Bàsquet Molins 75 – 78 Cornellà. Les de Molins de Rei posen contra les cordes les segones classificades de Segona Catalana.
Una oda al bàsquet. Això és el que van fer el Bàsquet Molins i el BF Cornellà diumenge al vespre en el Poliesportiu Municipal de Molins de Rei. En un partit replet d’emoció, les visitants, segones classificades del grup 2 de Segona Catalana, van acabar guanyant per 75 a 78. Però van suar de valent. Les molinenques, vuitenes en la classificació, va forçar dues pròrrogues protagonitzant una remuntada de mèrit.
El matx es dividir en tres parts diferenciades: una primera meitat dominada pel Cornellà, una segona on el Molins va superar a un rival teòricament superior i les dues pròrrogues, més aviat igualades i que es van decidir per detalls. Les de la ciutat més poblada del Baix Llobregat van sortir a la pista molt millor que les molinenques, asfixiant les locals amb una pressió a tota pista des del principi. A les entrenades per Adrián Cañete els penalitzaven pèrdues de pilota i l’error en algunes cistelles teòricament senzilles. Tampoc eren dures en defensa. Es va arribar al final del primer quart amb un 12 a 29 a l’electrònic, tot i que en els últims minuts es va percebre certa milloria en les locals.
El Cornellà va arribar a tenir un avantatge de 20 punts, però en el segon quart el Molins va igualar en intensitat les rivals i el partit es va començar a igualar. Les locals van anar de menys a més. No obstant això, les molinenques no van estar gaire encertades en alguns aspectes, com els tirs lliures, i després d’un temps mort les visitants van aconseguir marxar al descans amb un resultat de 23 a 38.
Aquesta tendència a l’alça del Bàsquet Molins va continuar fins al final del partit, tot i que jugadores com Cristina Carrasco defensaven molt bé. En l’àmbit ofensiu, Judith Pajuelo (CB Molins) i Laura Ibars (Cornellà) van ser les màximes anotadores del partit amb 15 punts. Just al final del tercer quart el Cornellà, que no es volia deixar sorprendre, va aconseguir una renda d’11 punts per fer lluir un 39 a 50 a l’electrònic.
I al quart període el Molins va sortir per totes i va sorprendre el Cornellà. Amb una defensa brillant i Clara Gala (14 punts) amenaçant des de la línia de tres. La diferència es va anar reduint a mesura que avançaven els minuts. «Sí es pot», s’escoltava des de la graderia. Fins i tot, a falta de quatre minuts les molinenques van situar-se per davant (54-53). Gairebé en l’última jugada el Cornellà va aconseguir l’empat a 60.
Va arribar la primera pròrroga. Amb les jugadores cansades -i algunes excloses per cinc faltes- van emergir jugades espectaculars, en un joc obert. Faltaven segons per acabar el partit, Pajuelo de tir lliure va col·locar el 74 a 72. Sandra Ferrer va empatar anotant força fàcil. Potser en aquesta defensa se li va escapar el partit al Molins.
En la segona pròrroga, ja amb les jugades extenuades, el joc es va decantar per l’elecció de tirs. Va tenir més calma el Cornellà que el Molins, que es va jugar tres tirs de tres. Cap va entrar. Al Cornellà també li costava molt anotar, però van aprofitar alguns rebots en atac per acabar guanyant per 75 a 78 després d’un partit molt divertit de veure i on el Molins va demostrar que pot competir i posar contra les cordes als rivals més durs de la competició.
Adrián Cañete: «Hem tornat al que ha de ser el nostre dia a dia»
«Realment, s’han vist dos partits: un inici amb moltes ganes però molt poc cervell i una segona meitat on ens n’hem adonat», va dir l’entrenador del CB Molins, Adrián Cañete, en declaracions a Viu Molins de Rei després del partit. «Hem perdut contra un rival de la part alta, però hem tornat al que ha de ser el nostre dia a dia», va afegir.
Sobre la part final del partit, amb dues pròrrogues, Cañete va considerar que en aquestes situacions «la resistència mana». «El partit l’hem perdut a falta de dos minuts i mig on la fatiga ens ha atacat i hem jugat tres triples que no tocaven», va considerar.
