Durant el debat impulsat per l’APGCC i el Moviment per la Cultura els partits polítics es van comprometre a tirar endavant un consell de la cultura i un calendari cultural. També es van exposar models diferenciats de política cultural.
La creació d’un cens d’artistes, d’un consell de cultura i un pla director de cultura van ser les tres propostes principals que van posar sobre la taula els representants del col·lectiu Moviment per la Cultura a Molins de Rei el vespre de dimecres 10 de maig a la Federació Obrera, durant el debat organitzat per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) amb el col·lectiu Moviment per la Cultura a Molins de Rei i que va ser moderat per la periodista Sílvia Guillén.
El debat va aplegar a diferents representants dels grups polítics de Molins de Rei. Cadascun d’ells va posar sobre la taula les seves propostes en matèria de polítiques culturals. Al debat van assistir Xavi Paz, candidat a l’alcaldia del PSC; Ramon Sánchez, candidat d’Ara Molins; Ricard Vinyets, número dos d’ERC; Josep Bergadà, de Molins En Comú Podem; Txell Galobart, candidata d’Enlaira Molins; i Antonio Valverde, candidat a l’alcaldia del PP.
Tots els grups municipals -excepte el PP que no està a favor de la creació d’un cens d’artistes- van coincidir amb el Moviment per la Cultura de Molins de Rei en què les tres propostes principals havien d’entrar dintre de les prioritats en matèria de cultura per al proper mandat. Principalment, va destacar el consens en la creació d’un consell de cultura i d’un calendari cultural, eines que permetran que l’Ajuntament, artistes i entitats puguin posar en comú les activitats que es desenvoluparan al municipi i fer un seguiment de totes les realitzades.
Consens per la creació d’un consell de cultura
En matèria de cultura popular, tots els partits van coincidir en el fet que Molins de Rei és un municipi amb una gran varietat d’esdeveniments culturals. En aquest bloc de debat es van obrir diversos fronts, com ara la creació del consell de cultura, on tots els partits estaven d’acord, i la creació d’un calendari cultural que aplegui tots els actes de l’any. Si més no, Xavi Paz va apuntar al fet que els recursos de l’Ajuntament per acollir totes les activitats de les entitats “no són infinits” i que també s’ha d’entendre la capacitat de l’Ajuntament per tal de potenciar la cultura. En aquesta línia va afegir que “és important la creació del consell perquè totes les propostes es posin sobre la taula i valorar quines pot acollir l’Ajuntament i quines no”. Antonio Valverde, en aquest punt, va opinar igual que l’alcalde, explicant que els recursos municipals “són els que són” i que malgrat tot “no es pot fer” el consell de cultura “ha de ser prioritari al proper mandat”.

Ricard Vinyets va afegir que és bàsic “fer una escolta activa a les entitats, tenir proactivitat per afrontar els problemes i sobretot ser honestos en cas que alguna proposta no pugui tirar endavant” i va apuntar que aquests haurien de ser els eixos clau “per al desenvolupament del futur pla director”. A més, també va apostar per la creació de les taules de cultura “perquè administradors, gestors i entitats puguin dir la seva”.
En Comú Podem va apostar fermament en impulsar tots els aspectes de la cultura “i també de totes aquelles cultures de les quals no es parla”. Galobart, per la seva banda, va apuntar la necessitat d’arribar a un consens “on s’escoltin les necessitats de les entitats”. En referència a la creació d’un calendari cultural, Ramon Sánchez ho va tenir molt clar: “És imprescindible per conèixer tots els esdeveniments que es duran a terme i poder desgranar la capacitat de l’Ajuntament en els actes”.
Diferències en els models de política cultural
Per altra banda, al debat, van quedar en evidència les diferències que tenen sobre models de polítiques culturals, cadascun dels grups municipals. Xavi Paz va defensar que la cultura, per al PSC, compta amb tres principals eixos: les entitats, l’Ajuntament i el patrimoni i que a partir d’aquí “cal treballar entre tots per poder oferir les millors propostes a la ciutadania“. Ricard Vinyets, per la seva banda, va apuntar que la cultura necessita més recursos dels que actualment compta a Molins de Rei i va apostar per un model de cultura proactiu. En la mateixa línia, Txell Galobart, apostava per equilibrar els pressupostos de les entitats amb els dels equipaments municipals i Josep Berguedà, d’En Comú Podem, va reivindicar la cultura com a una “eina per lluitar contra la desigualtat”.
