Mor Lluís Català, el mestre catalanista i d'esquerres de Molins de Rei

Amb 101 anys a l’esquena, Lluís Català ha mort als Guiamets, la seva població natal. Mestre de l’Acadèmia Sant Jordi i de l’escola Castell Ciuró, professor de català i fundador del Rodó, serà recordat pels seus mètodes educatius alternatius i el compromís amb la llengua i la cultura catalanes en ple franquisme.

El recordat “senyor Català” va morir dijous 7 de novembre al petit municipi del Priorat on va néixer: els Guiamets. Però no va ser pas allà on va passar tota la seva vida. I és que Lluís Català i Pallejà (1912-2013) va tenir una vida molt moguda a causa de la seva militància política: catalanista i d’esquerres, va anar i venir de l’exili a França en nombroses ocasions. En una d’aquestes ocasions, va anar a parar a Molins de Rei, on va esdevenir un referent en l’educació, amb una manera d’ensenyar insòlita en aquella època.
Fill del pagès i barber del petit poble dels Guiamets, Lluís Català va estudiar magisteri a Tarragona, professió que va poder exercir a Ginestar (Ribera d’Ebre) abans d’exiliar-se a França el 1939. Allà va seguir lluitant per la seva causa, ajudant als maquis a passar persones per la frontera, fins que va ser capturat pels franquistes, portat de nou a Espanya, i empresonat. En sortir de la presó va tornar-se’n a França, però no va ser per molts anys. Un altre cop a Catalunya, Lluís Català es va assabentar que a l’Acadèmia Sant Jordi de Molins de Rei buscaven un mestre. Entrava, així, en contacte amb el municipi.
El director d’aquesta acadèmia privada d’ensenyament primari i secundari, Isidre Macias, va acceptar la contractació de Lluís Català. Aquest, però, va posar una única condició: no haver de fer cantar el “Cara al sol” en començar la classe. En aquesta línia anava l’ensenyament que donava el senyor Català: fidel als seus ideals i als de molta altra gent a qui Franco va condemnar al silenci. Però Lluís Català no va callar. Moltes persones van poder aprendre a escriure la llengua que parlaven però que a l’escola no ensenyaven gràcies a les classes de català que donava, ja que va ser un dels primers professors d’aquesta llengua que hi va haver a Molins de Rei en la dictadura.

Dins l’excepcionalitat de la pròpia Acadèmia Sant Jordi -compartien classe alumnes d’edats molt diferents-, utilitzava mètodes que en el seu moment eren totalment insòlits. Per exemple, fer excursions per aprendre els temaris, organitzar exposicions de manualitats a classe, o fer una avaluació més personalitzada que no pas basada en els examens. Tot plegat com a mitjà per transmetre uns valors laics, catalanistes i progressistes enmig de la dictadura franquista.
No obstant, l’estada de Català a Molins de Rei va ser en dues etapes. El mestre va arribar a la vila cap als anys 50, però al cap d’un temps va haver de fugir un cop més a França en assabentar-se que el tornaven a buscar, fins que, als anys 70, el mateix Isidre Macias, que havia mantingut el contacte amb ell i llavors era regidor de l’Ajuntament, li va demanar que tornés per fer de mestre a l’acadèmia i ajudar-lo amb el projecte de crear una llar d’infants: el Rodó. Català va participar en la confecció del seu singular mètode educatiu, i va ser-ne el director durant els seus primers anys de funcionament, càrrec que anys després va deixar per dedicar-se de ple a l’acadèmia.
Un cop arribada la democràcia, Lluís Català va ser un dels mestres de la República als quals es va reconèixer el temps que havien estat treballant durant aquella època. Això va fer que, quan faltava poc per jubilar-se, es plantegés la seva pensió. I per indicació expressa del propi director de l’acadèmia, el professor va marxar a una escola pública que li pogués assegurar una pensió de jubilació en condicions, tot i reconèixer l’estima que sentia per la institució on havia treballat tants anys. Va ser a l’escola Castell Ciuró on va acabar de transmetre els seus amplis coneixements fins arribar al final de la seva etapa com a docent.
Els anys de jubilació els va passar entre Molins de Rei i França, ja que allà havia fet vida la seva filla. Fins que va decidir tornar allà on havia començat la seva vida, els Guiamets, acompanyat de la dona que sempre havia estat al seu costat, Avelina Sabaté. Quan aquesta va empitjorar de salut, tots dos es van traslladar a la residència per a gent gran del mateix poble, lloc on va morir la seva dona ara fa tres anys. L’any passat va ser homenatjat amb motiu del seu centenari, quan una delegació de Molins de Rei, formada principalment per exalumnes i companys dels diferents centres per on va passar el van voler felicitar. D’aquell moment, molts van coincidir a destacar la seva enorme lucidesa malgrat l’avançada edat que tenia.
Tiet de Rosa Florenza i germà de Neus Català
Una de les organitzadores del’acte d’homenatge pel seu centenari va ser la seva neboda, Rosa Florenza i Sabaté. Florenza va morir fa menys de dos mesos, el passat 26 de setembre. La seva existència, igual de moguda que la de Lluís Català, va deixar molta empremta a Molins de Rei, ja fos per les múltiples entitats on participava, pel fet de ser mestra de la mateixa escola on Lluís Català va completar la seva trajectòria professional: el Castell Ciuró, o simplement per la gran vitalitat que desprenia.
La germana de Lluís Català, Neus, va adquirir una gran rellevància mediàtica a Catalunya ara fa set anys, quan va ser escollida Catalana de l’Any després de rebre la Creu de Sant Jordi el 2005. Neus Català és l’única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück, motiu pel qual se li van fer un seguit de reconeixements i homenatges públics. Va ser militant del PSUC i activista en la lluita contra el franquisme.