CFS Molins 99 5-6 Alcoletge. Els entrenats per Àlex Bautista cauen derrotats amb un final de pel·lícula.
Segurament, Marc Antoni Palau, el porter de l’Alcoletge, haurà somiat alguna vegada amb un final de partit així. Un matx amb empat i que en l’últim un gol seu, des de l’àrea, donés la victòria al seu equip. Ara bé, segur que no s’imaginava que aquest somni es faria realitat. Ho va aconseguir a la Sínia, contra el Club Futbol Sala Molins 99. Amb l’equip local jugant de cinc buscant els tres punts, Palau va xutar des del seu camp en l’últim segon i la pilota, sense porter, va entrar. La parròquia molinenca es va quedar glaçada, amb un 5 a 6 a l’electrònic.
Abans d’aquest final de pel·lícula, es va viure un gran partit de futbol sala. Un matx que va deixar entreveure que, aquesta temporada, al Molins 99 no li arriba la qualitat per estar entre els tres o quatre primers de Tercera Nacional. Tanmateix, l’enfrontament també va deixar clar que a per poc que millori els entrenats per Àlex Bautista poden aconseguir aquest nivell en els pròxims cursos. El quart visitava la Sínia amb un Molins 99 que llavors era cinquè – és vuitè després de la derrota – i l’Alcoletge va suar de valent per fer-se amb els tres punts.
Durant la primera part va ser superior l’Alcoletge. El Molins 99 va carregar-se de faltes molt ràpidament i això, sens dubte, el va penalitzar. Es van avançar els visitants gràcies a una bona jugada col·lectiva però Iván Rodríguez va empatar. Després l’Alcoletge va fer tres gols consecutius – un d’ells de doble penal i un altre en una falta sense tanca – i es va col·locar 1 a 4. Un gol de Rubén García va deixar clar que els molinencs no es rendirien (2-4). El Molins va disposar d’una avantatge numèrica per l’expulsió d’un rival als últims segons de la primera part però no van tenir temps per aprofitar-ho i es va arribar amb 2 a 4 al descans.
Durant l’inici de la segona part el Molins 99 va demostrar que ja no és un equip fràgil mentalment. Ara mateix confien al 100% en les seves possibilitats i van llençar-se a l’atac. Alfredo Valdez va retallar distàncies i Àlex Sánchez Ajo va empatar a 4. Van ser els millors minuts dels locals, que va apostar per jugar de cinc.
Amb l’empat d’Alcoletge va tornar a aplicar-se i va demostrar la seva qualitat. Es van tornar a posar per davant (4 a 5) però Valdez va tornar a combinar amb Sánchez Ajo i aquest últim va tornar a posar l’empat a l’electrònic.
En una poliesportiu ple de gom a gom i amb el grup d’animació La Sínia Blues sense deixar de tocar el timbal, el Molins va anar-se a per la victòria. Bautista va decidir continuar amb el joc de cinc per empatar al rival en la classificació. La jugada gairebé surt bé perquè Alfredo va tenir una gran oportunitat per donar l’avantatge als seus. Només li va faltar controlar millor quan estava sol dins de l’àrea. Però en l’últim segon de partit va apareixer el porter de l’Alcoletge per marcar des de la seva porteria i fer el 5 a 6 definitiu. Els seus companys no s’ho podien creure.
