Després de 13 temporades a Molins de Rei, Sanmartin deixa el futbol sala.
L’històric porter del Club Futbol Sala Molins 99, Víctor Sanmartin, ha decidit retirar-se després de 13 temporades a Molins de Rei. Enèrgic, sempre serà recordat pels crits que feia després de cada aturada. Destacava, a més de pels seus reflexos, per la seva manera d’ordenar els companys en defensa. També per ser aquella persona que sempre anima l’equip en els moments difícils. Un home que no es rendia mai. De fet, molts dels seus companys reconeixen que amb la seva marxa s’ha perdut alguna cosa més que un porter. Un exemple és aquesta carta oberta del capità, Óscar González. Se’n va un líder, un capità sense braçalet.
«Tot va començar per la nòvia d’un dels meus millors amics, que m’anima a fer de monitor a l’Incresa a l’esplai MIB», recorda Sanmartin en declaracions a Viu Molins de Rei. Llavors, en uns casals d’estiu dels esplais va conèixer en Jesús González, un altre incombustible del CFS Molins 99. «Li vaig preguntar a en Jesús si necessitaven un porter. En aquell moment només hi havia en Dani Santamaria, un referent. Vaig provar en un entrenament i dotze anys després, aquí estic», explica Sanmartin recordant els seus inicis.
De porter a porter, l’ara president de l’entitat, Dani Santamaria, va entregar-li a Sanmartin una placa commemorativa en forma d’agraïment per tots els serveis prestats. Era part de l’homenatge que se li havia preparat coincidint amb l’últim partit de la temporada a casa. Companys, rivals i nens de l’entitat van fer-li el passadís, en un homenatge emotiu. «Una barreja de nervis, de voler-ho fer bé, tot una barreja d’emocions… són molts anys i una part de mi no volia acabar», descriu Sanmartin parlant del seu homenatge.
L’adéu de Sanmartin, en imatges
El porter viu actualment a Canet de Mar i treballa de pediatre a Girona. Durant les últimes temporades ha hagut de desplaçar-se fins a Molins de Rei cada entrenament, cada partit. Són molts quilòmetres. Assegura que els motius de la seva retirada són «la feina i voler fer més coses amb la meva dona». «Ho vaig decidir després de setmana santa i és un bon moment», ressalta.
Preguntat pels millors moments en la seva extensa trajectòria al CFS Molins 99, la seva resposta deixa entreveure moltes coses de la seva personalitat: «El primer ascens amb en Jorge Rubio d’entrenador, que ho vam guanyar tot i va ser espectacular, i després el viatge que vam fer tots plegats a Eivissa després de l’ascens a Nacional». Un home bromista, que aporta bon rotllo als vestidors. Així era Sanmartin.
Li deien ‘El Muro’ perquè era difícil fer-li gol. Més enllà d’això, el que ha estat Sanmartin és una de les parets mestres del projecte del CFS Molins 99. Aquella entitat jove que ja té un equip a Tercera Nacional i que, consolidant-se al barri de la Granja, gestiona l’educació en l’esport de més de 200 infants de Molins de Rei.
Moments de la trajectòria de Sanmartin al CFS Molins 99, en imatges
