Sobre models de Festa Major

En les darreres setmanes s’ha instal.lat un debat sobre el model de Festa Major en relació a la seguretat i el ja anunciat final de la Plaça Llibertat com espai central nocturn.

No sóc expert en normatives ni molt menys amb temes relacionats amb la seguretat. Puc opinar en base a l’observació i la comparació. Per sort, la meva feina em porta a passejar per molts racons de Catalunya veient molts esdeveniments, espectacles i festes populars. Fent comparatives, les conclusions em porten a pensar que la festa major de Molins està en una situació d’estancament o no evolució. I que aquesta situació sumada amb el còctel de la Plaça Llibertat i els problemes de seguretat de l’any passat poden portar a prendre decisions precipitades i poc meditades.

Molins de Rei té la gran fortuna de tenir una festa Major organitzada al 70% per les entitats de la Vila (veure dades de article Raül Carretero). Això la fa autèntica i mostra la vitalitat d’un poble actiu i arrelat. Alguns d’aquests actes especialment els més tradicionals i populars han arribat a la població d’una forma orgànica fent-los imprescindibles i configurant així una personalitat pròpia a la nostra festa.  En aquest sentit podem dir que la base, els fonaments de la Festa Major, hi són i són forts!

Aquestes activitats però marquen clarament els horaris i calendaris de la festa i fan que trobar espais per innovar o canviar sigui més dificultós. D’entrada demanaria certa valentia per contraprogramar sense por. Sent respectuosos i conscients de quin públic ens dirigim i si genera ombra o no a les altres activitats que es facin en paral.lel. Un exemple clar el vam descobrir, mig de casualitat, l’any 2016 quan amb l’Ateneu Mulei vam organitzar un nou espai que vam batejar com la Terrasseta de Festa Major, al Pati del Palau. Vam organitzar un concert de petit format el dissabte de festa major en paral.lel al correcuita del Camell. Doncs bé, l’aposta que pensàvem que seria de difícil convocatòria va resultar ser un dels actes més exitosos, en certs moments desbordat, i de rebot vam aconseguir ser complementaris. Bona part del públic familiar i jovent que va a veure la sortida del Camell no continua en el seu recorregut (o ho fa en diferents punts) i aquests van acudir massivament, buscant un lloc on estar, que hi hagués ambient, caliu, prendre alguna cosa i sopar. Contraprogramar fet amb bon ull pot ser complementar.

Seguint amb la idea de trobar calendari i espais considero encertat utilitzar el cap de setmana previ a la festa Major. I parlant d’espais físics i mancances: algunes propostes i dubtes.

Punt de trobada

Aconseguir tenir un lloc on trobar-se per Festa Major. Amb la línea del que va fer l’Ateneu Mulei durant dos anys a la plaça del Palau. Tenir un espai obert on oferir gastronomia i una programació de petit format, bàsicament diürna però continuada, on hi hagi espais per descansar, seure, un lloc on trobar-se en qualsevol moment del dia.

Tots els públics

Cal trobar espais per les persones de mitjana edat o grans. Especialment a les nits. És possible poder programar activitats que es solapin en horari però per públics d’edats diferents. No és incompatible portar una “Orquestra Maravella” i al mateix temps en un altre espai “l’Orquestra Mitjanit”, per posar un exemple. Cal que la gent gran tinguin llocs on poder gaudir dels espectacles amb la comoditat de poder estar asseguts, sopant, etc…

També espais per les famílies. Hi ha una varietat enorme de possibilitats d’activitats que es poden fer per pares i nens conjuntament. Inflables gegants, espai de circ, teatre el carrer, jocs…I són elements que poden estar fixes durant un o dos dies en espais tancats i horaris amplis.

Activitats nocturnes i seguretat

Des del meu punt de vista les festes com més cèntriques i participatives més  segures són. Hi ha models a Catalunya on es posen escenaris (grans) al bell mig de carrers i places del centre en poblacions més petites que Molins de Rei. El Comité de l’Antifaç ha marcat un clar exemple (Pl. Ajuntament). Desconec les normatives però és evident que a mitja Catalunya es fan concerts i espectacles en espais més complexos i petits que a Molins. Crec que en el darrer article d’opinió del Raül Carretero s’apunten dades i coses interessants en relació a la normativa.

