L’escola pública és una de les millors riqueses que tenim a Molins de Rei: defensem-la, estimem-la i sentim-nos orgullosos!
A Molins de Rei el nombre d’infants nascuts el 2015 ha disminuït, passant dels 272 molinencs nascuts el 2014 als 254 l’any 2015. La perspectiva pels propers anys no augura un increment de la natalitat, més aviat al contrari. Això, a banda de ser preocupant per l’envelliment de la nostra població, implica que pel proper curs escolar s’ofereixi inicialment un grup menys de P3 a les escoles de la vila.
En cap cas s’hauria de reduir l’oferta d’educació pública, de qualitat, laica, coeducativa, inclusiva i democràtica. El govern municipal hauria d’exercir les seves competències compartides en la planificació escolar i pressionar al departament d’Ensenyament per impedir-ho.
A Catalunya veiem com es mantenen les retallades dels darrers governs de la Generalitat, que han precaritzat al cos docent, les infraestructures escolars així com els recursos que haurien de garantir la igualtat d’oportunitats. La política educativa ha imposat donar prioritat a l’escola concertada per damunt de l’oferta pública, com fan els governs del PP a la resta de l’Estat. En definitiva, l’obligació de l’administració d’oferir places escolars públiques, prevista a la Constitució, passa a ser subsidiària de l’oferta privada a través dels concerts.
Quan l’alcalde va plantejar en el Consell Escolar Municipal l’oferta que faria la delegació territorial d’Ensenyament de reduir una línia de P3 pública es va decidir, de manera consensuada, que com a mínim es garantís que les escoles amb una sola línia no estiguessin afectades per la reducció. Com a conseqüència, només les escoles de 2 línies podrien patir la reducció d’un grup. Tot sembla indicar, segons fonts municipals, que l’escola afectada per la retallada serà el Castell Ciuró.
En el mateix Consell es va acordar que l’alcalde havia de fer tot el que tingués a les seves mans per no tancar aquesta línia i que, si així fos, en la decisió de treure’n una, no recaigués solament en l’escola pública. Mai sabrem si aquestes gestions es van produir en aquests termes.
També sorprèn que un dels actuals socis de govern, posi com objectiu del seu negociat “exportar el model educatiu de l’escola La Sínia a la resta de centres». L’escola la Sínia és una molt bona escola pública amb un projecte molt interessant, però no crec que li faci cap favor a la mateixa escola ni al conjunt de les escoles públiques amb projectes educatius d’alt nivell totes elles, amb resultats excel·lents. Quan un té responsabilitats de govern ha d’intentar ser objectiu i mirar pel bé comú.
Tanmateix encara hi ha opcions per salvar la línia de P3 pública. Hem d’insistir, explicar i aconseguir que les famílies triïn, per l’educació dels seus nens/es, l’escola pública. Com més demanda hi hagi menys arguments tindrà el departament d’Ensenyament per tancar la línia. O bé que les famílies que treballen a la Vila, i no hi viuen, incrementin la matriculació amb les seves criatures, tot explicant-los l’excel·lent nivell de la comunitat educativa molinenca.
Tot i que tard, i com a conseqüència de la pressió que estan fent l’Assemblea Groga, les associacions de famílies d’alumnes, els sindicats, etc. al menys aquesta vegada l’Ajuntament s’ha posat les piles i està fent molta promoció de les escoles públiques. La festa de la Pública del passat diumenge ha estat un èxit rotund, el Balcó de la Vila que hem rebut a les bústies està en la línia, però cal implementar altres mesures. Promoure el boca orella explicant les avantatges educatives i de qualitat de l’escola pública en el seu conjunt, de totes i cada una d’elles.
Sempre ha passat que hi ha moments en que unes escoles tenen major reconeixement social que d’altres, per múltiples raons que no es pot simplificar en quatre paraules. Però un dels objectius principals de la regidoria d’educació i del Consell Escolar Municipal és ajudar a que l’oferta escolar sigui d’alta qualitat, indistintament dels projectes educatius autònoms de cada centre, i que les famílies a l’hora d’escollir centre puguin posar en primer terme l’afectivitat emocional dels infants, l’estimació per l’escola i la cultura, el coneixement, la diversitat i el respecte, l’aprenentatge i l’interès per aprendre a aprendre, la proximitat, el compromís ciutadà i col·lectiu. S’han de dedicar tots els recursos humans i econòmics disponibles per promoure el treball cooperatiu i la cohesió social.
Els experts en educació indiquen que alhora d’escollir l’escola, no s’han de considerar els prejudicis, en moltes ocasions classistes, i pensar que les escoles concertades i/o privades ofereixen una millor educació. O que les públiques, per raons de l’indret o el barri on estan ubicades, seran més o menys bones.
També argumenten que alhora de fer-ne la tria, en tot cas, s’hauria de fer seguint la coherència amb els principis i valors de cada família. És poc aconsellable fer prevaler l’objectiu d’aconseguir un rendiment acadèmic per sobre de l’educació integral de l’infant. Cal, per exemple, no confondre les activitats extraescolars com a eina per facilitar la conciliació laboral… en la seva elecció s’han d’utilitzar criteris educatius en un sentit ampli.
Per últim voldria insistir en la idea que avui a Molins de Rei tenim unes escoles públiques d’alta qualitat, amb resultats d’èxit escolar per sobre de la mitjana del país.
Totes i tots hem d’ estar orgullosos i defensar la nostra educació pública, de qualitat, laica, coeducativa, inclusiva amb l’actual model d’immersió lingüística i democràtica.
Apostem per l’escola de tothom i per a tothom!
Gerard Corredera Rebulà
Membre del Consell Escolar de Molins de Rei, sector pares/mares (Centres públics), ex-alumne de l’Escola Estel, pare d’alumnes de l’escola el Madorell
