CFS Molins 99 4-1 Sant Vicenç CFS. Els homes de Jorge Rubio superen a un cuer que va plantar cara sobretot a la primera part i que es va veure ofegat per la pressió molinenca al final del partit. L’equip segueix segon després de la victòria del Gavà però, com a mínim, mantindrà la distància de vuit punts sobre el tercer.
El Club Futbol Sala Molins 99 va camí d’aconseguir el segon ascens de categoria consecutiu. Un cop recuperades les baixes que han afectat l’equip a mitjans de temporada, els homes de Jorge Rubio demostren fiabilitat i competitivitat en tots els escenaris. Ara són segons, amb 11 punts d’avantatge sobre el tercer, el Ripollet, a l’espera del partit que enfrontarà l’equip del Vallès Occidental contra el cinquè, el Mil·lenium Viladecans. Tenen mig ascens a la butxaca i el Gavà, líder de la categoria, és a quatre punts.
Va sortir revoltós el Sant Vicenç Club Futbol Sala, cuer d’aquesta Divisió d’Honor Catalana, en la seva visita al Poliesportiu de la Sínia. Entrenats per l’exmíster molinenc, Víctor Medina, l’equip vicentí va sortir a pressionar amb una defensa individual molt avançada. Aquest plantejament tàctic, que hauria d’afavorir a un equip acostumat a les transicions ràpides com el Molins, el va sorprendre. Ningú s’esperava un Sant Vicenç tant atrevit a la pista del segon classificat. De fet, durant molts minuts de la primera part els visitants van merèixer més però no van estar encertats de cara a porteria. I ja es sap, si perdones contra un conjunt com el molinenc ho acabaràs pagant.
Àlex Sanchez, sobrat de tècnica, va aprofitar una gran paret ràpida per fer l’1 a 0 pel pal curt, amb l’interior del peu, assegurant. Va ser una jugada de manual que va tornar a demostrar que sempre es millor recolzar-se en un company que anar en solitari. No es va fer enrere el Sant Vicenç i, amb 1 a 0, va tenir l’empat en reiterades ocasions. Damià Tesorero, capità i ànima dels vicentins, no va tenir el seu millor dia de cara a porteria. A més, Víctor Sanmartin va tornar a demostrar que amb ell i Alfonso Zambrano la porteria és de garanties.
Va ser gràcies a una jugada de pissarra magistral que van empatar. En una falta a la frontal de l’àrea un jugador va venir a rebre per trepitjar-la i deixar-la de cara al mateix llançador de la falta, Marc Rodríguez, que va aconseguir el gol (1-1). Un moviment simple que va aconseguir que la tanca defensiva s’obrís, deixant mig venut al porter. Abans de la mitja part Àlex Sánchez tornaria a fer de les seves per tornar a posar al seu equip per endavant. En aquest cas va deixar l’esfèric al segon pal amb el seu peu esquerra. Allà es trobava Isaac Usieto, que més endavant es va lesionar, amb la canya posada per fer el 2 a 1. Així es va arribar a la mitja part.
La segona part va tenir un domini molinenc més clar. La pressió feta durant el primer temps per part vicentina va desgastar físicament als jugadors, que en molts moments arribaven tard a les jugades carregant-se de targetes grogues que després serien importants. Conscient d’això, Medina va apostar per tancar-se a la frontal de l’àrea i intentar agafar alguna contra. Per la seva banda, el Molins va seguir amb el seu joc habitual.
La dinàmica de canvis habitual de Jorge Rubio, que assegura un ritme de partit sempre alt, va ser vital en el transcurs del matx. Amb un Sant Vicenç cada cop més desgastat, el Molins seguia imprimint rapidesa a cada acció. Adrià Sánchez va ser expulsat per doble targeta groga però el Molins no va poder aprofitar la superioritat numèrica. Una segona expulsió, en aquest cas de Marc Rodríguez, sí que va ser aprofitada.El sempre intel·ligent Ruben García va veure espai al centre de la defensa i, amb un fort xut amb la puntera, va superar al porter (3-1). Sentenciaria al final Àlex Sànchez fent el 4 a 1 aprofitant una genial assistència i rematant sense oposició. El CFS Molins 99 sumava així tres punts més per seguir amb pas ferm cap a Tercera Nacional.
