A qui interessa una elevada abstenció a les eleccions europees del proper 25 de maig, es preguntava en el seu editorial de diumenge el diari Ara. Com ja ve sent habitual, en la resposta es barrejava el procés independentista iniciat a Catalunya amb la necessitat que els partits partidaris del dret a decidir que concorren a aquestes eleccions
(CIU, ERC i ICV) obtinguessin el millor resultat possible. No es parlava gens ni mica del model polític que defensa la Unió Europea que se suposa és l’objecte a decidir en les eleccions.
Fa pocs dies el posicionament de l’Assemblea Nacional Catalana anava en la mateixa línia: demanar una participació massiva a les europees i el vot per aquells partits catalans que defensen el dret a decidir, com un reforçament a la consulta. Cap menció al model de la Unió Europea, ni tant sols sobre el model falsament democràtic que es representa en el parlament europeu i sobretot la Comissió Europea.
Plantegem, doncs, una pregunta semblant però formulada a la inversa: a qui interessa una elevada participació a les eleccions europees del proper 25 de maig?
La resposta em resulta evident, a qui més interessa és a la pròpia comissió europea, a la Troika i molt especialment als lobbies que els governen i els partits polítics que han implementat aquesta estructura. Interessa als que tenen un gran interès que la Unió Europea (no Europa, que és una unitat geo-física, confusió que molts promouen parlant indistintament d’una cosa i l’altra com si fossin termes equivalents) continuï sent el que ha esta fins ara: un espai polític d’opacitat i sobretot un garant dels interessos del capital. Un gran espai de consum, un mercat pràcticament desregulat i sense fronteres interiors. Un model que ha servit, en definitiva, per implantar i donar suport a un model econòmic concret (el capitalisme més salvatge i deshumanitzat) i per garantir que cap unitat nacional podrà desmarcar-se fent polítiques socio- econòmiques diferents. La resta, és poc important: els exemples recents d’Ucraïna i d’Hongria són molt aclaridors.
Per tant, un cop més hi ha una confusió interessada entre els interessos de determinats partits polítics (coincidents amb els de la Comissió Europea i la Troica) que han decidit concórrer en aquestes eleccions amb el procés d’Independència iniciat a Catalunya i la suposada necessitat de votar en aquestes eleccions. Si anem al fons de la qüestió, però, veurem que la Independència entesa com el procés que permet que els ciutadans decideixin sobre totes les qüestions que els afecten (la Independència per canviar-ho tot) no és possible dintre de la Unió Europea tal i com ha estat dissenyada i fabricada. Respecte la independència entesa com un moviment de fronteres, no sembla que els interessi gaire donat que les inestabilitats que se’n derivin poden posar nerviosos els mercats (aix!) però s’intueix que no s’hi oposaran un cop s’ho trobin fet.
Des d’aquesta perspectiva, ens sembla molt més útil invertir les nostres energies en el Multireferèndum que es celebrarà el mateix dia. La iniciativa promoguda per una quarantena llarga d’entitats i organitzacions de diferents àmbits presenta la oportunitat a la ciutadania de respondre a quatre qüestions concretes: sobre el deute, l’energia, l’ús de transgènics en l’agricultura i el paper de les ILP. No deixa de ser més que significatiu que la junta electoral central,a proposta del PSOE, PP i UPyD hagi decidit posar traves (en diuen prohibició, però la consulta es farà igualment) a la seva celebració, justament en el dia que alguns celebraran la seva democràcia. Pot entendre’s com una constatació, que efectivament la seva democràcia i la nostra, no són compatibles.
Josep Raventós i Fornós, militant de la CUP a Molins de Rei
Bravo!