Militants i simpatitzants de Molins de Rei debaten en una assemblea oberta el paper que ha jugat la CUP en l’entramat de les negociacions per investir president de la Generalitat. Assumeixen haver-se equivocat en l’estratègia i no ser capaços de «contraaacar el relat convergent». No descarten mobilitzar-se per condicionar l’aprovació dels pressupostos.
Com no podia ser d’altra manera, les assemblees de la CUP són un mar d’opinions discordants, també a Molins de Rei. Però si l’endemà de les eleccions tot eren grans somriures i rostres de satisfacció, després de passar el viacrucis de les negociacions d’acord parlamentari amb Junts pel Sí, la sensació entre els simpatitzants i amics del partit anticapitalista és de derrota. Per alguns parcial, per altres total. La mala maror que viuen les bases del partit s’ha escenificat el passat dimarts a Molins de Rei, on la formació ha organitzat una assemblea oberta perquè tothom hi digués la seva.
Una vintena de persones han estat debatent gairebé durant dues hores sobre un acord que molts han considerat «vergonyant». «Hem votat un convergent, i a sobre estem lligats de peus i mans», ha dit un assistent. «Es volien carregar a la CUP, ens volien enfonsats i hem perdut en totes les batalles», ha afirmat perplex un altre dels simpatitzants. Entre les cares menys habituals, un exmilitant del PSUC que ha assegurat tornar a estar «orfe políticament» perquè no s’esperava l’acord cupaire: «els hi hem donat temps perquè es refundin», ha afegit. I és que molts dels assistents s’han mostrat més partidaris d’unes noves eleccions al Parlament al mes de març, on, diuen, el partit d’Artur Mas s’hagués «enfonsat».
«Parlem com els convergents»
El principal error, l’estratègia per uns, però sobretot la gestió comunicativa. «Ens han apallissat en el relat» ha confirmat a l’assemblea un militant que s’ha queixat que els seus representants al Parlament, un d’ells el molinenc Albert Botran, hàgin assumit termes propis de Convergència. Un partit, el de l’alcalde Joan Ramon Casals, que consideren literalment com l’«enemic a batre». La resta de les crítiques, als mitjans de comunicació, sobretot els públics: per no ser objectius, per vendre’s als poderosos, per manipular i per haver «pressionat brutalment» als cupaires.
Pagar el preu de la independència
Alguns han rebatut que cal fer «sacrificis» per fer la independència: «sabem que són l’enemic però no ho farem sense la dreta» han dit veus discrepants, tot i admetre que l’acord no és el «desitjable» però sí el «favorable». Des de l’altre sector, l’exregidor a Molins de Rei, Àlex Maymó, ha arribat a considerar el procés independentista com «un xantatge continu» on ha atacat l’ANC i Òmnium Cultural per haver estat partidistes, i no precisament a favor seu.
També alguna autocrítica al mètode assembleari. Primer perquè els mateixos militants i representants al ple municipal han admès no tenir prou accés a la informació o a les decisions preses en les negociacions. En canvi, els que ho seguien a través dels diaris, ràdios i televisions han afirmat haver-se quedat «sense criteri» al final de tot el procés. «L’enemic som nosaltres mateixos» etzibava una noia propera al partit, que ha reclamat metodologies més vàlides i eficaces.
No descarten futures mobilitzacions
Amb ganes o sense, l’acord d’estabilitat parlamentària se l’han acabat empassant. A partir d’ara temen tornar a patir la pressió del que denominen «el tietisme del procés» i demanen tenir una estratègia més clara i conjunta. Alguns, i sense embuts, han apostat per «tenir mitjans de comunicació propis» per estendre millor el seu missatge. Altres opten per potenciar un factor que la resta de partits independentistes no tenen: la proximitat a la gent del carrer. Explicar les posicions entre les entitats o mobilitzar-se en l’àmbit local o comarcal es perfilen com a possibles contrapoders, en vista que el debat dels pressupostos tornarà a ser una prova de foc d’aquest acord en equilibris.
Les conclusions de tot el debat es faran arribar a una assemblea que mantindran a les pròximes setmanes els membres del Secretariat Nacional amb les assemblees dels municipis de tota la comarca.
