un canvi” , un altre bla , bla, bla,…