• Aconseguir que les nits siguin espais familiars on poder trobar nens, adults i joves compartint lloc i hora. No és difícil, jo ho he vist a diferents llocs. (un exemple clar, Palau-solità i Plegamans) Per fer-ho cal oferir lloc on seure, taules on sopar, gastronomia de qualitat i una oferta lúdica i festiva amb consonància. És una fórmula útil també per evitar que certs perfils agitadors no se sentin còmodes amb la massa que es troben.

• Apostar per grups amb versions pròpies. A falta de pressupost, si es porten grups que versionen a d’altres que siguin de qualitat i ja de passada que sàpiguen alguna cançó més en la nostra llengua que no siguin “l’Empordà i Boig per tu”

• Eliminar els DJ’s per donar pas a la programació de “Les Barraques” (en el nostre cas, les barres) Normalment a prop d’aquestes si congrega gent amb afinitat a les entitats que les gestionen, creant així certa complicitat que evita també que certs perfils agitadors no es vegin convidats a la massa.

• Repensar el model de bars actual i si és necessari fer un model de Barraques que fins i tot, no té perquè estar lligat estrictament a l’espai on hi hagi els grans concerts. (Es poden crear barraques amb vida i programació pròpia)

Ajuntament vs entitats

Caldria que l’Ajuntament com administració fós més actiu i resolutiu amb les necessitats que puguin tenir les entitats organitzadores d’activitats. No burocratitzar coses senzilles i posar totes les facilitats necessàries ja que la majoria d’actes són organitzats per les associacions que hi posaran la mà d’obra, les hores, i fins hi tot diners propis. Faltaria tenir la sensació que l’Ajuntament va a les entitats a oferir ajuda i no que siguin les entitats que vagin a demanar-la.

• Millorar els recursos econòmics: Que passa per millorar el pressupost de la Festa Major
• Mobilitat materials: Oferir vehicles propis, de la brigada o vehicles llogats per  ajudar a les entitats a moure material.
• Contenidors de material: Oferir en certs espais contenidors grans de ferro on les entitats hi puguin deixar el material de forma segura, uns dies abans, durant la festa o uns dies després
• Punts de llum: Posar les coses fàcils…
• Lavabos: a tot arreu on es fan actes. Fins i tot en espais massius donar l’opció de tenir alguns lavabos amb servei de neteja constant (poden ser de pagament) (crec que molta gent i en especial algunes dones ho agrairan)

Cooperació entre entitats

Buscar fórmules per posar en comú les diferents idees de les entitats i ajudar-les a minimitzar esforços, compartir material, entrellaçar els actes,… Un Consell d’Entitats de Festa Major que es reunís durant l’any podria donar grans resultats en la coordinació i cooperació. Un exemple clar podria ser el mateix dia de Sant Miquel: Les matines del Camell poden enllaçar amb l’esmorzar dels Miquels així com aquest amb els gegants, les sardanes i el posterior vermut.

Sant Miquel en laborable

Cal fer una aposta clara pel dia de Sant Miquel especialment quan cau en dia laborable. Matins i migdia es pot apostar per activitats infantils així com compaginar-ho amb les més tradicionals (matines, gegants, Miquels,…). La nit d’empalmada cal donar-li millor contingut. No atrau anar a la Plaça Llibertat mig buida per estar allí dret sentint el Dj de torn punxant la “Rosalia”. Moltes poblacions precisament aposten programant fort els dies més fluixos perquè aconsegueixen atreure a més gent.

Apostar per les activitats populars de nova generació

L’any passat ens sorprenia la Peniescalada organitzada per l’Etapa Reina i La Peni, que es va fer a la pujada del carrer Balmes. Aquesta va generar novetat, tant en l’espai com en l’activitat en sí. Alineada amb el que podria ser l’Estirada de corda, els Jocs Rurals, l’Escalabirres, la Cronescalada al campanar,…són potser les activitats que més necessita la nostra Festa Major. Extremadament populars, participatives, transversals amb edats i gènere i també perquè no dir-ho, econòmicament molt barates. Totes elles són prou “modernes i noves” respecte a les tradicionals i més consolidades.

Una obertura, La Crida

La Crida, un acte que des del meu punt de vista va ser correcte per obrir la festa major. Tot i que possiblement li calguin alguns retocs per millorar la visualització dels elements de la cultura popular (per exemple posant alguna tarima baixa amb rampes per tal que els diferents element hi puguin pujar) o buscant alguna fórmula millor que copiar el típic  txupinazo més propi d’altres latituds. Malgrat això crec que va tenir una bona acceptació i va generar una obertura que la festa major de Molins de Rei no tenia.

En definitiva, idees i donar-hi voltes i més voltes

Miquel Monfort Subirana