L’osteopatia biodinàmica

El proper dia 22 de juny es celebra el dia mundial de l’osteopatia i el 150è aniversari des del seu reconeixement als EUA.

Les primeres publicacions sobre l’osteopatia a l’Estat Espanyol daten de l’any 1908. A la revista ‘Alrededor del mundo’ publicaven el primer article sobre l’osteopatia i el seu precursor, el Doctor Andrew Taylor Still (1828-1917), amb el títol ‘El nou art de curar’.

Com a dada curiosa, hi ha constància de la primera consulta osteopàtica a Catalunya l’any 1917, a l’avinguda Diagonal 365 de Barcelona per part d’un nord-americà anomenat Carlos Müller.

Què és l’osteopatia i d’on ve?

El Dr. A.T. Still va ser un pioner de la medicina. Era fill d’un pastor metodista que era metge i també exercia de granger. Va seguir els passos del seu pare i va estudiar medicina, a més d’ enginyeria. En el transcurs de la seva carrera, com a resultat de les seves recerques, va plasmar els principis i pràctiques d’aquest art curatiu en un sistema d’assistència sanitària distintiu i únic.

Pel seu pensament religiós i amb una gran vinculació a la naturalesa, i al mateix temps racionalista, va considerar l’anatomia, la fisiologia i la patologia sota una mirada diferent. Va intentar buscar una nova medicina més d’acord amb les lleis de la naturalesa.

És a partir del 1874 quan Still, decebut amb una medicina que usava fàrmacs tòxics i impotent davant la mort de 3 dels seus fills i de molts pacients per meningitis durant la Guerra de Secessió, comença a exercir una medicina basada en un enfocament i abordatge manual que va denominar ‘osteopatia’.

Dins del sistema integral de l’osteopatia, es considera l’ésser humà com a indivisible; una unitat de cos, ment i esperit, com a aspectes indissociables. A més, posseeix els seus propis mecanismes d’autoprotecció i de regulació. S’entén que tant l’estructura com la funció es troben interrelacionades de manera recíproca.

L’osteòpata treballa amb les mans, tracta la persona en el seu conjunt (sistema musculoesquelètic, sistema circulatori, visceral, nerviós, endocrí, immunològic… i un llarg etcètera) i cerca sempre l’origen o causa de la malaltia o dolència, facilitant i acompanyant l’activació del procés d’autocuració innat i de restabliment que tots tenim.

Dins l’osteopatia podríem dir que existeixen diversos models i formes de treballar. A grans trets, tenim el model biomecànic, que és el més conegut. S’entén l’organització del cos com un conjunt de relacions biomecàniques que determinen la seva correcta funció. Aquestes vindran donades per un òptim intercanvi d’informacions vasculars i neurològiques. L’osteòpata, amb una sèrie de tècniques o ajustos (segons abordatge més directe o indirecte) intenta normalitzar -des de fora- les diferents relacions biomecàniques que estan en disfunció i que causen la patologia.

El model biodinàmic és una mica més complex. Entén que l’organització del cos no només depèn d’aquestes relacions biomecàniques, sinó que principalment depèn de relacions fluídiques (camps fluídics anatòmics) materialitzades en eixos de desenvolupament embriològic, els quals governen i dirigeixen el desenvolupament, l’expressió i la seva funció, des de l’origen fins a la mort.

En què consisteix l’osteopatia biodinàmica?

Amb l’osteopatia biodinàmica la persona pot connectar millor amb el seu cos i amb la seva essència, comprendre què és allò que està expressant el seu cos a través del símptoma, prendre consciència i fer-se càrrec del seu propi procés curatiu.

El doctor i osteòpata nord-americà W.G Shuterland (1872-1954), deixeble del Dr. Still, va descobrir que els ossos del crani no estaven fusionats com li havien ensenyat a l’escola de medicina, sinó que es “movien”, i va anomenar el fenomen que movia subtilment els teixits i els fluids en el cos com el mecanisme de respiració primària.

Still va estudiar les forces que treballen en l’ésser humà, i va passar de mirar els efectes de les forces (patrons de lesió) a mirar la força que organitzava aquestes lesions (causa).

Llavors, l’embriòleg Eric Blechschmidt va introduir la paraula biodinàmica al camp mèdic. Sostenia la premissa que el procés de diferenciació cel·lular comença des de fora (de la cèl·lula, de l’embrió) i continua des de dins. És una característica dinàmica del desenvolupament de l’organisme en què és la necessitat (funció) la que crea la forma.

I, finalment, és el Dr. James Jelous qui introdueix el terme d’osteopatia biodinàmica dins l’osteopatia, trobant paral·lelismes entre els treballs del Dr. Sutherland i els estudis de Blechschmidt, reconeixent que les forces naturals que creen l’embrió són també les forces de creixement i desenvolupament i les forces restauradores que ens sostenen tota la vida.

Per tant, l’osteopatia biodinàmica és un abordatge del cos fluid, i té el seu fonament en la cerca i màxima expressió d’aquestes forces biodinàmiques, ordenants i curatives; que són inherents en cadascun de nosaltres durant tota la vida.

Des d’aquest enfocament holístic podem dir que el cos posseeix la saviesa innata per tornar a un estat d’equilibri.

Quan el cos assoleix un estat de descans profund, la salut pot manifestar-se en tota la seva potència i pot aparèixer un nou equilibri físic, orgànic, emocional… Paraules com descans, silenci, o quietud adquireixen la seva màxima expressió  i ens apropen a les lleis de la naturalesa i a la vida, d’on venim. La biodinàmica ens ajuda a recordar qui som.

Qualsevol dolència o desequilibri emocional ens mostra un bri de salut, i l’osteopatia és la nostra eina per trobar-la i potenciar-la.

A qui pot ajudar?

“Buscar que l’adult recuperi l’alegria, per tornar-se a sentir com un nen.”

• Qualsevol alteració osteo-articular. Per exemple, hèrnia discal, artrosi de genoll o de maluc, contractures, dolor crònic i cervicàlgies.
• Traumatismes, una caiguda o un accident. És molt recomanable tractar abans de les 36 hores perquè la lesió no es fixi al teixit.
• Vertígens i marejos.
• Sobrecàrregues d’entrenament.
• Alteracions digestives, estrenyiment, diarrees, gasos, dolor de ventre o digestions pesades.
• Persones que se senten fatigades i/o no descansen bé, tenen dificultats per agafar el son o s’aixequen cansades.
• Persones que pateixen estrès, ansietat o depressió, cefalees i migranyes.
• Bruxisme, alteracions de l’articulació temporo-mandibular
• Bebès i criatures: des de parts instrumentalitzats, plagiocefàlies, còlics de l’infant, alteracions del son o irritabilitat fins a dificultats en la motricitat o l’aprenentatge.

Els tractaments

“Intenta estimar els pacients abans de tocar-los.”

És important saber que no hi ha receptes en l’osteopatia. Els tractaments, segons la història de vida del pacient, tindran una durada o una altra. Primer hem d’aconseguir que el cos fluídic funcioni, i que el sistema nerviós respiri. Si no, per molt que apartem lesions del mig, tornaran a aparèixer. De la mateixa manera que la medicació no farà l’efecte que s’espera si el cos està saturat.

El mínim recomanable serien 3 sessions. Pot ser que amb la primera es notin canvis, o bé a la tercera. O, si són anys de molt dolor crònic, a la cinquena, vuitena… Tot dependrà de l’estat de salut, dels hàbits i del propi compromís.