CFS Molins 99 5-2 Sang Culé. El 10 molinenc aconsegueix un hat-trick en els últims minuts de partit, quan sumar els tres punts s’havia posat complicat. Els de Chema Redondo aconsegueixen la primera victòria de la temporada.
Una de les principals diferències entre els grans jugadors i els jugadors normals és el moment en el qual apareixen. Els primers treuen el millor d’ells mateixos en les situacions més tenses, quan el seu equip veritablement els necessita. Durant la victòria del Club Futbol Sala Molins 99 contra el Sang Culé per 5 a 2 el molinenc Àlex Sánchez Ajo va demostrar, una vegada més, que correspon a la categoria dels grans jugadors. En el tram final del matx, quan l’equip visitant havia aconseguit empatar, va sorgir per fer tres gols i sumar la primera victòria de la temporada.
Abans del recital d’Ajo van passar moltes coses més en un partit que va tenir de tot. El Sang Culé va sortir a la pista de la Sínia demostrant que és un gran equip, amb jugadors dotats tècnicament. En els primers minuts Víctor Sanmartín va haver d’intervenir en més d’una ocasió per evitar que els visitants agafessin avantatge. A poc a poc, però, el CFS Molins 99 va començar a dominar. Aquesta vegada, a diferència del que va passar en el primer partit de lliga, els entrenats per Chema Redondo van avançar la línia de pressió. En més d’una ocasió els molinencs van robar la pilota en posicions avançades generant perill però, tot i estavellar la pilota al pal en una ocasió, no van trobar el gol abans de la mitja part. Així doncs, sense gols al descans.
Arribarien tots a la segona part. Marc Montaño va culminar una bona contra amb participació de fins a tres homes per fer l’1 a 0. Pocs minuts després, una jugada d’estratègia serviria perquè Rubén García, amb la cama esquerra, fes pujar el 2 a 0 a l’electrònic.
Els visitants van passar a jugar de cinc i el Molins no va saber defensar el porter jugador. També és cert que el Sang Culé ho va saber jugar molt bé, movent la pilota amb criteri i velocitat i aprofitant els espais que deixava la defensa. Així van aconseguir empatar, primer amb un gol de Jordi Miravell i després amb un segon de Sergi Ruiz. El partit, en poc temps, va passar de tenir un dominador clar a estar més obert que mai.
I quan el Molins patia va aparèixer Àlex Sánchez Ajo per aconseguit els tres punts. Actuant ell de porter jugador va aprofitar un mal rebuig de la defensa per, saltant més que el porter, rematar a porta i fer el 3 a 2. No es conformaria el 10 molinenc. Segons després Ajo es desmarcaria de forma elèctrica en un servei de cantonada ràpidament executat per Rubén García per fer el 4 a 2. El recital acabaria quan el Sang Culé ja estava completament desfet marcant el 5 a 2. Tres gols per decidir un partit que s’havia complicat en tres accions que demostren que, a més de tècnic i ràpid, Ajo també és molt murri jugant a futbol sala.
Eren tres punts que el Molins necessitava. L’equip encara no havia guanyat després d’empatar a casa en el primer partit de lliga i caure golejat a la pista del Natació Sabadell en un matx per oblidar. Una picabaralla provocada per alguns jugadors visitants que ja havien buscat brega minuts abans va fer acabar el vespre amb mal sabor de boca. Una altre aspecte a remarcar va ser la gran quantitat d’afició local que es va reunir i el soroll que van fer acompanyants de banderes i timbals. Són necessaris. La Sínia ha de ser un fortí a Tercera Nacional.
