CE Molins de Rei 27-27 Handbol Sant Vicenç. Les molinenques empaten in extremis en el derbi contra l’equip del poble de l’altra banda del Llobregat en un duel que va tenir de tot. Les guerreres deixen escapar un avantatge de 4 a la primera part.
El sènior femení d’handbol del Club Esportiu Molins de Rei juga contra el context que l’ha acompanyat les últimes temporades. Habitual de la zona noble de la classificació i fins i tot guanyador de la Lliga Catalana, no s’ha paït bé que l’equip ja no tingui el nivell suficient com per ser el que un dia va ser. La temporada passada, que es pot considerar de transició, ja va demostrar que després de la marxa de jugadores amb un pes específic en el joc molinenc les aspiracions havien de ser diferents a intentar pujar de categoria. No es va entendre i es va començar el present curs amb l’objectiu d’arribar al final en posicions de top 4. Ara el Molins encara el final de temporada tercer per la cua, immers en una lluita per no baixar que es podia haver evitat.
L’equip surt a la pista amb un estat d’ansietat evident fruit d’exigir-se massa. Els nervis es van poder a tornar a veure en el partit contra el Sant Vicenç, un derbi que va ser intens dins i fora del terreny de joc, per la gran quantitat de vicentins, molt sorollosos, que van desplaçar-se al Poliesportiu Municipal. Un ex CE Molins de Rei, Ángel Castro, seia aquesta vegada a la banqueta visitant. Ell i les seves jugadores tenien una motivació extra. Per la seva banda, el Molins mostrava més por a perdre que ambició per guanyar. Les guerreres van començar dominant el partit però, poc a poc, les imprecisions van començar a aparèixer i les visitants van agafar la iniciativa. Es va arribar a la mitja part amb empat a 13 i males sensacions de les locals.
El Molins va sortir millor a la segona. Van haver-hi minuts de bona intensitat defensiva, fet que ha caracteritzat el conjunt sempre. Gemma Rebulà va anular la millor jugadora del Sant Vicenç amb un marcatge individual que va fer-li mal a les visitants. També va haver-hi una bona actuació dels extrems i alguns xuts encertats des de la llarga distància. En definitiva, van demostrar que, si bé no tenen nivell per pujar de categoria, tampoc haurien d’estar lluitant per la salvació. En condicions normals el Molins hauria d’estar a la mitja taula, sense patir.
Si el Molins està on està és, en bona part, per les desconnexions que té l’equip d’Isa Rabassa durant els partits. Les molinenques van aconseguir, a base d’esforç i coratge, una diferència de quatre gols que, en un tres i no res, van deixar escapar. En uns minuts de bogeria on les vicentines semblaven internacionals, el CE Molins de Rei va malmetre tota la feina feta.
Al final, però, el Sant Vicenç no va tenir la maduresa suficient per guanyar i el Molins va salvar les vergonyes. Conscients que una derrota seria massa dramàtica, les guerreres van aplicar-se per empatar el partit. Ho van fer in extremis, amb un gol a l’últim minut. De fet, les visitants van anotar a l’últim segon però els àrbitres van considerar que la pilota havia entrat a la porteria fora del temps reglamentari. No és bona la dinàmica del CE Molins, que amb la sort d’esquena i problemes enquistats, navega a contracorrent en aquest final de temporada.
Carlota Ruiz: «El partit l’hem perdut nosaltres en tot moment»
