Dos experts politòlegs responen en una xerrada a l’Agrupa per a què han servit les consultes independentistes celebrades a diferents municipis catalans. Els experts asseguren que «l’independentisme no s’aconsegueix d’un dia per l’altre, s’ha d’anar pujant graó rere graó».
El passat dilluns 21 de febrer és va dur a terme una xerrada amb dos politòlegs de la Universitat Autònoma de Catalunya, Jordi Muñoz i Ricard Vilaregut, que responien aquesta qüestió principal. Va ser un dels actes organitzats per Molins Decideix per celebrar el primer aniversari de la consulta a Molins de Rei.
Abans d’entrar en el què, el per a què i el com, Ricard Vilaregut va informar sobre l’aparició de les consultes independentistes. Aquestes, s’han d’emmarcar a un moviment sociocatalanista que comença a principis del segle XX. En aquest context apareixen tres termes importants: «sobiranisme, catalanisme i independentisme». En aquesta última es troba l’etapa de transició que es caracteritza per «un subconjunt políticosocial, civicosocial i elements confrontatius». Aquestes manifestacions s’articulen a través de campanyes i l’eina que fa servir l’independentisme són les consultes, que segons Vilaregut, «no són perjudicial pel país però són complexes». El context de les consultes és un moment determinat per l’obertura de l’Estatut, i a partir de la consulta d’Arenys de Munt, el moviment independentista es posa a treballar.
Conseqüentment, gràcies a aquestes consultes Ricard Vilaregut assegura que «han servit per la sobiranització clara del catalanisme polític». D’altra banda, segons el politòleg de la UAB també han provocat que «el procés d’independència ja no sigui monopoli del moviment independentista».
Tanmateix, Jordi Muñoz va comentar el resultat d’unes enquestes que s’havien fet per Internet enviades a diverses coordinadores organitzadores de consultes a diferents municipis. Amb aquestes enquestes s’arribà a la conclusió de que a la onada del 13 de desembre «el 92% dels municipis havien donat suport explícit a la consulta però ja no eren entitats; la majoria dels ajuntaments havien donat facilitats per a la seva organització». Una altra dada destacada per Muñoz és que la majoria de llocs es va crear una plataforma, encara que en els pobles petits tenien una associació cultural que ho organitzava tot.
Respecte el vot anticipat, l’enquesta presentada a l’Agrupa demostra que «ha anat guanyat pes al llarg del temps», per exemple, a Mataró el 78% dels vots eren anticipats. On hi havia menys participació era en els municipis grans; en canvi, en els pobles més petits era el cas contrari ja que «a mesura que el municipi es va fent més gran es va perdent el vot», va explicar Jordi Muñoz. A les consultes podien votar gent amb més de 16 anys, estrangers inclosos el que va comportar que «als municipis amb més població estrangera hi hagués menys participació».
L’enquesta realitzada pels dos politòlegs de la UAB també va demostrar que «hi ha hagut un desgast en les consultes ja que la població es va animar ràpidament però a mesura que passava el temps es van anar desgastant». Per això, davant un auditori convençut, van concloure que «la independència no s’assoleix d’un dia per l’altre» i que ara per ara, «si són deu esglaons, s’han pujat tres».
