Joan Gosa és un fotògraf professional apassionat pels Pirineus, els seus paisatges i la seva fauna i que té el seu estudi a Molins de Rei. Ha viatjat al Nepal fent el trekking dels Annapurnes i té la intenció de tornar-hi per explorar una altra zona i mirar de descobrir nous espais d’aquesta extraordinària regió i, qui sap si algun dia, també topar-se amb una de les espècies més amenaçades que hi ha al nostre planeta, l’Snow Leopard, i poder fotografiar-la.
Com vas començar en el món de la fotografia?
De petit anava amb la meva família de vacances als Pirineus, i també a Andorra. Al meu pare li agradava molt anar a les botigues de fotografia, i cada any es comprava una nova càmera. Jo vaig començar a fer fotografies de la família o de paisatges, plantes i petits insectes. Més endavant ja vaig cursar els estudis a la Mercè i també disseny gràfic.
La teva especialització en les imatges de la natura, com l’expliques?
[pullquote]”Faig fotografies de natura per defensar la conservació i mirar que tots preguem consciència” [/pullquote]
Prové de les experiències de la meva infantesa, del meu contacte habitual amb la natura. Més tard també vaig realitzar un taller tècnic especialitzat en aquest tipus de fotografia. M’agraden molt les sensacions que percebo quan estic a la muntanya. En realitat també és una combinació de pau i d’estrès, ja que no és fàcil aconseguir els resultats esperats, sobretot perquè no sempre hi ha bona llum. És qüestió d’esperar i saber quin és el millor moment i època per anar a fotografiar aquell lloc. Un dels altres motius del perquè faig fotografies de natura és per defensar-ne la conservació, i mirar que tots prenguem consciència del que tenim al nostre voltant, i sobretot que cal conservar-ho i respectar-ho al màxim possible.
Des del punt de vista professional, com ha canviat el món de la imatge en els darrers anys?
Jo gairebé no he viscut el món analògic, des d’un punt de vista professional. El domini absolut de la imatge digital ha canviat molt la dinàmica de les empreses i dels mitjans. És difícil, ara mateix, que un estudi fotogràfic arribi a ser prou rendible. D’altra banda l’accés generalitzat a la imatge digital, a través del telèfon mòbil, també ha representat una transformació de la funció del fotògraf professional, i de la seva dimensió social.
També et dediques a realitzar tallers tècnics per a persones interessades en la fotografia, com valores aquesta activitat?
[pullquote]”No tot s’hi val per aconseguir una fotografia d’un animal o planta”[/pullquote]
És una manera d’iniciar a aquestes persones en els conceptes bàsics de la tècnica fotogràfica, i també és interessant pel que fa a perdre la por a la comunicació, i és un intercanvi recíproc. Aprenem, entre tots, a mirar els espais, els paisatges, la natura, d’una forma més detallada i més observadora. És com una analítica del lloc, en tots els seus aspectes, encara que la llum és un dels elements més decisius. També intento ensenyar quin és el codi ètic del fotògraf de natura, ja que hi ha una sèrie de normes, és a dir, no tot s’hi val per tal d’aconseguir la fotografia d’un animal o planta si això li comporta un estrès o la destrossa del seu hàbitat.
Creus que té cap sentit el dilema entre imatge digital o tradicional?
Sempre hi haurà fotògrafs que practiquin la fotografia analògica, però això està destinat a ser bastant minoritari, ja que les grans marques tradicionals s’han decantat per les innovacions en el format digital i cada cop resulta més difícil trobar els suports i els accessoris de la fotografia clàssica.
T’agrada la fotografia de personatges, o el retratisme?
Al meu estudi faig també retrats, encara que em va costar bastant valorar prou la figura humana com a objecte d’interès. Ara, però, moltes vegades introdueixo personatges en les meves fotografies de paisatge, i això els hi aporta una altra dimensió. No m’agrada gaire demanar-li a algú del carrer que faci de model, tot i que, per exemple a Cuba o al Nepal, el contacte entre les persones és molt més directe i cordial, més fàcil.
Quins són els teus projectes més immediats?
Segueixo amb les meves estades als Pirineus, per tal d’anar completant aquest projecte al llarg dels anys. D’altra banda mantinc el desig de seguir viatjant arreu del món. Segurament aquest estiu el passaré a Islàndia. De fet els destins que voldria conèixer són inacabables. Espero i confio en perseverar en aquesta passió i en aquesta satisfacció, personal i professional. Amb els nostres ulls, és a dir, amb la mirada, podem aprendre moltíssim de totes les persones que ens anem trobant pel món, aquesta és la qüestió primordial.
