CFS Molins 99 8-7 FS Sant Sadurní. El Molins, que ha de patir per sumar a Tercera Nacional, aconsegueix els tres punts en un partit boig, decidit per la gran actuació de Dani Ramos, qui aconsegueix cinc gols.
Les coses han canviat pel Club Futbol Sala Molins 99 des de que està a Tercera Nacional. L’equip entrenat per Jorge Rubio es veu obligat a patir per sumar punts. De moment, no existeix cap altra manera de puntuar que no sigui a través del el tortuós camí del patiment. És una circumstància normal quan un equip puja de categoria. Però és que durant els últims anys, aquest mateix equip amb poques variacions, ha anat pujant de divisió en divisió adaptant-se de forma miraculosa al nivell dels nous rivals. La normalitat és el que està passant aquesta temporada. Extraordinari, i molt poc habitual, el que va succeir en altres ocasions.
Dissabte tornava el futbol sala a la Sínia després d’una jornada de descans pel Molins. Contra el Futbol Sala Sant Sadurní es va veure un partit preciós, d’aquells que enamoren l’espectador i fan patir a l’entrenador. Un duel sense precaucions. Tots dos equips sense corsets, capficats en arribar a la porteria rival. En aquest context, una figura va destacar sobre la resta: Dani Ramos. L’ex jugador del Castellbisbal, equip ara desaparegut, va donar-li els tres punts als locals. Va marcar cinc gols, tots ells diferents, i alguns d’una gran vistositat, per fer una actuació rodona, d’aquelles que es recorden. També va ser un partit on el col·lectiu va demostrar capacitat per superar amb èxit situacions complicades de partit.
El partit va començar amb la possessió de la pilota pel Molins, que no aconseguia generar ocasions, fins que va aparèixer Ramos. En una falta la va trepitjar mentre es separava la tanca defensiva per després, de puntera, clavar-la sota les cames del porter (1-0). Començava el show. Ràpidament, en una fase de desconnexió del CFS Molins 99, el Sant Sadurní va fer dos gols gairebé consecutius i es va posar per davant (1-2). Aquestes petites baixades de tensió de l’equip estan penalitzant molt al Molins. Sergi Areny, en una acció de lluita, feia l’empat pels molinencs (2-2). Abans d’arribar a la mitja part, Ramos feia el seu segon gol del partit, aquesta vegada de doble penal (3-2).
La segona part va ser molt boja i, en alguns moments, el Molins va poder matar el partit. No ho va fer i gairebé ho paga molt car. Tot i això, es pot dir que va ser just guanyador. Ramos feia el 4 a 2 i, en una badada defensiva a la sortida d’un servei d’out, es van tornar a escurçar les distàncies (4-3). Primer Alex Sánchez Ajo i després Ramon Correa semblaven donar el partit al Molins posant l’electrònic amb un clar 6 a 3 gràcies a dos gols on van demostrar la seva qualitat individual. Però res més lluny de la realitat. El Sant Sadurní va aconseguir retallar distàncies fins posar-se 6 a 5. Sant tornem-hi.
El Molins va aprofitar una expulsió rival per fer el 7 a 5 gràcies a un nou gol de Ramos i llavors el Sant Sadurní es va posar de cinc. Els visitants van jugar molt bé aquesta carta, aprofitant els espais que es generaven al segon pal de la defensa molinenca, i van aconseguir empatar el partit (7-7). Però encara quedava l’última bala de Dani Ramos. Amb els de Jorge Rubio utilitzant el porter-jugador, va agafar-la per la part esquerra de la pista i amb una fuetada seca va batre al porter (8-7). El marcador, ara sí, no es va moure més. Els molinencs van aconseguir els tres punts en un matx on van patir i que es recordarà pel gran espectacle que van oferir els dos equips i per la brillant actuació de Dani Ramos.
Una puntualització. No és Dani Sánchez Ajo, és Alex. No es el primer cop que el viumolins s’equivoca amb els noms. Ja que fan pagar per aquest servei de crònica, almenys que s’informin bé i no facin pifies d’aquest calibre, feu-s’ho mirar.
Disculpes per l’errada. Ja ha estat solucionada. Gràcies per l’avís!