Love of Lesbian, La Cavalcada de Sant Vicenç dels Horts, el Festival Altaveu, o Laura Zurriaga són alguns dels guardonats durant la gala dels XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.
El passat divendres 22 de novembre, la Societat Cultural La Vicentina de Sant Vicenç dels Horts va acollir la gala dels XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, un esdeveniment organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per destacar les persones i iniciatives que contribueixen al desenvolupament cultural, social i ecològic de la comarca. Aquest any, els premis commemoraven els seus 25 anys i els 50 anys del CECBLL, posant en valor la cultura, el coneixement i el Baix Llobregat.
Aquesta edició té com a objectiu premiar un total de 12 candidatures individuals i 36 col·lectives. La categoria col·lectiva es divideix en quatre àmbits: social, cultural, econòmic i ecològic, amb 9 candidatures finalistes per a cadascun. En total, es van seleccionar 116 finalistes, entre les quals, en l’àmbit social, es troba el diari Catalunya Metropolitana. Aquest mitjà, editat de manera col·laborativa per disset mitjans de comunicació de proximitat i la Fundació Periodisme Plural, inclou la participació de Viu Molins de Rei. La seva àrea de cobertura són les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès.
Abdoulaye Fall ha estat guardonat amb un premi individual, un reconeixement que posa en valor la seva trajectòria. Fall s’ha convertit en un referent gràcies al seu compromís amb la diversitat cultural i la seva dedicació a projectes que promouen el diàleg i la inclusió, contribuint a enfortir el teixit social de la comarca. A més de Fall, altres guardonats en l’àmbit individual van ser Àngel Merino, Montserrat Pagès Paretas, Júlia Vergara, Patricia Aymà i Pura Velarde.
Guardons a iniciatives econòmiques, ecològiques i culturals
Durant la gala es van lliurar els guardons a diferents iniciatives de la comarca. En l’àmbit de les experiències econòmiques col·lectives, es va premiar a Blancafort Orgueners de Montserrat, SL, de Collbató; MTS Tech, d’Esparreguera; i Sistema Thead, de Sant Feliu de Llobregat. També es van premiar les experiències ecològiques col·lectives, on es va distingir a la Casa de l’Energia, del Prat de Llobregat; el Projecte Tomaliers, d’àmbit comarcal; i la Taula del Llobregat, també d’àmbit comarcal. En l’àmbit cultural, els guardons van ser per al Festival Altaveu, de Sant Boi de Llobregat; la Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat; i el grup Love of Lesbian, de Sant Vicenç dels Horts.
D’altra banda, també es van atorgar tres premis singulars. Per una banda, el Premi Magda Sanrama i Felip va ser atorgat a La Cavalcada de Sant Vicenç dels Horts, que compta amb 129 anys d’història. El guardó, que va ser entregat per l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Miquel Comino, va reconèixer l’esdeveniment nadalenc, que ha anat evolucionat al llarg dels anys fins a convertir-se en una gran desfilada amb espectaculars carrosses. Aquesta cavalcada simbolitza l’esperit comunitari i la col·laboració desinteressada de les persones voluntàries que fan de la Nit de Reis un moment màgic cada any. Per altra banda, el Premi Personalitat Baixllobregatina, atorgat per votació popular, va recaure en Laura Zurriaga, creadora de contingut gastronòmic de Gavà, qui va superar en la votació al cantant santfeliuenc Nil Moliner.
Finalment, el Premi Gemma Tribó Traveria del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va ser entregat pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun, a la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, destacant la seva tasca de coordinació i suport als centres d’estudis locals i comarcals des de 1999. La decisió, presa al juliol per donar suport a la Federació davant les dificultats del País Valencià, va resultar més rellevant després de la DANA que ha provocat grus inundacions aquest mes d’octubre. Aquest guardó porta el nom de Gemma Tribó Traveria, qui va formar part del CECBLL, recordada per la seva gran contribució al coneixement i a la recerca de la comarca, un llegat que perdura més enllà de la seva absència.
