Entre les 10 mesures que van exposar davant el consistori, l’ADF fa una especial menció a la necessitat de millorar les franges de seguretat situades als barris de muntanya, ja que no es troben en bon estat. També demanen col·laboració per la neteja de les zones forestals properes a les urbanitzacions. Per altra banda, critiquen que les subvencions de la Generalitat són insuficients i reclamen una major inversió en recursos humans a tots els cossos de seguretat i prevenció d’incendis.
Al final de l’últim ple de la darrera legislatura es va alçar una veu. Era un membre de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Puigmadrona-Olorda, que demanava davant el conjunt de regidors i regidores de l’Ajuntament una sèrie de mesures per millorar la prevenció dels incendis a Molins de Rei. Una intervenció curta i contundent per poder posar el focus en la necessitat de treball conjunt entre les administracions i els cossos de seguretat i de prevenció per garantir la seguretat davant els incendis forestals al parc de Collserola.
Específicament, es demanava una millora en la seguretat dels barris de muntanya: Vallpineda, Sant Bartomeu i la Rierada. Aquest 18 de juliol, Vallpineda ha tornat a estar al focus, ja que un incendi al parc natural de Collserola en una zona molt propera als habitatges ha tornat a encendre totes les alarmes. Per sort, i gràcies a la ràpida actuació dels Bombers i d’altres cossos de seguretat, no s’han vist afectats els habitatges de la urbanització ni tampoc hi ha hagut persones ferides, però, aquest ensurt, pot tornar a reobrir el debat sobre la protecció dels barris situats al parc de Collserola.
Millora de les franges de seguretat
Pere Royo, membre de l’ADF Puigmadrona-Olorda, va exposar al ple municipal un document amb un total de 10 propostes per garantir la seguretat de les urbanitzacions i les zones interfase, que són aquelles zones forestals que es barregen amb els habitatges de les urbanitzacions. En concret, la mesura sobre la qual es recalca la necessitat d’actuació és en la creació i millora de les franges d’autoprotecció als barris de muntanya. «Les franges actuals tenen un dèficit important que cal resoldre per la seguretat dels veïns i veïnes», explica Royo.
Segons la Llei estatal de mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana (5/2003), cal assegurar que les franges tinguin 25 metres d’amplada al voltant de tota la urbanització. A més, també obliga els propietaris a mantenir les parcel·les no edificades lliures de vegetació seca per tal que els incendis no s’originin a l’interior de les urbanitzacions. La llei també obliga els ajuntaments a comptar amb un pla de prevenció d’incendis municipal que, en el cas de Molins de Rei, es troba integrat al DUPROCIM, que es va aprovar aquest mes de gener de 2023.
Les franges d’autoprotecció dels barris de muntanya, però, no es troben en unes condicions òptimes segons expliquen des de l’ADF, fet que pot ser perjudicial en cas d’un incendi de gran envergadura. «Per sort Collserola és una zona on no s’arriben a cremar grans hectàrees però aquest any és especialment perillós degut al gran dèficit hídric en que ens trobem per la sequera», explica Pere Royo. Les franges, que sí que compten amb l’amplada mínima exigida per llei no es troben en condicions òptimes «a causa sobretot del manteniment de les mateixes» i, això, segons continua explicant «és un risc que es podria prevenir».
En aquest sentit, els encarregats de la creació i el manteniment d’aquestes franges de seguretat segons la llei, haurien de ser els propietaris dels terrenys on ha d’anar situada. Aquest fet, però, dificulta els treballs per poder fer actuacions, ja que comporta certes discrepàncies pel tema del finançament d’aquestes.
Altres mesures d’actuació
L’ADF també ha posat l’accent en la necessitat de edsenvolupar un pla de mesures i estratègies espefífiques per garantir la correcta prevenció d’incendis als barris de muntanya, concretament «adaptar les mesures tècniques del pla municipal de manera específca a aquestes zones del municipi». A més també demanen la col·laboració i el compromís per la neteja regular de les àrees forestals, de tal manera que no es creïn abocadors o zones amb malesa que puguin generar incendis. També aposten per l’enfortiment de les mesures de vigilància per tal d’evitar situacions sospitoes que puguin esdevenir en focus d’incendi, i per fer un seguiment periòdic de l’estat dels boscos i de les zones plantades.
Per tot això, però, caldria una major inversió que, segons Royo «hauria d’anar directa perquè els serveis de prevenció i extinció d’incendis poguéssim comptar amb més recursos humans i materials». De fet, l’ADF de Molins de Rei, disposa d’una subvenció anual de 7.145 euros, el que Royo titlla «d’insuficient». A més, també recalca que aquesta subvenció de la Generalitat de Catalunya, per temes burocràtics, «arriba sempre un cop ha començat la campanya» quan, justifica que hauria d’arribar abans per «poder preparar la campanya des de principis d’any».
Un any sec i amb temperatures de rècord
Malgrat tot, la campanya d’incendis d’enguany ja ha arribat. De fet, aquest 2023, igual que s’ha fet els dos darrers anys, l’inici es va avançar al mes d’abril, obligant així a realitzar els simulacres al mes de febrer. «Per sort i gràcies a les poques pluges que van caure al maig i al juny, la cosa s’ha calmat una mica, però cal no oblidar que aquesta aigua no ha estat suficient per tenir una temporada tranquil·la», assegura Royo.
Pel que fa al dispositiu desplegat, tampoc ha estat reforçat enguany malgrat el context de sequera i de les altes temperatures d’aquest estiu. Amb el dispositiu actual, en un inici es traslladen 6 vehicles de bombers i un helicòpter per avaluar la situació i, si és necessari, s’amplien els efectius. A més, també es trasllada l’ADF que dona suport al cos de Bombers, sobretot pel que fa al protocol de protecció. Des que es dona l’avís d’incendi, es tenen uns 30-40 minuts per avaluar el risc i confinar o evacuar a les urbanitzacions en cas que sigui necessari.
Des de l’ADF, però, posen l’accent en la manca de recursos humans i, malgrat que reconeixen que s’han fet millores en la contractació de temporada dels diferents cossos de seguretat «els recursos humans amb els quals es compta és insuficient». A més, també puntualitza que «no s’han dotat de més recursos econòmics per part de la Generalitat aquesta temporada» sinó que el que s’ha desenvolupat ha estat un pla de sequera, fet que, malgrat ser necessari «no arriba a les necessitats per la protecció dels incendis a les zones forestals».
