Per liderar el nou Ajuntament, el millor perfil és el de l’entusiasme de la joventut, però també el d’una persona responsable i madura amb bona formació, que tingui preparació i experiència per identificar els problemes que afecten a la comunitat, i valentia per afrontar-los.
A les primeres eleccions municipals de la democràcia, per primera vegada una dona va ser alcaldessa de Molins de Rei, l’Antònia Castellana, sabia que l’entusiasme de la joventut i el compromís ètic d’un equip que lluitava per un poble més just i lliure havien arribat a l’Ajuntament. Des del barri de Sants, on vaig viure un temps, vaig celebrar-ho i vaig enviar a l’Antònia felicitacions. Han passat 40 anys, i ara, en uns moments difícils, ens toca recuperar l’esperança i la il·lusió. La història, que no es repeteix, ens ha portat a una situació diferent: als setanta l’únic camí era recuperar la democràcia, però ara ens trobem en una cruïlla de camins. El camí d’anar enrere, que ens pot fer perdre els avenços que ciutadans i governs municipals hem guanyat amb esforços, i el camí de mirar el futur amb esperança, que ens ajudi a aprofundir i a millorar la democràcia.
Per liderar el nou l’Ajuntament, el millor perfil és el de l’entusiasme de la joventut, però també el d’una persona responsable i madura amb bona formació, que toqui de peus a terra i que conegui bé Molins de Rei i la seva realitat social, econòmica, urbanística i ambiental. Que tingui preparació i experiència per identificar la naturalesa dels problemes que afecten a la comunitat, i valentia per afrontar-los, dissenyar nous projectes i liderar equips capaços de portar-los endavant. Considero que en Gerard Corredera i Rebulà reuneix totes aquestes qualitats.
Vaig conèixer en Gerard fa un parell d’anys, de fet el coneixia sense saber-ho perquè a primària havia anat a l’Escola Estel, on havia coincidit amb les meves filles. Ara s’ha plantejat liderar la candidatura de Reviu MOLINS EN COMÚ Guanyem.
És un persona jove i competent, enginyer en organització, que assumeix amb èxit responsabilitats professionals complexes a l’Institut Català d’Oncologia. Pare de família -43 anys-, que porta els seus fills, una nena de 8 i un nen de 5, a l’Escola Josep Maria Madorell. Ha viscut entre el barri de les Conserves i al Centre Vila, coneix molt el poble i també l’Ajuntament, on va treballar com a tècnic durant cinc anys.
Porta Molins de Rei al cor: hi va néixer, és el poble on viu tota la família del seu pare, fill de la immigració andalusa, i de la seva mare, descendent d’una família pagesa, de Can Segarreta. En Gerard integra amb els seus orígens la síntesi emocional de la diversitat de persones que viuen a la vila. Coneix el món associatiu i dels esports, ha estat molts anys jugador del CE Molins de Rei i del Molins de Rei Club de Fútbol i, ara, és pare d’una jugadora del Club Bàsquet Molins. Fa més de 25 anys que és soci de l’Agrupa, i també de la Creu Roja i d’Oxfam-Intermón. És membre del Consell Escolar Municipal, del Consell per a la Cohesió Social i Territorial i representant de les famílies al Consell de l’escola J.M.Madorell.
En Gerard seria un molt bon alcalde que exerciria un lideratge valent i creatiu, que només pot sorgir d’entre les persones que treballen per millorar la gestió dels serveis públics, la sostenibilitat i les infraestructures. És conscient que en serveis socials s’ha de millorar l’assistència domiciliària i vetllar per a la construcció d’una residència d’avis, per la tarifació social, però també fomentar plans d’integració de les persones aturades i joves al mercat laboral. Penso, de tot cor, que el seu lideratge pot fer avançar Molins de Rei cap una vila més justa i lliure.
En el tríptic publicat per Sant Jordi, que és un petit resum del programa, en Gerard aposta per una vila verda, feminista, innovadora, educadora i saludable, una vila on la cultura ajudi a integrar la diversitat i a viure-la de manera positiva, on la capacitat d’acollir converteixi Molins de Rei en una societat inclusiva, que només rebutgi la intolerància i el racisme.
M’impressiona la seva mirada: en Gerard té una expressió amable, de persona inquieta però reflexiva, de persona honesta i minuciosa, i alhora que somiador una mica tímid, però sense que aquests aspectes minvin la capacitat de decisió ni l’energia necessàries per ser l’alcalde que la situació actual de Molins de Rei exigeix. Mostra una actitud generosa d’ajudar als seus convilatans, per què vol un Molins de Rei millor pels seus fills i per tots els molinencs i molinenques, per tot això val la pena fer-li confiança i recolzar-lo. Ànims Gerard, la decisió que has pres t’honora, quin bon alcalde que series per Molins de Rei!
Gemma Tribó ocupa el número 10 a les llistes de Molins En Comú a les pròximes eleccions municipals
Cada dia que pasa, me maravillan más las astucias que se inventan los miembros militantes, simpatizantes o en listas de su partido en las municipales 2019 , en echar florecitas a sus cabezas de lista, No hace mucho un artículo de opinión en Viu Molins del nro. 2 por Podemos-Molins, Ahora otro de la nro. 10 de ICV-Comú , los dos con el nexo común de recordar a primera alcaldessa que ha tingut Molins de Rei, l’Antònia Castellana, de deficiente professionalitat com a mestre d’escola Estel, que tenía l’entusiasme de la joventut i el compromís ètic d’un equip que lluitava per un poble més just i lliure de fa 40 anys, i ara, en uns moments difícils, ens toca recuperar l’esperança i la il•lusió de la joventut, i tots els partits volen el mateix : aprofundir i a millorar la democràcia.
