La plataforma Volem el Trambaix al Pla va organitzar un debat per contraposar idees sobre el futur del transport públic al Baix Llobregat. Delegats de la societat civil i del món públic i privat van parlar a Sant Feliu del Trambaix fins a Sant Boi i de la represa de les obres a l’estació de Molins de Rei.
Lluís Carrasco, delegat de la Promoció pel Transport Públic (PTP) al Baix Llobregat; Manel Ferri, de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura; Joan Soler, president de PiMEC Baix Llobregat i l’Hospitalet, i Pere Macias, coordinador de l’oficina de Rodalies a Catalunya, van debatre al Centre Cívic de Sant Feliu de Llobregat, moderats pel periodista de La Vanguardia i director de Sant Boi Diari David Guerrero, sobre el futur del transport públic al Baix Llobregat.
No va ser fàcil arribar a les mateixes opinions, però la visió de la majoria dels ponents la trobada va apropar-se al parlar de la problemàtica el transport als polígons industrials: que no existeix. Tal com va comentar el president de la patronal, a la comarca n’hi ha 127 polígons, dels quals 54 encara no tenen transport públic.
Soler afegia que “l’ens públic no pot resoldre-ho sol, sinó que les empreses també han de tenir voluntat”. Per la seva part, Carrasco va comentar que “no és només que no arribi als polígons. El polígon industrial entre Molins de Rei i El Papiol és un exemple que l’última milla no es pot fer fins al lloc de treball perquè no es pot anar caminant ni en bici des de l’estació de trens fins a la feina. I a Quatre Camins també t’has de jugar la vida”.
Un Trambaix fins a Vallirana
Ferri va parlar del fet que el Trambaix arribés a Quatre Camins “per un tema de mobilitat laboral i sostenibilitat, perquè és el tipus de desplaçament que més utilitza el cotxe”. En aquesta mateixa línia, Carrasco va defensar una “extensió del tramvia des de Cornellà fins a Sant Boi” assegurant que “es pot fer en deu anys”.
El representant de PTP va estendre la seva proposta respecte a un Trambaix a tota la comarca, “a la c-245”. “Volem una línia fins a Vallirana, fins a Hospital de Bellvitge passant pel camp de l’Espanyol, i també fins a Castelldefels. Totes des de Francesc Macià. Es pot realitzar en curt o mitjà termini i té un cost d’infraestructura més baix que el que es planteja fer entre Castelldefels i Cornellà”, va sentenciar.
Rodalies fins a la UAB i l’aeroport
Pere Macias va aprofitar també per parlar de les obres actuals i futures de Rodalies al Baix Llobregat. Va incidir en la propera represa de les obres de millora de l’accessibilitat a l’estació de Molins de Rei: “Tinc l’esperança que es resolgui tot ràpidament”. Demanat després pel “metro del Delta” a Sant Boi, el representant de Rodalies va plantejar que “s’ha de debatre si és millor un metro que surti de Molí Nou i faci més paradetes, o un rodalies més rectilini i amb menys parades”.
Els comentaris negatius sobre la qualitat dels serveis dels trens de Rodalies va ser una constant entre els ponents: temps de desplaçament per sobre del doble del que es triga en cotxe, moltes cues, transbordaments, retards, gent molt junta i una organització molt radial al voltant de Barcelona.
Enfront de totes les crítiques, Macias va presentar diversos projectes futurs de Rodalies. Entre d’altres, destaquen la voluntat d’ampliar l’R1 fins a la Universitat Autònoma, a Cerdanyola, de manera que els estudiants del Baix Llobregat puguin accedir fàcilment al centre. Així mateix, posa com a repte “de primer ordre” de la creació un enllaç sud amb l’aeroport. La idea és, doncs, que tots els regionals del nord i del sud estiguin connectats amb l’aeroport i, en el cas del Baix Llobregat, a través d’un túnel soterrani per sota del Parc Agrari.
Ningú s’ha preguntat mai per què és tan díficil arribar a l’aeroport en transport públic des de Molins, Sant Feliu i altres poblacions del Baix Llobregat, essent tan a prop?
És paradoxal que per arribar a un equipament cabdal de la societat, on hi treballen i viatgen milers de persones de la mateixa comarca cada dia, no hi hagi un bus directe.
Actualment s’ha de passar per Barcelona fent transbord a Sants i el tren (poc fiable) només arriba la T2, amb un temps de viatge estimat d’uns 50 minuts en el millor i improbable cas, per després agafar el bus d’aena o el metro fins la T1, superant l’hora de viatge.