L’equip de govern tira endavant un Pla Especial que fixa una distància mínima de 250 metres per ubicar el crematori plantejat per Mémora, així com limitar les cremacions a 200 anuals. També prolonga la suspensió de llicències un any més per seguir treballant una regulació.
Un any després que el consistori suspengués la concessió de llicències per a la construcció del crematori que Mémora volia fer al tanatori, el govern municipal –ara encapçalat pels socialistes– torna a moure fitxa. Aquest dimarts ha aprovat en junta de govern i de manera inicial un Pla Especial de Regulació Urbanística per a aquest tipus d’activitats.
El document fixa una distància mínima d’uns 250 metres respecte a la trama urbana per ubicar crematoris. Això fa que, a la pràctica, el forn d’incineració que Mémora tenia pensat instal·lar a tocar dels habitatges del carrer Magdalena Corcoll, només es pugui situar en dos indrets del municipi: els polígons El Molí i El Pla.
A més, les cremacions anuals queden limitades a 200. Una xifra que s’allunya de la plantejada per la funerària, que al tanatori pretenia construir dos forns amb capacitat per cremar 1.400 cadàvers l’any. La mesura també permet prolongar un any més la suspensió de llicències que fa un any va aprovar el govern municipal per a aquest tipus d’activitats, i que justament finalitzava dimecres. La voluntat és aprofitar la pròrroga per treballar una regulació en ferm del sector.
L’alcalde, Xavi Paz, s’ha encarregat aquest dilluns d’explicar la decisió a una cinquantena de veïns que han assistit a una reunió informativa sobre el crematori convocada a la Federació Obrera. Ho ha fet acompanyat del regidor d’Urbanisme, Miguel Zaragoza, i del cap d’aquesta àrea de l’Ajuntament, Joan Torra.
“No podem prohibir unilateralment que Mémora instal·li un crematori al municipi després d’haver guanyat una concessió, però sí que podem regular-ho”, ha defensat Paz. El socialista ha explicat que s’ha reunit amb l’empresa funerària per fer-los saber la voluntat del govern municipal, que vol vetllar perquè en cas que el crematori s’instal·li definitivament al municipi sigui “al més lluny possible i per donar servei a Molins de Rei”.
De fet, la distància de 250 metres s’inspira en regulacions que han aplicat altres territoris de l’Estat a l’hora de delimitar aquest tipus d’activitats com, per exemple, Cantàbria, que estableix una distància mínima de 200 metres. A Catalunya, però, no hi ha una regulació autonòmica d’aquestes característiques a àmbit urbanístic i són els mateixos ajuntaments els que s’han d’encarregar d’elaborar-la.
En el cas de Molins de Rei, “s’ha considerat per mitjà d’estudis i de jurisprudència que era la distància adient per no causar cap perjudici en la salut”, ha explicat Joan Torra al veïnat, i ha detallat que el crematori també haurà de complir amb un llindar d’emissions a àmbit mediambiental.
Veïnat amb el cor dividit
La mesura ha deixat el veïnat amb el cor dividit. Alguns s’han mostrat satisfets amb la decisió per voler allunyar el crematori del teixit residencial. Però d’altres han vist amb desconfiança el pla. “No n’hi ha prou amb el crematori de Roques Blanques?”, ha etzibat un dels assistents a Paz i companyia.
Alguns veïns esperaven que el govern aturés el crematori de totes totes. “Què es pot fer per revocar la concessió a Mémora?”, han preguntat d’altres. Paz ha explicat que la concessió a l’empresa funerària es va fer l’any 2007 per a un període de 50 anys. Un interval de temps que fa difícil aturar-la a hores d’ara ja que comportaria una indemnització milionària per a la companyia.
“La nostra salut ha de primar davant dels interessos de Mémora”, ha dit enfurismat un altre veí, que ha defensat que les companyies funeràries concentrin les cremacions en els crematoris ja existents en comptes d’obrir-ne de nous. Unes consideracions a les quals Paz ha respost que les cremacions de difunts s’han més que multiplicat en els darrers anys. Una situació que també fa difícil no haver d’obrir nous forns d’incineració.
La postura de Mémora
L’alcalde també ha explicat que l’empresa té una postura dialogant i pretén arribar a un acord amb l’Ajuntament, així com reunir-se amb el veïnat. De fet, de moment Mémora no ha interposat cap demanda contra el consistori, tot i que després de l’aprovació d’aquest Pla Especial la companyia funerària podria presentar al·legacions.
Des de l’Assoc. Esfune, tenim informacions que les 1.700 incineracions anuals podrien arribar a 2.500. L’origen dels cadàvers a incinerar serien de Barcelona ciutat i de l’Àrea Metropolitana. Es tractaria de difunts que els seus familiars no volen estar pressents en el moment d’introduir el fèretre per incinerar.
Actualment, l’empresa Mémora portar a incinerar els difunts al Crematori del Cementiri de Montjuïc; d’haver-hi portat a bon port la iniciativa; els hi hauria representat uns guanys extres d’uns 800.000 € anuals.