L’exconsellera presenta a la Federació Obrera el llibre ’34 dies de Tardor i 1 de Primavera’, el seu diari personal a la presó d’Alcalá Meco
Tot just un any després que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ingressessin a la presó, l’exconsellera Meritxell Borràs ha presentat a la Federació Obrera el seu llibre 34 dies de Tardor i 1 de Primavera. De fet, tal com ha assenyalat ella mateixa, en realitat no és ni un llibre, ni el diari del procés, ni un recull de reflexions respecte al sobiranisme; «és una reflexió sobre el que visc a la presó», ha assenyalat. Un diari personal, al cap i a la fi.
«L’escric a la presó no amb voluntat de publicar-lo ni de fer-ne cap llibre, sinó per necessitat» ha sintetitzat. O dit d’una altra manera: «Per pensar i ordenar idees». Tota una sèrie de qüestions íntimes plasmades amb tinta sobre paper que finalment va decidir publicar aconsellada pel regidor del PDeCAT a Barcelona, Jaume Ciurana, i el periodista Antoni Bassas. Dues veus importants a l’hora de considerar la seva decisió d’exposar-se a la llum pública, però que tampoc va contemplar com a suficients: «Aquí qui m’havia de donar el seu consentiment era la Dolors Bassa; si jo explicava les meves misèries, és perquè en part també explicava les seves». Bassa, però, no va tenir cap problema en la publicació. Tot al contrari.
Una amistat entre reixes
Les notícies sobre els emparellaments de consellers a les cel·les van fer la volta a tota Catalunya. El Jordis junts, Rull i Turull plegats… i Borràs i Bassa a Alcalá Meco. Dues exconselleres juntes que, tal com ha confessat Borràs, fins aleshores mai van tenir gaire relació. «Totes dues érem conselleres del mateix Govern, però sense temes en comú i cadascuna d’una formació política diferent. De fet, ni una ni l’altra teníem massa bon concepte l’una de l’altra, però sincerar-nos va fer que en els moments de gran dificultat sorgissin moments per riure i perquè naixés l’amistat», ha emfatitzat.
Moments entre totes dues, però, que sempre es van desenvolupar en el que ella ha titllat de «submón». «Alcalá Meco és una presó molt vella; molt deteriorada; decrèpita», ha confessat. Un espai «on el pitjor és la falta de llibertat i la distància amb la família, però on tampoc t’esperes passar fred i on mai creuries que et servirien els àpats com a les pel·lícules». Dinàmiques penitenciaries que fins i tot li impedirien trobar-se amb la seva parella. «Si no ets casat o no ets parella de fet, doncs només et pots trobar amb ell rere el vidre». Ell, però, no va dubtar de plantejar una solució dràstica: «Doncs ens casem, però aquí dins ni parlar-ne em va dir».
El títol
Si bé finalment Borràs es va poder casar amb la seva parella després de passar 37 dies a la presó, l’enllaç matrimonial també acabaria formant part del títol del volum (el dia de primavera). Si més no, no tots els seus convidats van poder assistir a la boda. «Alguns consellers tres dies abans del casament van rebre una citació per anar a Madrid», ha rememorat. Des d’aleshores que encara continuen detinguts de forma preventiva.
