L’Ajuntament és responsable dels residus de la bòbila de la Rierada

Ho vam denunciar al Viu, sota el títol “ La riera de Vallvidrera, plena de restes de toves procedents de la bòbila Marimon de la Rierada”.

Allí dèiem que “no li val a l’Ajuntament de Molins de Rei aixoplugar-se, un cop més, en la seva persistent excusa per a amagar els problemes ambientals a la Rierada: “la solució és la urbanització”. “Al contrari, la seva inacció permet efectes tan greus com que la riera de Vallvidrera baixi plena de runa des de can Castellví… fins can Rabella! Les toves i rajoles trencades procedeixen de l’abocament de runa i deixalles a tocar de la riera a la bòbila Marimon, situada ben a prop de la granja de can Castellví. La bòbila resta abandonada des de fa dècades. Deixant a part els evidents efectes estètics i sobre el paisatge fluvial../… entenem que aquests abocaments de toves desnaturalitzen la riera, alteren el curs de l’aigua, la riba i la ribera, i caldria veure com intervenen a escala biològica en la qualitat de l’aigua i si afecten o no a les comunitats de fauna i flora endèmica de la riera de Vallvidrera”.

Contaminació a la bòbila

Tanmateix, a la bòbila Marimon a la Rierada hi ha un abocament encara més greu! 1.200 m² d’amiant, en sostres d’uralita abandonats, que desprenen fibres perilloses. Recordàvem que “la uralita de l’època, per la seva “friabilitat” -és a dir, la característica que fa que amb els anys se li desprenguin fibres d’amiant o asbest- no només contamina en l’àmbit aeri, estant demostrat que la inhalació d’aquestes fibres pot causar malalties fatals de pulmó als veïns de l’entorn i posar en risc la fauna de la zona, sinó que quan plou, la riera arrossega les fibres soltes d’amiant al llarg del seu curs, i les dispersa encara més enllà dels voltants de la bòbila, i igualment hi ha sospites que podria causar càncers a nivell digestiu”.

Denunciàvem que les responsabilitats sobre la finca i els abocaments esmentats són defugides totalment per l’Ajuntament, sembla que aixoplugant-se sota un conveni improcedent amb els antics propietaris de la bòbila en què aquesta “passaria a ser propietat municipal en forma d’equipaments quan s’urbanitzés el Pla Parcial a la Rierada”… i publicàvem també que “SOS la Rierada va demanar en data de 9-12-21 a l’Ajuntament per escrit (registre d’entrada a OAC 2021025012) que assistís als seus propietaris en l’accés a unes vigents subvencions de la UE que els haurien permès la retirada de l’amiant sense cap cost econòmic per als veïns de la Rierada o els vilatans de Molins de Rei”. No hi va haver cap resposta positiva per part del govern municipal: “…això és cosa dels actuals propietaris, i nosaltres no ens hi posem«.

L’ACA responsabilitza a l’Ajuntament la retirada dels abocaments!

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) -l’entitat que gestiona la Riera-, ha respost donant-nos totalment la raó a la denúncia que la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC), el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC), i SOS la Rierada (entitats de persones que treballen desinteressadament per donar a conèixer i protegir la conservació dels espais naturals de la Rierada, de Vallpineda, i de la serra de Collserola), ens vam veure obligats a posar, donada la inacció del nostre govern municipal, davant de l’ACA i el Consorci del Parc de Collserola.

Retirada immediata, però sense fer més mal!

La resposta de l’ACA afirma que, segons és inscrit a Cadastre, “hem comprovat que la finca…/…. està a nom de l’Ajuntament de Molins de Rei”.

En aquesta contesta – i independentment de possibles afectacions als plans d’urbanització del Pla Parcial de la Rierada i de la seva possible execució- l’ACA informa “que farem un requeriment de retirada immediata dels residus a l’Ajuntament de Molins de Rei, en tant que titular de la finca esmentada.” Així, obliga al consistori de la Vila fer-se càrrec dels importantíssims abocaments de toves i uralita localitzats en el recinte de la bòbila, amb insistència sobre “la perillositat sobre la salut humana i l’ecosistema” de l’amiant que hi roman.

No és competència nostra com a entitats mediambientals escatir quan, perquè i com s’ha fet el canvi de titularitat, ni les seves conseqüències econòmiques sobre la futura reparcel·lació. Tampoc sobre qui hauria d’assumir les possibles despeses de retirar també les runes que envaeixen actualment la llera de la riera aigües avall. Tanmateix, però, la gestió s’entén que correspondria a l’ACA, que és l’administració titular del seu domini hidràulic.

Per tant, és de lògica demanar que aquesta retirada es realitzi de manera procedent, acurada i idònia, i -si és que s’escau- establint-se només atenent i  tenint en compte motius ecològics i mediambientals, no econòmics. En ambdós casos, mantenim l’exigència de que quan “es retirin els dos elements que poden continuar contaminant greument la riera de Vallvidrera, i s’hi extreguin les restes de toves…/… aquesta retirada es faci obligadament sense acudir de cap de les maneres a l’entrada d’elements i vehicles mecànics a la llera, ja que aquests mètodes agressius encara empitjorarien més el seu estat!”.

Mentrestant, no avancen els treballs de redacció d’un Pla de Conca per la riera de Vallvidrera, justament amb l’objectiu de garantir la qualitat d’aquesta Reserva Natural Parcial inclosa en el decret de creació del Parc Natural de la Serra de Collserola i imprescindible per garantir la connectivitat ecològica del Parc. És igualment preocupant que, en un indret com a la Rierada, on hi ha tanta pressió antròpica i urbanitzadora, la persistència d’aquests abocaments mostrin el poc valor natural que se li dona a un espai al bell mig i completament incardinat al Parc Natural, tant per part de les administracions nacionals, com per part del municipi de Molins de Rei, que hi persisteix en el seu obsolet -i inviable econòmicament- pla d’urbanització amb 260 cases més entre la Rierada i Vallpineda.

Pere Casas, per la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC), el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC), i SOS la Rierada.

Informació relacionada