CN Molins de Rei 4-6 CN Rubí. El masculí de waterpolo perd a casa i segueix a la zona de descens. Els homes de Sergi Pedrerol es mostren sense capacitat de reacció després de perdre l’hegemonia del partit en l’últim tram del tercer quart.
Dolorosa derrota del masculí de waterpolo del Club Natació Molins de Rei. Un equip que es mostra especialment dèbil psicològicament, sense la capacitat de superar les adversitats demostrada durant les últimes temporades. Després de ser un equip competitiu durant més de mig partit -fet que demostra que la qualitat la tenen- es van desfer a les acaballes del tercer quart, deixant escapar el matx. Una equació que s’ha repetit durant els últims partits disputats i que ha portat el conjunt entrenat per l’olímpic Sergi Pedrerol a estar en zona de descens, jugant amb foc. Una situació complicada ja que parlem d’un grup que no està acostumat a aquestes guerres. Encara hi ha temps, però es necessita una reacció urgent per no cremar-se.
Arribava el Rubí a la Piscina Municipal situat a la mitja taula, però només 6 punts per sobre dels molinencs. Els visitants necessitaven guanyar per estalviar-se problemes a final de temporada i el Molins, en zona de descens, estava tremendament necessitat de victòries. I quan es veuen les cares dos equips en aquesta situació els inicis de partit acostumen a estar marcats pels nervis. Apareixia el capità molinenc, Oscar Díaz, per trencar el respecte entre els dos equips fent l’1 a 0 amb una canonada marca de la casa des del costat esquerre de l’atac molinenc. Aquest va ser l’únic gol d’un primer període ensopit, rígid, sense espai per la imaginació on el porter del Molins, Erik Evered, va estar genial amb tres aturades de mèrit.
El segon període va començar amb un altre gol d’un capità, en aquest cas el del CN Rubí, Luis Miguel Calero, atacant el pal curt de la porteria molinenca (1-1). Un parell d’accions consecutives van posar el signe del partit a favor dels molinencs. Primer Evered aconseguia una altra aturada de mèrit en una superioritat visitant i, després, el sempre segur Axel Contreras feia el 2 a 1 de penal amb un fort xut amb la seva esquerra. Amb el vent a favor, Contreras va fer el 3 a 1 en un altre penal i el Molins va tenir l’oportunitat de dormir el partit i marxar el descans amb dos gols d’avantatge. Però no va ser així, Jordi Rosas va fer un gran gol des de 10 metres abans del descans i amb un 3 a 2 i res clar es va arribar a la mitja part.
El tercer període va començar amb polèmica. El Rubí va empatar mitjançant un gol fantasma. Resulta impossible dir si la pilota va entrar o no a la porteria molinenca, però el que és segur és que el gol va pujar a l’electrònic (3-3). I aquest gol va ser com una espurna que va revolucionar el partit, que va passar a ser molt més alegre i espectacular. El Molins va colpejar primer aprofitant una superioritat mitjançant Nil Marsal després d’una bonica jugada trenada (4-3). Poc després Albert Tarres va fer l’empat a 4 i llavors va arribar el punt d’inflexió del matx: una contra ràpida va servir-li al Rubí per posar-se per primer cop per damunt a l’electrònic amb un gol d’Àlex Ortíz.
Després d’encaixar aquest gol el gest de les cares dels jugadors molinencs va canviar radicalment. No van rebre un gol, van veure un fantasma. El mateix que els ha portat a perdre masses partits aquesta temporada. La mateixa situació que la setmana passada a Sevilla. A partir d’aquí es van mostrar insegurs, sense confiança. I tampoc la Piscina Municipal va donar-lis l’empenta que necessitaven. S’escoltaven més els crits dels aficionats visitants que dels locals, una situació que a vegades es dóna a la zona alta de l’esport molinenc.
Restava encara un quart sencer. Però el CN Molins de Rei va ser un equip sense fe, sense capacitat de reacció, amb una manca de confiança evident. Tarrés va fer el 4 a 6 definitiu en un gol important per al seu equip, ja que els local van estavellar la pilota al pal per dues ocasions tot just abans. La sort tampoc estava de cara.
Viu Molins de Rei va explicar el partit en directe a través de Twitter
