El 28 de maig anirem a votar per dotzena vegada a les eleccions municipals. Un cop mort el dictador l’any 1975 encara trigaren quatre anys a celebrar-se eleccions locals. A Molins de Rei el PSUC va liderar l’oposició al règim franquista i a més va impulsar marcs de participació democràtica pel conjunt de sensibilitats polítiques i socials a través de l’Assemblea Democràtica, el Congrés de Cultura Catalana o la Comissió de Forces Polítiques. El darrer ajuntament franquista presidit per Lluís Puiggarí Munné acceptà un cert marcatge i seguiment dels afers per part de les forces polítiques que un cop mort Franco feien un control dels principals acords del Consistori.
Les primeres eleccions municipals del 1979 feren possible que a Molins de Rei el govern fos liderat pel PSUC amb una alcaldessa , l’Antònia Castellana, una de les 99 alcaldesses escollides a tota Espanya. Per cert, també a Sant Boi escolliren alcaldessa, en aquest cas del PSC, Montserrat Gibert que, coses de la vida, era molinenca de naixement.
A Molins de Rei de manera majoritària han governat sensibilitats d’esquerra (1979/1987 PSUC; 1987/1991 PSC; 1991/2011 IiE /ERC; des del 2011 fins enguany l’anomenada sociovergència ha estat al capdavant del municipi amb excepció del moment puntual el 2018 d’un govern independentista (CiU, ERC, CUP). En qualsevol cas la pràctica política de governs d’unitat o de coalició ha estat una constant amb la única excepció del període 1995/1999 en el que la coalició Iniciativa i Esquerra per Molins de Rei va tenir majoria absoluta ja que incorporava ERC a la candidatura.
L’any 2003 els hereus del PSUC a Molins de Rei foren innovadors en els processos electorals i en la conformació de voluntats tot incentivant la participació i així organitzaren unes autèntiques eleccions primàries on votaren a l’entorn de 800 persones per escollir l’ordenació de les candidates i candidats a la llista electoral d’Iniciativa i Esquerra per Molins de Rei encapçalada per Ivan Arcas, fou un procés engrescador de debat i de propostes, de projectes i de persones amb capacitat per portar-los a terme. L’experiència d’aquelles eleccions primàries és un cas digne d’anàlisi. Fou la suma de voluntats i entusiasmes de persones i col·lectius. Les dues forces polítiques que l’aixoplugaven (ICV i ENMdR) no maldaren per col·locar i de pactar els llocs preeminents a la candidatura i es conformà una suma de projectes i il·lusions de dones i homes bastant joves carregats de propostes per viure i conviure a Molins de Rei . Va prevaldre l’ interès i el bé comú.
Des del 2003 fins a l’actualitat els esdeveniments polítics generals i locals han situat el món de la política local en nous escenaris, la fragmentació política d’una part de l’esquerra i la irrupció de l’ independentisme han imposat noves agendes. A Molins de Rei l’espai polític amb el que m’he sentit identificada durant molts anys ha transmutat i ha perdut lideratge. Per gent com jo és una excel·lent notícia que novament se sigui capaç de posar per davant l’ interès i el bé comú i s’hagi bastit una candidatura com la d’En Comú Podem. Proposta que, encapçalada per Lucas Ferro, ofereix a la ciutadania de la Vila un projecte de vila modern que s’arrela en bones experiències institucionals i socials, tal com quedà demostrat en el Debat dels caps de llista celebrat al Foment gràcies al bon treball periodístic de Ràdio Molins de Rei i Viu Molins.
Genoveva Català Bosch, exregidora d’Iniciativa i Esquerra per Molins de Rei
; ei, Veva, jo només diré una cosa: ERC no té cap mena de dret a reivindicar la memòria d’Antònia Castellana.# Podria ser molt més explícit, però no vull.# Petons.#