CFS Molins 6-5 Santpedor. Els de Molins de Rei fan un pas de gegant per aconseguir la permanència a Tercera Nacional.
El Club Futbol Sala Molins 99 va patir de valent, com mai, per guanyar al Santpedor a casa. Se superava l’equador de la segona meitat amb un còmode 6 a 2 a l’electrònic, però els visitants van reduir la diferència a només un gol i gairebé empaten en un final d’infart.
L’equip de Juanjo Amigo va sumar tres punts d’or contra un rival directe per la permanència, en un grup segon de Tercera Nacional cada vegada més igualat en la part baixa. I és que diversos equips que volen el·ludir el descens no baixen el ritme. Ara mateix els de Molins de Rei tenen tres punts de marge sobre el Salou B, el primer equip que baixaria de categoria. Entre els molinencs i els tarragonins se situen el Barnasants, el Solsona i el Santpedor. Falten tres jornades per acabar un curs molt ajustat.
Va començar bé el Molins 99 contra el Santpedor. Amb una pressió avançada que buscava l’error d’un rival amb l’aigua al coll. Àlex Sánchez Ajo va avançar als locals amb un bon remat al segon pal (1-0) després d’una passada de Rubén García en la sortida d’un servei de banda. Van reaccionar els visitants, que van empatar amb un bon remat (1-1) i van demostrar que vendrien molt cara la seva pell.
Abans de la mitja part el partit es va congelar per moments. Ningú volia cometre errades. La va pifiar Gores, el porter visitant, en un error servint de porteria. Va frustrar la passada Rubén García, que va fer una actuació molt destacada dissabte a la tarda, per definir amb solvència en l’u contra u. Amb aquest 2 a 1 es va arribar al descans.
Amigo va anar intercalant el joc de cinc en la segona meitat, amb una clara intenció de controlar els tempos del matx. Albert Victori i Iván Rodríguez van encadenar una sèrie de parets perquè el segon fes el 3 a 1. Els nervis del Santpedor anaven creixent i un dels seus va ser expulsat. La superioritat la van aprofitar els molinencs amb una nova gran passada de García que el capità Sánchez Ajo va rematar, de primeres i amb l’exterior, per situar la bimba a l’escaire en una delicatessen (4-1).
En una jugada confusa plena de rebots el Santpedor va fer el 4 a 2 però el domini era dels locals. En una bona contra Álex Valero va fer el 5 a 2 i, en la mateixa acció, un segon jugador del Santpedor va ser expulsat. Aprofitant de nou jugar amb un home més, el CFS Molins 99 va anotar: canonada marca de la casa des de molt lluny de Rubén García (6-2).
S’havia superat la meitat de la segona part i semblava que el matx estava sentenciat. Però ni de bon tros. El Santpedor va optar pel porter jugador i el Molins 99 no ho va defensar bé. Els nervis van jugar una mala passada que gairebé acaba en drama. És complicat gestionar les emocions amb un descens en joc i els visitants, que van veure el partit perdut, es van treure la pressió de sobre.
Els gols s’anaven succeint amb relativa facilitat fins el 6 a 5. Fins i tot el Santpedor va estavellar una pilota amb pal… «si arriba a durar una mica més empatem», comentava un dels jugadors visitants després del matx.
Però els àrbitres van xiular el final amb un 6 a 5 al lluminós, després d’un partit on el Molins 99 va mostrar la seva millor cara i la pitjor durant la segona meitat. El més important era aconseguir la victòria. No es podia fallar. I els molinencs no ho van fer.
