Els cincs molinencs que van viatjar a la marató de Nova York aconsegueixen finalitzar la prova. Els responsables de l’entitat que va organitzar el viatge, One to One, consideren que l’experiència ha estat un èxit. «L’esperit de grup» ha estat la clau d’aquests resultats.
Cinc molinencs i el seu entrenador van participar en la passada edició de la marató de Nova York. L’objectiu era acabar-la i ho han aconseguit. Tots cinc, en diferents temps, van finalitzar la prova, encara que era la primera cursa d’aquestes característiques per alguns d’ells. La valoració és «molt positiva» segons explica en declaracions a Viu Molins de Rei Josep Colomina, el responsable de One to One, entitat que va organitzar el projecte.
El seu germà, Ferran Colomina, va ser un dels partíceps d’aquest èxit. Era la primera vegada que feia una marató i defineix la sensació de poder acabar-la com a «molt gratificant. La gent ho diu sempre, però és complicat d’explicar com és de gratificant», remarca sense trobar la paraula concreta per definir un moment tant feliç. Amb una mica més d’experiència arribava Mercè Batet qui afirma que «tornaria a repetir». «Tot va ser positiu, el viatge, l’esforç fet, la gent…», afegeix el seu company. Així doncs, tothom va quedar content de l’aventura. María Pan, Emi Nache i Francisco Martos també van creuar la línia d’arribada.
«Tot i ser un esport individual, em quedo amb l’harmonia del grup», sentència l’entrenador. Colomina reconeix que sense «l’esperit de grup» potser algú no hagués acabat. El seu germà Ferran no li porta la contrària: «Ets sent recolzat en tot moment, tant dins com fora de la cursa», assumeix. De fet, van estar entrenant durant gairebé un any per tal de preparar la prova.
Per motius de seguretat, cap participant podia esperar a un altre un cop acabada la cursa i per això els dos participants defineixen l’arribada com un moment «fred». No poder compartir l’èxit amb cap company va ser una decepció. El que sí van fer plegats va ser turisme a la ciutat cosmopolita per excel·lència. «És gran, potser no és tant endreçada com les ciutats europees, però té molt encant», així defineix Batet Nova York.
La marató de Nova York té una clara vessant popular i, de fet, deixen més marge del que és habitual per poder acabar la prova. «Em va sorprendre l’ambient que hi havia al carrer», narra Batet qui descriu com hi havia música, gent xocant la mà i crits d’ànim en tot el recorregut. El públic estava tant a sobre dels participants que en Ferran reconeix que, quan portes 4 hores caminant, «asfixia una mica». Sigui com sigui, recordaran per sempre una experiència que ha aconseguit unir esport, turisme i amistat.
