Els republicans han organitzat un acte amb les psicòlogues i investigadores en violència masclista Carme Espelt i Sílvia Armas per aprofundir en els factors psicològics i socials que indueixen a aquest tipus de violència.
Explorar quins són els factors psicològics i socials que porten a la violència masclista ha estat un dels objectius de la xerrada “Però, per què ella ho permet?”, que l’agruapció local d’ERC ha organitzat aquest divendres amb les psicòlogues i investigadores en violència masclista Carme Espelt i Sílvia Armas.
En una trobada a l’Agrupa amb una quarantena de persones, Espelt i Armas han explicat quins són els factors que indueixen a aquest tipus de violència, que han aconsellat denominar com a violència masclista i no de gènere. “No hi ha violència cap als homes pel sol fet de ser homes, per tant és millor no anomenar-la violència de gènere”, han recomanat les ponents, que des de l’octubre de l’any passat duen a terme una investigació sobre aquesta qüestió a l’hospital Parc Taulí de Sabadell per apoderar i construir estratègies de recuperació per a dones que l’han patida.
En dades de l’ONU, 1 de cada 3 dones ha estat víctima de violència masclista al món. Concretament, el 35% d’elles han patit violència física i/o sexual per part del seu company sentimental principalment. De fet, el 38% dels assassinats per violència masclista han estat perpetrats pel company sentimental de les víctimes.
Unes dades esfereïdores que per a les ponents tenen a veure amb diversos factors socials i psicològics. Per exemple, la socialització es caracteritza per uns rols de gènere molt marcats que situen l’home en una posició de dominació, control, autoritat i violència. Per contra, la dona s’emmarca en una situació de subordinació, altruisme i sacrifici. Pel que fa a factors psicològics, la violència masclista pot estar relacionada amb problemes greus de gestió emocional, experiències negatives de processos traumàtics i absència de recursos socials.
Les ponents expliquen que “el procés violent que segueix l’agressor és viciós i ambiciós” ja que obeeix a una escalada de violència continua. Espelt i Armas també rebutgen que qualsevol patologia pugui justificar les conductes violentes: “L’home que maltracta no està boig, sap molt bé el que es fa”. Pel que fa a denúncies falses, les investigadores desmenteixen aquells que acusen les dones de no explicar la veritat. En dades del Consell General del Poder Judicial, les denúncies falses per violència masclista entre el 2008 i el 2018 no van arribar ni a un 0,01%.
El cercle violent de Leonore Walker
Per exemplificar com funciona la violència masclista, les investigadores s’han fet ressò de la teoria de la psicòloga americana Leonore Walker, que als anys 70 va postular que el procés violent responia a tres fases.
Primer, hi ha una fase d’acumulació de la tensió amb menyspreus i insults cap a la dona. Després d’aquest estadi es passa a un esclat violent en què la violència pot ser tant física com psicològica, i posteriorment s’arriba a la «lluna de mel». Aquesta és la darrera fase del cercle i es caracteritza perquè l’agressor recorre a una manipulació afectiva de la dona amb actituds amoroses i de reconciliació.
En la xerrada el públic assistent ha pogut intercanviar preguntes amb les ponents, que també han posat de manifest la necessitat de fomentar una educació que combati la violència masclista des dels primers anys d’escola.