Ara Molins, en línia amb el PSC, va explicar que per poder continuar treballant en matèria de cultura “cal detectar a tots els artistes i les entitats que tenim a Molins” i va matisar que cal continuar potenciant la cultura “tal com s’ha fet durant aquest mandat”. Antonio Valverde, per la seva banda, va dir que no estava d’acord amb “la creació d’un cens” i proposava un model de cultura “allunyat dels polítics i apropat als professionals”.
Potenciar els equipaments culturals
En el bloc de debat sobre els equipaments del municipi, van sorgir diversos debats centrats sobretot en l’ús actual que tenen els diferents edificis destinats a la cultura. Els representants del govern municipal actual, Xavi Paz i Ramon Sánchez, van defensar l’impuls a la cultura que s’ha fet en aquest últim mandat, com ara “la recuperació del patrimoni de Sant Pere Romaní o la recuperació del Palau Requesens” que properament acollirà “el museu del Renaixement de Molins de Rei”. La resta de partits però, apuntaven a la necessitat d’impulsar espais que, segons apuntava Galobart, “en moltes ocasions es troben en desús”, tot especificant l’ús dels espais interiors de la biblioteca.
En Comú Podem, en aquest àmbit, va apostar per “una funció central dels equipaments” on Josep Berguedà va especificar que els espais son imprescindibles per crear cultura, “especialment en el cas dels joves, que han de tenir espais per potenciar la seva cultura”. En la mateixa línia, Ricard Vinyets, va afegir que els equipaments s’han de destinar perquè cadascun “tingui un ús determinat” ja que “tots formen part de la cultura de la vila”. El PP, per la seva banda, va apostar per dotar de més recursos als professionals del sector “ja que son els que millor poden establir els usos de cada espai”, va apuntar Valverde.
Més oportunitats per joves i artistes locals
En matèria de producció d’activitats els grups polítics es van mostrar oberts a dotar d’eines i recursos especialment per donar primeres oportunitats a joves i artistes locals i emergents. Paz, de fet, va matisar que “la programació que nosaltres volem és aquella que dona oportunitats especialment als joves”. ERC va afegir, a més, que cal dotar de més recursos a la regidoria de cultura “per així poder oferir programacions definides i periòdiques” i optimitzar tots els espais.
Josep Berguedà, d’En Comú Podem, també va explicar que des del partit aposten per “ajudar a totes aquelles activitats a les quals no arriben les entitats” però sobretot va incidir en la importància de garantir “que la cultura arribi a tothom”. Galobart, per la seva banda, va proposar la creació de cicles de música i teatre en petit format “per potenciar als artistes locals”.
Malgrat tot, en aquest punt, no han estat poques les crítiques que van rebre per part dels assistents, ja que en un moment donat, un d’ells assegurava que “falta cultura de creació i línies d’ajudes als artistes locals”. Des del públic van reclamar principalment més inversió i sobretot, “que les promeses no quedin només en això”, sinó que “acabin sent una realitat”. Un integrant d’una entitat memorialista va titllar de “vergonya” que el logo de la Federació Obrera, edifici centenari vinculat al moviment obrer, estigués tapat des de fa temps per rètols de l’Ajuntament a la sala d’actes. També van lamentar que aquest equipament sigui gestionat sense director.
Els diferents grups municipals, però van acabar acceptant la necessitat de la creació d’un pla director cultural i, en línies generals, es van comprometre a començar a treballar en l’elaboració del mateix, així com en la creació d’un consell o taula de cultura, en el proper mandat.
Les imatges del debat







Imatges: Jose Polo
; ei, cada quatre anys es parla una mica de cultura, i es fan propostes.# Després es torna a la rutina de la falsa normalitat, que vol dir: confondre la cultura amb el folclor i amb l’oci, subcontractar la majoria dels projectes, ignorar la força real de moltes iniciatives anònimes, i, sobretot, fer veure, o simular, que tot funciona extraordinàriament bé, a través d’ una exultant propaganda oficial, i del mite simbòlic.#