Una setmana després d’aconseguir un diploma olímpic en halterofília, al quedar entre els vuit primers finalistes de la categoria +109kg, Marcos Ruiz explica a Viu Molins de Rei com ha viscut l’experiència dels seus primers Jocs Olímpics.
Ara és olímpic, però Viu Molins de Rei informa sobre Marcos Ruiz i l’halterofília molinenca des de fa anys. Si vols ajudar-nos, fes-te soci.
L’aixecador de Molins de Rei, Marcos Ruiz, aconseguia fa una setmana un diploma olímpic en halterofília a l’acabar entre els vuit primers finalistes de la categoria +109kg en la seva primera participació en uns Jocs Olímpics. El molinenc tenia molt clar que aquest any viatjaria a Tòquio des que va aconseguir una medalla de bronze en el Campionat d’Europa celebrat a Moscou a l’abril, però tot i així, en assabentar-se de què participaria per primera vegada en uns Jocs Olímpics, es va posar “molt content”, tal com explica en declaracions a Viu Molins de Rei.
Marcos Ruiz, però, no va poder participar en la seva categoria habitual -fins a 109kg- perquè “no tenia la participació 100% assegurada”, i va haver d’escollir la categoria superior en la qual sí que la tenia. Tot i que després “a la meva hauria entrat de sobres” amb la caiguda d’algun dels participants de la llista. El molinenc apunta que no va poder fer cap canvi perquè no s’admetien. “Em va fer una mica de ràbia.”
Tot i així, l’aixecador ha entrenat com sempre ho fa durant aquests darrers mesos. L’únic que no va fer, en tractar-se d’una altra categoria, és “baixar de pes quan ja arribava la competició. Normalment m’aprimo un parell de quilos abans de competir i aquest cop no ho he hagut de fer. Fins i tot em va costar mantenir el pes corporal perquè al Japó feia molta calor.”
“He complert un somni”
Després de mesos d’entrenament i esforç, finalment va arribar el moment de viatjar cap a Tòquio i Ruiz estava «molt il·lusionat i amb ganes de viure l’experiència amb tota la delegació. Va ser com un somni«. El molinenc també explica que la cerimònia d’inauguració -que va viure acompanyat dels membres de la selecció espanyola d’halterofília- va ser «espectacular«. Tot i que, a causa de la situació de pandèmia, no es va poder celebrar una gala normal, «va ser preciós entrar a l’estadi olímpic i veure tot aquell espectacle.»
Disset dies són els que Marcos Ruiz va passar a la vila olímpica abans de competir el passat 4 d’agost en halterofília. Confessa que “a nivell mental no em va anar gaire bé estar allà tant de temps i entrenant només un cop al dia, però he gaudit de la vila al 100%”. Als atletes no els deixaven sortir de les instal·lacions per la situació de pandèmia, i el de Molins de Rei no ha pogut veure pràcticament res de Tòquio. “Només vaig sortir un moment al supermercat de la cantonada perquè si anaves molt lluny i t’enxampaven et podien expulsar dels jocs, i no me la volia jugar”, explica. Tot i així es mostra molt feliç al parlar de la seva experiència durant aquestes poc més de dues setmanes.
Fins i tot va haver-hi temps per a anècdotes. El primer dia, els membres de la selecció espanyola d’halterofília van agafar un autobús que teòricament els portava al seu primer entrenament. Després de tres quarts d’hora de viatge, en arribar al pavelló, es van adonar que s’havien equivocat i estaven a les instal·lacions on entrenaven els d’esgrima. “Vam intentar convèncer als responsables que ens portessin a la zona d’halterofília, però no hi va haver manera de fer-los entendre que ens havíem equivocat. Al final el primer dia ens vam quedar sense poder entrenar.”
“En comparació amb les expectatives que tenia, estic molt content amb el resultat”
Finalment va arribar el 4 d’agost i era el torn de Marcos Ruiz a la categoria +109kg en halterofília. L’atleta confessa que, un dia abans de la competició, “desconnecto totalment de l’halterofília i no torno a pensar-hi fins que no estic escalfant a la tarima.” El molinenc assegura també que no tenia moltes expectatives però que, a mesura que s’apropava el moment, va adonar-se que no era tan complicat aconseguir un bon resultat.
Quan finalment va quedar segon del grup B amb un total olímpic de 395kg, que el col·locava entre els vuit primers finalistes -després d’esperar els resultats del grup A-, Ruiz ho va celebrar “com si fos una medalla. En comparació amb les expectatives que tenia per a aquests jocs, estic molt content amb el resultat”.
El de Molins de Rei ja pensa, com no podia ser d’una altra manera, en París 2024. La primera classificació pels propers jocs serà l’any vinent i “la començarem a preparar”, abans però, “he de fer cas al meu cos, recuperar-me totalment i tornar a sentir-me bé; perquè des que va acabar el primer confinament no he parat”, conclou Marcos Ruiz.
Així que, després d’unes merescudes vacances, l’aixecador molinenc tornarà amb més ganes que mai de superar-se. Ruiz ha participat aquest dilluns en una recepció oficial de l’Ajuntament de Molins de Rei, que ha reconegut el seu paper d’aquesta manera.
