En referència a la carta del president de la comunitat de veïns del passeig de la Pau, 11:
Els Matossers de Molins de Rei lamentem que els veïns de la finca passeig de la Pau, 11 s’hagin pres la molèstia de cercar en la pàgina de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya els valors socials del món casteller i no hagin dedicat el mateix esforç a posar-se en contacte directament amb nosaltres per demanar una reunió.
Sobre els punts enumerats com a accions “incíviques”:
És cert que després dels assajos dels divendres fem ús del nostre local per sopar-hi, exclusivament. La normativa interna del local ja contempla mesures correctives com no posar música fora d’hores i parlar en veu baixa. Tenim cartells dins i fora del local recordant que cal respectar el descans dels veïns.
Respecte al punt que parla del fum dels dinars, cal dir que només s’han fet quatre àpats per a tota la colla i que en cap cas s’ha fet una barbacoa. Aquests dinars no són habituals ni es fan contínuament. A més, si haguéssim sabut de primera mà que això molestava els veïns, haguéssim pres les mesures adequades. La colla ha fet barbacoes i calçotades sempre fora del pati del local, en concret al pati de la Federació Obrera.
Els Matossers ens preguntem si hi ha alguna normativa que prohibeixi veure futbol a la televisió, comentar les jugades i celebrar els gols del nostre equip. En qualsevol casa molinenca on es vegi futbol també se celebren els gols fent xivarri.
En referència a la nostra canalla. Amb quina autoritat moral es jutja aquí que els nostres fills estiguin jugant o no al carrer? És incívic jugar a la pilota? És més, estan vigilant-los
per saber si estan o no supervisats pels seus pares? Ens diuen que els nostres fills estan sent observats per un adult aliè a la colla durant hores?
Diuen que ens han traslladat les seves queixes. Nosaltres només vam mantenir una conversa informal abans de l’estiu amb el president de la comunitat de veïns sobre els
sopars de divendres. Ja hem dut a terme les mesures parlades en el seu moment. Des de llavors, el representant de la comunitat no s’ha posat en contacte amb nosaltres.
“Pràctiques abusives i extralimitacions antisocials” són paraules molt greus i ofensives per als membres de la colla. Nosaltres creiem que parlant la gent s’entén i que una reunió
exposant aquestes queixes hagués estat millor que fer-ho públic a través dels mitjans de comunicació. D’aquí el títol d’aquest comunicat.
Malgrat aquesta ofensa, encara emplacem la Comunitat de Veïns a una reunió amb la intermediació de l’Ajuntament de Molins de Rei, que ha mostrat voluntat de participar en
el diàleg.
I si ens hem de remetre als valors castellers, nosaltres només demanem SENY.
La Junta Directiva de Matossers de Molins de Rei
Tinc família que viu a la plaça de les palmeres, i corroboro al 100% les crítiques que heu rebut. Ningú us diu com educar la vostra canalla, però veure nens jugant i fent xivarri a la 1 de la matinada gairebé cada cap de setmana no em sembla el més apropiat. Per no parlar del sopar en si que es muntava en la plaça com si fos propietat privada. Espero que aquest escrit sigui una crítica constructiva i no l’inici d’una llarga discussió.
Totalment encertat el títol… “la rèplica que no voliem fer” perquè no esperàveu que sortís a la llum, eh? Els Matossers de Molins de Rei, una entitat amb certa categoria a la vila… ai caram! Això no legitima l’actuació d’alguns membres de la vostra colla, no sou intocables. Qui la fa, la paga. No crec que els veïns es queixin perquè si, ja que això no els omple les butxaques i, malauradament, inverteixen temps que després no podràn tornar a recuperar. Pel que fa al article de rèplica dels Matossers, m’agradaria rebatre certs punts que sé a ciència certa que no són pas certs.
1. no hagin dedicat el mateix esforç a posar-se en contacte directament amb nosaltres per demanar una reunió. (Tant veïns com el mateix president de l’associació de veïns de la Pau s’han posat en contacte amb la colla, DIVERSES VEGADES, per expressar el seu malestar per algunes de les pràctiques incíviques que es duen a terme al local, i no crec que s’hagi d’anar al darrera de ningú, tots som prou grandets com per saber quines coses molesten al veí i quines no.)
2. en cap cas s’ha fet una barbacoa. (Perdoneu, però, això els veïns ho hem vist amb els nostres propis ulls i hem tingut que patir el fum i les olors a les habitacions, perquè el local no disposa de la ventilació adequada. Així que siusplau, millor que aneu amb la veritat per davant, que no cal mentir. Només cal saber demanar disculpes quan les coses s’han fet de manera incorrecta).
3. Els Matossers ens preguntem si hi ha alguna normativa que prohibeixi veure futbol a la televisió, comentar les jugades i celebrar els gols del nostre equip. En qualsevol casa molinenca on es vegi futbol també se celebren els gols fent xivarri. (Si el problema no es veure el futbol per la televisió, ni celebrar quan marca el Barça! El problema radica en la utilització del local, ja que qualsevol esdeveniment d’aquest índole pot donar peu a dinars i xivarri durant hores, no és el mateix escoltar a quatre persones xerrar i cridar, que escoltar-ne a vint.)
4. Amb quina autoritat moral es jutja aquí que els nostres fills estiguin jugant o no al carrer? És incívic jugar a la pilota? És més, estan vigilant-los
per saber si estan o no supervisats pels seus pares? Ens diuen que els nostres fills estan sent observats per un adult aliè a la colla durant hores? (No jutgem que els vostres fills juguin al carrer, cadascú educa al seu fill com creu convenient, però, justament deixar als nens que juguin a pilota al darrera del local, -recordem que és un pàrquing on hi passen cotxes-, sense supervisió dels seus pares, i, en algunes ocasions, fins a altes hores de la matinada, pot ocasionar accidents).
5. Nosaltres creiem que parlant la gent s’entén i que una reunió
exposant aquestes queixes hagués estat millor que fer-ho públic a través dels mitjans de comunicació. (Amb aquesta idea només doneu a entendre que, el comunicat escrit pels veïns us ha ferit l’orgull i, que el que més us importa és la imatge que doneu, quan la principal preocupació hauría de ser solucionar les incidències que hem patit els veïns).
6. I si ens hem de remetre als valors castellers, nosaltres només demanem SENY. (Seny? Això és el que demanem els veïns, ja que si haguéssiu tingut una miqueta de seny i empatia, aquest conflicte mai hagués existit).