Viu Molins de Rei estrena la secció ‘Salut Integrativa’, amb un seguit d’articles relacionats amb aquesta disciplina. Abans de tot, però, caldrà explicar què és la Medicina Integrativa.
El concepte de Medicina Integrativa és l’abordatge terapèutic de la persona en totes les seves dimensions. Segons la definició de ‘salut’ de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) del 1948, «la salut és un estat de complert benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties«. És a dir, la salut és una realitat complexa que requereix d’un enfoc multidimensional del cos des d’un abordatge interdisciplinari.
Trobar l’origen del problema
La Medicina Integrativa pretén ajudar les persones a obtenir el seu màxim potencial de salut, de manera individualitzada, contextualitzada, no sistemàtica, no protocolitzada i no lineal en el temps.
En l’abordatge de la medicina des d’una visió integrativa es busca l’origen del problema (un o diversos) i s’ofereix una proposta terapèutica encaminada a restablir la causa del problema i poder-la sostenir des de la prevenció. D’aquesta manera, dins del tractament integratiu el pacient té un rol o funció activa, més enllà de prendre un medicament.
La Salut Integrativa empodera el pacient com a part fonamental en el seu procés de curació, el rol del pacient no és passiu sinó proactiu.
La cerca de la salut no s’ha de delimitar a la mirada purament biomèdica, o del símptoma, sinó que ha de contribuir a la promoció, manteniment i preservació de la salut a través d’un enfocament interdisciplinari, cal aquest diàleg extern en ressonància amb el diàleg intern del cos.
Un fet social
La Medicina Integrativa promou un canvi de paradigma en la salut i el seu abordatge. Perquè la salut és un fet social tant material com immaterial, és un fenòmen multicausal i multifactorial, es relacionen factors com la biologia, la psicologia, l’entorn o l’economia i exigeix la presa de decisions i mesures allunyades de la mercantilització de la salut.
El nou paradigma de salut que els experts anomenen “sistèmic-qualitatiu o crític de la complexitat” considera rellevant un enfocament sistèmic, global, personal i fora d’estàndarss i protocols generalitzats.
Per fer una proposta terapèutica real, la Medicina Integrativa necessita temps per al pacient, temps de qualitat per reprendre la rellevància de la prevenció sanitària, la cerca de l’origen de la malaltia o símptoma i una proposta terapèutica el màxim d’efectiva evitant al màxim els efectes secundaris per al pacient.
Per tenir una societat saludable cal garantir espais de vida que ho facin possible i potenciar hàbits de vida i alimentació saludable i coherents.
L’objectiu de la Medicina Integrativa és ajudar les persones a mantenir el seu equilibri i garantir la possibilitat d’expressar el seu màxim potencial de salut. Lluitant contra les forces biològiques, físiques, mentals i socials que tendeixen a alterar aquest equilibri de la salut, de manera interdisciplinària, integrativa, individual i de qualitat.
Jèssica Hernàndez Sànchez
Fisioterapeuta (col. 3596) i osteòpata. Directora del centre Mosaic de Molins de Rei