La ciudadanía de Molins de Rei, quiere menos teatro, menos mociones y menos brindis al sol en los plenos municipales y que haya políticas centradas en el municipio, Exige para votar, que el partit les asegure, y en 2019 no hay ninguno que en su programa que lo tenga…. :
• Baixar l’ IBI d’acord amb els nous preus de mercat per la bombolla inmobiliaria, y modernitzar a un Ajuntament anclat al Segle IXX subcontratar tots els treballs a la empresa privada, en especial a les locals, la Diputatació, AMB , etc. i no fer obres i serveis amb personal propi de l’Ajuntament per la seva manca de professionalitat i baixa productivitat.
• Baixar o anul•lar els sous dels polítics locals , i fer una nova Valoració de Llocs de Treball a l’Ajuntament per afrontar la recuperació salarial dels treballadors/es i reajustar les funcions de cada lloc de treball en funció de la seva productivitat, com es fa a la empresa privada.
• Elaboració d’una auditoria que analitzi com reajustar l’organigrama intern del Ajuntament, actualment anclat al Segle IXX, reduint les àrees internes, reduïr els càrrecs de confiança i directius, i millorar l’eficiència i productivitat dels pocs serveis municipals que hi quedin.
Dudamos lo que nos dice la Tribó, de que per liderar y solucionar los problemas del nou l’Ajuntament, el millor perfil es en Gerard Corredera i Rebulà, y que sean suficientes las características , solo de ser : enginyer técnic en organització, que treballa com funcionari al manteniment a l’Institut Català d’Oncologia, que és pare de família , de 43 anys, que porta els seus fills de 8 i 5 anys a l’Escola Madorell, que ha viscut entre el barri de les Conserves i ara al Centre Vila, que coneix l’Ajuntament, on hi va treballar com a tècnic durant 5 anys, que és de Can Segarreta…. que ha estat jugador del CE Molins de Rei i del Molins de Rei Club de Fútbol , que és soci de l’Agrupa, i també de la Creu Roja i d’Oxfam-Intermón, i membre del Consell Escolar Municipal, del Consell per a la Cohesió Social i Territorial i representant de les famílies al Consell de l’escola Madorell, no son suficientes.
Mal lo tenemos en Molins de Rei solucionar el desbarajuste que nos ha dejado CIU aquets 8 anys de regnat (Martí, Casals,Sanchez, Pedrola…) amb la col•laboració del PSOE (Paz, Zaragoza.. ) i més tard amb la CUP(Baiona, Raventós..) + ERC ( Guillen,.. ) , que ens han deixat una Guardia Urbana amb baixes laborals falses y sin justificación es, una de las más altas de España , con un lío interno interno impresionante, no solo por el tema de falta de personal por acumulación descarada de bajas, sino porqué hay situaciones judicializadas, denuncias cruzadas , expedientes abiertos, etc, etc. y que desgraciadamente la gente de a pié que el dia 26 de mayo irán a votar, no conoce.
El important per Molins de Rei es que hi hagi un alcalde/dessa que tingui preparació pel càrrec, que no vegi el càrrec com un negoci, que no estigui malalt de «cleptocràcia» com ho han estat fins ara, excepte en Janés, la majoria dels alcaldes a Molins de Rei.
Mal vamos si la empresa más grande de Molins de Rei con un volumen de negocio de 32 millones € no tiene un Jefe de Personal consolidado, Antón Pedrola Garcia (CIU)(42.422 €) sigue los mismos pasos que su homólogo Joaquim Martí Mayol (CiU) que se ha pasó 16 años en el Ayuntamiento, con unos ingresos de 212.508,80 € ( 32 millones Ptas) (ver Bulleti nro 10, CUP) sin aportar nada a la vila, sólo calentar la silla Es vergonzoso ver que hoy por hoy para el empleo de político, solo pueden acceder : los funcionarios (Zaragoza, Marín, Ferrer,…) ya que ellos tienen grandes facilidades para obtener la excedencia, los profesores de universidad (Tribó), maestros o sindicalistas (Martinez, Duran, Castellví, Vila, Espona….) , gente rica ( Casals),, y la gente en paro crónico (Baiona, Ros, Raventós…) los expulsados de la privada ( Pedrola, Sánchez, López, Pradell,…) , sin oficio ni beneficio ( Martí,.. ) , etc, etc. L’Ajuntament actual no deja de ser una «agència de col•locació», el nombramiento a dedo y la incompetencia del regidor de finances Ramón Sánchez (CIU) (47.413 €) ha propiciado que se tengan que crear unas oposiciones para un Director Financiero, que realmente sepa del oficio, y en el caso de Antón Pedrola (CIU) oposiciones para un Director de Personal.
Mal lo tenemos los electores para el 26 de mayo, si no hay ningún partido de los 11 de los que se van a presentar, que tengan en su programa temas que realmente importa a la ciudadanía como es la bajada de impuestos, en especial la bajada del IBI que no se hizo en 2016, admitida por Hacienda, en que se nos baje el 18 % en el IBI por haber bajado debido a la crisis y la burbuja inmobiliaria los valores catastrales de nuestras viviendas.