Joan Tardà, diputat al Congrés, i Josep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat, que ha instat el Parlament a declarar nuls els judicis franquistes, van ser els convidats d’ERC a la commemoració dels 76 anys de l’afusellament de Lluís Companys, acte que s’ha mantingut tot i que aquest any sí que n’hi ha hagut un d’institucional.
L’any passat, quan es complien 75 anys de l’afusellament de Lluís Companys, Esquerra Republicana de Catalunya organitzava una sèrie d’actes per commemorar l’efemèride i entre ells un acte d’homenatge que, a la pràctica, va substituir el de l’Ajuntament perquè no en va fer cap tot i haver aprovat fer-ho al ple. Aquest any sí que n’hi ha hagut, com a part de la inauguració del racó de Lluís Companys, però tot i això ERC ha decidit seguir diferenciant-se i fer el seu propi acte. «Ens veiem obligats a seguir retent homenatge a la seva figura», explicava la portaveu del grup, Sílvia Guillén, en començar.
El van fer dijous 13 d’octubre, un dia abans de l’acte institucional, i si l’any anterior van recordar-lo amb poesia i música, aquest any ho han centrat en la recuperació de la memòria històrica. Tot i això, l’acte havia de mantenir el format d’homenatge, fent-se al racó dels Gegants Vells i amb la lectura de poesies a càrrec de Martina Tresserra, però la pluja va fer traslladar-lo a l’Ateneu Mulei, cosa que el va convertir més en una xerrada que en un acte d’homenatge.
Van convidar Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés, i Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, que reclamava el retorn dels papers de Salamanca i que ara ha impulsat la nul·litat dels judicis franquistes que el Parlament votarà aquest dimecres 19 d’octubre. La proximitat de la votació va fer que la xerrada estigués centrada en la reparació de les víctimes del franquisme i, de fet, del cas concret de Lluís Companys tampoc se’n va parlar molt: Companys, un cop més, era utilitzat com a símbol de totes les persones assassinades per la dictadura.
Cruanyes va explicar que la llei va ser idea de la Comissió de la Dignitat. «Durant la República la Generalitat sí que tenia les competències plenes en justícia, no com ara», va dir Cruanyes, que va anar a la llista de Junts pel Sí. El 1938, a les zones ocupades pels feixistes es van començar a fer els judicis sumaríssims -com el que s’acabaria fent a Companys- i com que es va fer en territoris dels quals la Generalitat seguia sent responsable, «és qui ha de declarar nuls aquests tribunals perquè és la que tenia les competències», ja que la institució actual «és l’hereva de la Generalitat republicana», afirmava Cruanyes.
Al seu costat, Joan Tardà va lloar la feina de la Comissió, afirmant que si la llei tira endavant -té l’aprovació garantida al Parlament, però el Tribunal Constitucional la pot suspendre- «permetrà fer un pas endavant», també per als casos de la resta d’Espanya, ja que «l’estat espanyol no ha avançat gens». Fins i tot va criticar la «vergonyant» llei de memòria històrica de Zapatero, que ERC va rebutjar perquè «no era homologable a lleis semblants en altres països».
De fet, Cruanyes va explicar que fins al 1992 els van negar l’accés a la causa contra Lluís Companys, fins i tot si ho demanaven els propis familiars, «mentre que a Alemanya són en centres oberts al públic perquè qualsevol els pugui consultar». Joan Tardà cridava a posar-hi remei ràpid perquè «ja estem enterrant els fills dels republicans afusellats».
En acabar la xerrada, i tot i el canvi de format, l’actriu molinenca Martina Tresserra va recitar tres poemes de Salvador Espriu, Joan Brossa i Miquel Martí i Pol, davant les 20 persones que van anar al Mulei.
¿Y éste evento no se podía hacer en otro sitio más formal, que no sea una taberna, de servei de barra, cafeteria i una selecció de cerveses artesanes del país ?