L’entitat denuncia que el fet de que l’AMB hagi aprovat de manera inicial la realització d’una concessió única per als vuit municipis durant 25 anys tanca la porta definitivament a la possibilitat a curt i mitjà termini d’una gestió directa i pública del servei.
L’entitat Aigua és Vida ha alertat que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol privatitzar el servei d’aigua a Molins de Rei i set municipis més -Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Tiana, Sant Andreu de la Barca, Ripollet i Sant Cugat del Vallès-. El pla de l’AMB per al servei d’aigua en aquests municipis consisteix a impulsar una macroconcessió de 25 anys a través d’un concurs públic, que adjudicaria la gestió a una empresa privada. El resultat de l’estudi de viabilitat va ser aprovat pel Consell Metropolità el mes d’abril, i va comptar amb els vots favorables del PSC-CP, Junts per Catalunya, Vox, Compromís i altres formacions locals. Aquesta decisió, segons Aigua és Vida, descarta definitivament la possibilitat a curt i mitjà termini d’una gestió directa i pública del servei.
En aquest aspecte, l’entitat critica que l’AMB hauria ocultat un estudi propi elaborat l’any 2022 que concloïa que la gestió pública de l’aigua és entre un 7% i un 10% més econòmica i presenta millors resultats. D’acord amb la normativa vigent, abans d’escollir el model de gestió d’un servei públic, és obligatori comparar de forma objectiva les alternatives públiques i privades. Aigua és Vida considera greu que no s’hagi tingut en compte aquesta informació en la presa de decisions. En canvi, des del govern de l’AMB, van apuntar a la sessió plenària que aquest informe -al qual fa referència Aigua és Vida al seu comunicat- no era definitiu, de fet també ratificava la gestió indirecta com un bon model per aquest cas.
La preocupació de l’entitat s’accentua pel fet que, mentre a la major part de l’àrea metropolitana el servei es presta a través d’un model mixt -amb l’empresa Aigües de Barcelona, on la participació pública és només del 15%-, la nova concessió planteja una gestió plenament privada. Aquesta privatització suposaria, segons Aigua és Vida, un pas enrere en la lluita per garantir el dret a l’aigua com a bé comú. Cal dir que els municipis afectats no poden ser integrats dins el model mixt d’Aigües de Barcelona per imperatiu legal. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2020 ho impedeix. Aquesta empresa està controlada majoritàriament per actors privats: Agbar n’ostenta el 70% de la propietat, Caixabank el 15%, i l’AMB només el 15% restant, fet que limita notablement la capacitat de decisió pública.
Aigua és Vida defensa que hi ha alternatives viables de gestió pública dins del mateix territori metropolità. En municipis com Barberà del Vallès o El Prat de Llobregat, l’aigua és gestionada íntegrament per operadors públics. Segons l’entitat, aquests exemples demostren que és possible oferir un servei eficient, transparent i més assequible sense necessitat de concessions a empreses privades. A més, remarquen que les tarifes en aquests municipis són significativament més baixes: un 53% menys a Barberà del Vallès i un 35% menys a El Prat de Llobregat, en comparació amb les d’Aigües de Barcelona.
Gairebé els municipis afectats gestionen el servei a través d’una concessió
Els vuit municipis afectats es troben en una situació excepcional, ja que tots tenen els contractes de concessió del servei d’aigua finalitzats. Tots gestionen el servei de manera indirecta, excepte Ripollet, que ho fa mitjançant un contracte d’arrendament de serveis. A Molins de Rei, per exemple, el contracte amb Aqualia va finalitzar el 31 de desembre de 2023 i, per garantir el subministrament mentre es decidia el model del servei a l’AMB, es va signar un acord de continuïtat per un any prorrogable.
El març de 2024, l’AMB va crear comissions mixtes amb els ajuntaments per gestionar el traspàs i analitzar les particularitats de cada municipi per decidir quin és el model més adient, si un públic gestionat per l’AMB o un privat gestionat a través d’una empresa concessionària. L’informe aprovat pel Consell Metropolità és fruit d’aquest treball conjunt entre l’AMB i els vuit ajuntaments, que han participat en la definició del model de gestió més adequat per a cada cas, concloent que la gestió privada és la més adient en aquest cas. Cal recordar que des del 2010 l’AMB és l’administració competent en el subministrament d’aigua als municipis metropolitans i és qui decideix el model de gestió, amb representació municipal dins l’òrgan de govern.
La licitació del servei arribarà al segon semestre de l’any
Després de l’aprovació per part del Consell Metropolità, l’estudi de viabilitat entra en una fase d’exposició pública durant 30 dies hàbils, període en què es poden presentar al·legacions. Un cop transcorregut aquest termini, l’AMB haurà de revisar i respondre les aportacions rebudes abans de portar l’estudi de nou al consell per a la seva aprovació definitiva. Paral·lelament, els ajuntaments implicats ja estan gestionant la finalització dels contractes vigents amb les empreses que actualment presten el servei d’aigua. Si l’estudi s’aprova de manera definitiva, l’AMB posarà en marxa el procés per aprovar els plecs de condicions de la nova licitació, prevista per al segon semestre d’aquest any. A partir d’aquí, s’obrirà un concurs conjunt per adjudicar el servei d’aigua als vuit municipis, i un cop escollida l’empresa adjudicatària, aquesta podrà començar a operar.
L’AMB defensa el model afirmant que permetrà oferir un nivell homogeni de qualitat a tots els municipis afectats, optimitzar costos i facilitar una resposta més eficient davant emergències. A més, destaquen que les tarifes i els plans d’inversió es dissenyaran segons les necessitats de cada localitat. Tot i això, durant el debat polític van aflorar discrepàncies entre els partits del govern metropolità —PSC, Junts, ERC i En Comú Podem—, amb els comuns i ERC votant en contra.
