CFS Molins 99 5-8 Sant Sadurní. L’equip molinenc acumula tres derrotes consecutives després d’un partit marcat per un mal inici.
La temporada del Club Futbol Sala Molins 99 a Tercera Nacional és com una muntanya russa, plena de pujades i baixades. No hi ha terme mitjà. L’equip és capaç del millor i del pitjor. Després d’encadenar quatre victòries consecutives, els entrenats per Àlex Bautista ja porten tres derrotes seguides. Una falta de regularitat que els col·loca a mitja taula quan podrien estar, precisament pel potencial mostrat, en posicions més altes.
Els molinencs van sortir molt desconnectats en el seu duel amb el Sant Sadurní a la Sínia. Potser va ser l’inici del partit, desastrós, el que va marcar la resta del matx. Els locals van rebre tres gols consecutius. Semblava que no havien sortit a la pista. «Hem sortit tard», reconeixia a Viu Molins de Rei el capità, Oscar González. Només una acció de Sergi Areny, on la pilota va anar al pal, va donar senyals de vida del Molins 99 en el primer tram de l’enfrontament.
Després d’un temps mort demanat per Bautista el Molins va reaccionar i el partit es va equilibrar. Es va veure el que s’esperava, un duel amb dos equips amb un nivell molt similar. Abans de la mitja part Karim Benaliti va aconseguir l’1 a 3, donant esperances de remuntada a la segona meitat.
Unes esperances que van créixer després de sortir dels vestidors. Els locals tenien ambició de guanyar partit i, per moments, superaven al Sant Sadurní amb una bona pressió i amb agressivitat en atac. Areny tornava a marcar per deixar la diferència en només un gol (2 a 3). Però llavors va aparèixer el segon factor que va decidir el resultat: els problemes del Molins 99 per sortir amb la pilota des del darrere. En un fora de banda aparentment sense perill, van intentar jugar amb el porter fora de la porteria van fallar i el rival va castigar (2 a 4).
Una fuetada seca d’Àlex Sánchez Ajo va significar el 3 a 4 però el Sant Sadurní també és un gran equip i, amb una contra perfectament travada, va fer el 3 a 5. Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra i, en una acció idèntica a la del 2 a 4, el Sant Sadurní va fer el 3 a 6. Potser si una jugada falla i et costa un gol el més assenyat és no repetir-la minuts després.
Amb tres gols de diferència el Molins 99 va jugar de cinc. Rubén García, jugador que interpreta molt bé aquestes situacions, va forçar un gol en pròpia porta amb una potent centrada des de l’extrem (4 a 6). Just després, en una contra precedida per un possible penal a favor del Molins, el Sant Sadurní va tornar a marcar (4 a 7). Van sentenciar el partit des del doble penal (4 a 8) i García, aquesta vegada sense ajuda del rival, va tancar l’electrònic (5 a 8).
