El Consell Molins de Rei Solidària ha fet del pregó de la Festa Major 2018 un espectacle dramatitzat, amb els moviments migratoris com a fil conductor.
Plaça de l’Ajuntament, 20:25 hores; ‘overbooking’ de veïns en cerca i captura d’una darrera cadira on poder seure. Si bé alguns opten per les tribunes que representen les terrasses dels bars (amb consumició no inclosa); altres, resignats, resten de peu fins que es doni el tret de sortida a la Festa Major de Molins de Rei. La paciència, però, finalment els pagarà la pena. El motiu? No hi haurà protocol de pregó, ni tampoc hi haurà pregoner encotillat. L’escollit d’aquest 2018, el Consell Molins de Rei Solidària, ha entomat l’encàrrec de començar les festes des del gènere dramàtic per definició: el teatre i la dansa.
Si més no, els qui s’han encarregat d’adobar l’escenari al Consell en el seu 20è aniversari han sigut les autoritats polítiques. Per una banda, el regidor de Cultura, Carles Ros, ha agraït les entitats molinenques la seva dedicació a preparar la Festa Major de Sant Miquel al llarg de tot l’any, a l’hora que ha aprofitat la circumstància per denunciar la situació política de «repressió i exili». En paral·lel, l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, ha fet un clam per «lluitar contra les injustícies» i ha agraït la tasca que fan en aquest sentit les entitats del Consell des que es van agrupar fa dues dècades.
Si bé el discurs de Casals ha sigut tot un pròleg d’allò que els ciutadans presenciarien, l’èpica l’han posat des del primer moment les composicions del músic Hans Zimmer. Una banda sonora sinònim d’èxit, que ha conduït al públic entre els moviments migratoris i les migracions que es reflectien tant a l’escenari com a la pantalla situada a la façana de l’Ajuntament. Al cap i a la fi, les imatges projectades no eren més que les idees i somnis que voltaven pel cap d’un protagonista aparegut d’entre el públic. Un jove motxiller que s’ha encarregat d’explicar al públic la història de la Mediterrània, des de les seves llengües i civilitzacions, fins a la seva cultura i gastronomia.
El missatge, exposat mitjançant la senzillesa i la subtilitat del traç que deixen els retoladors, ha girat sobre el Mediterrani com a bressol de pobles. Un espai d’intercomunicacions entre humans, però que l’Europa de les potències ha acabat per convertir en un mur i en una conseqüent «gran fosa comuna». «Estem negant la història que ens uneix», denunciava la veu en off. Posteriorment l’èpica dramàtica ha passat a ser una exaltació a la fraternitat, després que les autoritats locals hagin ajudat a sortir d’una espècie de gàbia situada al carrer d’Ignasi Iglésias a prop d’una desena de joves d’arreu del món.
Joves que han agafat el relleu al motxiller i han passat a ser els protagonistes del segon acte del pregó, en què amb diferents balls i ritmes, han posat la nota més esperançadora i positiva. De fet, ha servit per donar pas als agraïments públics envers les entitats que conformen el Consell Molins de Rei Solidària. Un per un, els seus representants (la majoria dones), han anat sortint a l’escenari flor groga en mà, mentre rebien un aplaudiment que s’ha allargat fins que el castell de focs artificials ha posat punt final al pregó. De fet, aquest ha comportat l’única nota negativa de l’espectacle: els residus dels coets han caigut directament sobre uns assistents. Prop d’un terç d’aquests no han trigat a abandonar les cadires i enfilar el camí de casa.
Més comentat 1