Des del consistori afirmen que no ha rebut cap requeriment oficial de l’ACA per retirar els residus de la riera de Vallvidrera. A més, apunten que la titularitat del terreny encara és privada i que no poden intervenir a la finca fins que no passi a ser de titularitat municipal.
La riera de Vallvidrera s’ha convertit un focus de preocupació mediambiental a causa de la presència de residus provinents de la bòbila Marimon, després que algunes entitats ecologistes presentessin un recurs a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) perquè l’Ajuntament netegés les restes dels residus. En aquest context, el consistori ha subratllat aquesta setmana que, avui dia, no ha rebut cap requeriment oficial per part de l’ACA per fer-se càrrec de la retirada dels residus de la bòbila que s’arrosseguen per la riera, tal com han denunciat diverses organitzacions. Al mateix temps, l’administració municipal sosté que no pot actuar per problemes amb la titularitat.
Fa uns mesos, la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC), el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC) i SOS la Rierada van denunciar davant l’ACA la presència de residus, com ara rajols d’argila, runa i restes d’amiant, procedents de l’antiga bòbila. Aquests materials no només són perjudicials per a l’entorn natural, sinó que també poden posar en risc la salut de les persones. Les entitats ecologistes van mostrar la seva preocupació per la manca d’actuacions per part de l’administració i van reclamar la intervenció de l’ACA, que recentment va comunicar a aquestes entitats la seva intenció de requerir a l’Ajuntament la retirada dels residus en considerar que els terrenys on està situada la bòbila són de propietat municipal.
Tot i aquesta demanda, el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Molins de Rei, Lucas Ferro, ha afirmat que la titularitat de la parcel·la on es troba la bòbila “encara no és municipal”. La finca, segons ha explicat, està registrada com a propietat privada al Registre de la Propietat, i “només passarà a ser de titularitat municipal quan es completi la urbanització del pla parcial de la Rierada”, ha dit el regidor. Segons Ferro, tot i que al cadastre la finca ja apareix com a municipal, això no reflecteix la realitat jurídica actual, ja que la reparcel·lació de la zona no s’ha completat ni inscrit oficialment. Aquest fet, segons la seva versió, eximeix de responsabilitat a l’Ajuntament per fer-se càrrec de al retirada dels residus de la finca.
Conflicte legal i urbanístic
Segons l’Ajuntament, un dels principals factors que ha retardat aquest procés de municipalització del terreny és el contenciós que alguns veïns van presentar contra el pla parcial d’urbanització de la Rierada, el qual encara està pendent de resolució judicial. Aquest fet ha impedit, segons apunta l’Ajuntament, que es dugui a terme la requalificació final dels terrenys, fet que, segons Ferro, condiciona la capacitat d’actuació del consistori. “No podem intervenir directament sobre una parcel·la que encara no és nostra”, ha afirmat el regidor, tot i deixar clar que la voluntat de l’Ajuntament és actuar quan sigui possible.
Davant la preocupació per l’estat de la riera de Vallvidrera i l’impacte dels abocaments sobre l’ecosistema natural d’aquesta, el regidor ha assegurat que el consistori ha estat pendent d’aquesta situació des de fa temps. “Ja vam instar el propietari privat aquest estiu perquè prengués mesures per netejar la zona”, ha declarat Ferro. No obstant això, l’Ajuntament encara no ha rebut cap resposta per part del propietari, fet que ha endarrerit qualsevol acció de neteja efectiva.
Responsabilitat del propietari privat
Segons l’Ajuntament, la responsabilitat de retirar els residus recau, ara per ara, sobre el propietari actual de la finca, ja que, tal com estipula la normativa vigent, és l’obligació del propietari mantenir els terrenys nets i en condicions adequades. Igualment, Ferro ha deixat clar que si el consistori ha d’actuar, ho farà quan sigui necessari. “Si per algun motiu finalment hem de prendre mesures, ho farem, però de moment no podem intervenir en una finca que encara no és municipal”, ha insistit.
El regidor també ha expressat que, malgrat la complexitat administrativa d’aquest cas, l’Ajuntament està compromès amb la preservació de l’entorn natural de la Rierada i de la serra de Collserola.
Responc Laia Izquierdo, en nom de SOS la Rierada: No admetem aquestes afirmacions per part de responsables de medi ambient del municipi, tot i que malauradament no ens sorprenen: aquesta actitud absolutament despreocupada respecte a la salut dels habitants de la Rierada afectats per la presència d’amiant des de fa 40 anys. No es pot relacionar la solució del problema de l’amiant la bòbila amb la urbanització perquè no té res a veure, i és previ i independent de qualsevol projecte d’urbanització. És una excusa patètica.
Tampoc és acceptable que els responsables de medi ambient municipals facin referència per justificar la seva inacció al “contenciós que alguns veïns van presentar contra el pla parcial d’urbanització de la Rierada” quan es tracta d’una agressió ambiental clara i concreta. El contenciós, a més, és per motius ambientals i àmpliament fonamentats i explicats en diferents ocasions als responsables de l’Ajuntament de Molins. Caldria un mínim de respecte per l’espai natural amenaçat pel projecte de urbanització i per la riera de Vallvidrera que pateix els abocaments esmentats, tant d’amiant com de toves, a part de moltes altres agressions de les que l’ajuntament no se’n ocupa, com ara la falta de cabal i l’excés de freqüentació.
Esperem de l’Ajuntament de Molins una actitud pro activa per resoldre el problema de l’amiant i de contaminació de la riera i no un conjunt d’excuses per evadir la seva responsabilitat.
El Ayuntamiento está en proceso de hacerse con el terreno de la bobila. Por lo tanto, evadir gastos de la retirada de amianto con excusas de procesos burocráticos no es nada respetuoso con los habitantes ni con el medio ambiente de la Rierada.
Para recordar:
• El ayuntamiento está cocinando esta urbanización desde hace 50 años y no ha llegado.
• El amianto lleva ahí abandonado más de 40 años, y aún no hay plan que hacer.
• Los vecinos criticando el plan de urbanización (más de la mitad de los propietarios de la Rierada) intentan conseguir una cita para presentar sus posiciones desde el año 2017 y el ayuntamiento ha bloqueado hasta el día de hoy cualquier intento de comunicación (es un hecho negado por el ayuntamiento a pesar de muchas pruebas documentadas de los múltiples intentos de conseguir alguna vía de diálogo… sea escrita o presencial).
Por verse confrontado con esta realidad de una “no comunicación” del ayuntamiento, un grupo de vecinos ha decidido tomar el camino por los tribunales como último recurso. Este recurso legal (el contencioso) se ha iniciado hace un año. ¡Tomar estas acciones recientes de los vecinos como razón por que el ayuntamiento está atado de manos y pies en asuntos que llevan décadas sobre la mesa, es simplemente ridículo y no aceptable por los vecinos de la Rierada!!!