La Casa Urbana de Molins de Rei va organitzar una xerrada sobre violències masclistes digitals, dins el programa #respectesensefiltres, subvencionat pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat. Guillén, periodista i criminòloga, va advertir els assistents, sobretot adolescents, que les violències masclistes comeses a internet també tenen implicacions legals, encara que tinguin la falsa percepció que tenen menys gravetat.
“Jo dic a la meva filla: «Això que has posat al grup de Whatsapp, ho posaries a la pissarra de la classe?» i ella respon que evidentment que no. Doncs jo li dic que no posi en grups de Whatsapp res que no posaria a la pissarra de classe”. D’aquesta manera posava de manifest la periodista i criminòloga Sílvia Guillén les diferències en la forma d’actuar en el món físic i el món digital, sobretot dels adolescents. La sensació d’anonimat ajuda a creure que les accions comeses a la xarxa no tenen conseqüències i queden impunes. Però, al contrari: quan repassava diferents tipus de violències digitals, advertia: “També són delicte, estan tipificats com a tals”.
Va ser dins d’una xerrada sobre violències masclistes digitals a l’espai Cultura Híbrida, organitzada per La Casa Urbana de Molins de Rei dins el cicle #respectesensefiltres, que organitza l’entitat molinenca gràcies a una subvenció del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. L’acte es va fer el 6 de març, durant la setmana del 8M a Molins de Rei.
Guillén, exregidora d’ERC a Molins de Rei, és coneguda per ser periodista, però té un altre vessant menys conegut: el de criminòloga. En l’acte va unir les dues disciplines: per una banda, desgranant les diferents formes de violències masclistes digitals -en plural, perquè n’hi ha de molts tipus-, juntament amb les referències legals que fan que, en efecte, siguin delictes. I per l’altra, amb exemples de notícies reals de casos que s’han produït. Es tracta d’una xerrada que sol fer per a alumnes d’escoles o per a les seves famílies, i que va adaptar en aquest cas per a un públic general.
Un món canviant
Guillén va admetre que el món digital és tant canviant que a l’hora de perseguir els delictes de violències masclistes digitals es va a remolc de les noves formes que es produeixen: “Anem a acció-reacció, apareix un nou mètode i apareix una nova forma de combatre’l, però llavors ja ha aparegut una altra forma, és difícil però es van fent esforços”, explicava davant un públic de totes les edats però sobretot adolescent.
Un exemple: els Mossos tenen diversos perfils a xarxes socials com Instagram per poder infiltrar-se i poder aconseguir saber qui s’amaga, per exemple, darrere de perfils falsos que suplanten la identitat. Aquest fenomen consisteix a fer perfils que simulen ser el perfil real d’algú. “Afecta a adolescents cada cop més joves, fins i tot de 12 anys, potser també ens hauríem de plantejar si són edats per tenir mòbils i xarxes socials”, reflexionava Guillén.
Per fer-hi front, la criminòloga va explicar els diferents mecanismes per fer-hi front que es van posant en marxa. A nivell legal, ja en parlava el 2008 la llei catalana del dret de les dones a eradicar la violència masclista, amb referències específiques a violències masclistes digitals. I també en fa menció especial la llei espanyola 2010/22, de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la llei del ‘sí és sí’, que inclou un apartat dedicat a la violència sexual en l’àmbit digital. Al mateix temps, per combatre-ho, els Mossos d’Esquadra tenen una unitat especialitzada per perseguir aquests delictes.
Ciberassetjament, el principal delicte
Entre el que és considerat violència masclista i, per tant, delicte, hi ha accions de tota mena. Fins i tot poden ser d’àmbit més general, com “menystenir les dones i els seus èxits”. No fa falta ni tant sols que sigui a través d’un missatge vexatori cap a les dones, ja que es donen casos de grups contraris al feminisme que bloquegen els llocs i espais de debat d’aquest moviment, i així silenciar-los.
Discursos d’odi, difamacions en línia o amenaces són altres formes de violència. També ho és la prohibició d’ús, per exemple: “la parella no deixa a la noia que tingui Instagram, o que hi pengi fotos en biquini, o que faci servir el mòbil sense la seva supervisió”, detallava Guillén. Fins i tot es donen casos de seguiment i vigilància de moviments amb el mòbil.
Però, de totes les violències, el ciberassetjament és “el delicte per excel·lència ara mateix, i que sol ser comès pels companys de classe”, advertia la criminòloga. Si ja és dur en el món presencial, com seria a l’escola, en format digital s’agreuja més, perquè es produeix les 24 hores, encara que estiguis a casa. Un altre fenomen bastant comú entre les adolescents és que rebin imatges sexuals: “Si ho has demanat, evidentment no és un problema, seria sexting, però si no ho has demanat és delicte, és exhibicionisme digital”, puntualitzava Guillén.
Com prevenir-ho?
Davant de tot això, la solució no seria fugir del món digital. Ara bé, sí que “es pot valorar descansar d’alguna xarxa, o endreçar el nostre espai digital”. Per exemple, plantejar-nos què compartim, revisar els continguts que hem publicat anteriorment i esborrar-los si ho considerem. També cal revisar les aplicacions instal·lades, perquè n’hi ha que fan un ús maliciós.
Però, per davant de tot, el principal mètode és denunciar. En primer lloc, a la mateixa xarxa social fent ús dels botons de denúncia que hi ha. Però “solen trigar en respondre i quan ho fan el mal ja està fet”, lamentava Guillén. Però el més important, posar denúncia a la policia: “Volem que les autoritats actuïn, però per fer-ho nosaltres els hem d’informar. Encara que pensem que no servirà de res, servirà perquè quedi constància i tenir registres oficials”, aconsellava als assistents a la xerrada.
També va avisar que si es rep un contingut que mostri una violència sexual, no reenviar-lo, perquè “ens estarà fent còmplices”, i a continuació denunciar-ho. Al mateix temps, és molt important no esborrar-ho, perquè “totes les proves que puguem aportar seran molt útils per a la investigació”, va explicar la periodista i criminòloga.
