Jaume Sans i Teresa Jordà analitzen els reptes de la pagesia del Baix Llobregat en el marc previ de la 175a Fira de la Candelera.
Posar sobre la taula els reptes de la pagesia i del territori han estat els principals temes que han plantejat Teresa Jordà i Jaume Sans en una xerrada celebrada aquest dimecres a la Fundació Agrària, centrada en el futur del sector agrari i el paper de les institucions en un context marcat per les crisis climàtica, sanitària i geopolítica. La xerrada es va centrar sobretot en el present i el futur del sector agrari i va servir també com a introducció als actes de la 175a Fira de la Candelera.
Jordà, diputada d’ERC al Parlament i exconsellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i Sans, regidor d’ERC a Sant Boi des del 2015 i fill de família pagesa crescut a la Marina Santboiana, van coincidir a assenyalar que l’agricultura és un pilar fonamental del país, no només per la producció d’aliments, sinó també per la cohesió i la protecció del territori.
Teresa Jordà va fer una reflexió crítica sobre les decisions preses com a societat, especialment al Delta del Llobregat, on l’ampliació de l’aeroport, la pressió urbanística i la gestió de les zones ZEPA han anat en detriment de l’activitat agrària. Durant la seva intervenció, Jordà va criticar l’ampliació, “mal feta”, de la zona ZEPA, que ha generat tensions constants entre el món ambiental i el món agrari. “Cal protegir les aus, sí, però no en detriment de l’agricultura, ja que un parc agrari és un parc agrari perquè protegeix la producció d’aliments; si fos només una protecció ambiental, seria un parc natural”, va assenyalar. De fet, les zones ZEPA del Delta van ser instaurades per la Generalitat durant el període en què Jordà exercia com a consellera en funcions, un pas que va reconèixer com necessari per a la conservació, tot i que ha comportat complexitats en la convivència amb l’activitat agrícola. Igualment, però va alertar que sovint només es valoren els projectes pel seu impacte en el PIB, deixant de banda la salut, els aliments i les persones. També va recordar la manca de recursos destinats històricament al sector, amb pressupostos“insignificants” en relació amb la seva importància.
A més, Jordà va remarcar la necessitat d’acompanyar la pagesia des de les institucions, especialment davant fenòmens climàtics cada vegada més extrems. Va apostar per un sistema d’assegurances, fins i tot públic, que permeti cobrir les pèrdues del sector de manera estructural i no amb ajudes puntuals. “Sense pagesos i ramaders que es puguin guanyar la vida, no hi ha sostenibilitat possible”, va afirmar, reivindicant un sector imprescindible per al present i el futur del país.
Un repàs a la diversitat agrària i els reptes de la pagesia al Baix Llobregat
Jaume Sans va destacar la gran diversitat agrícola del Baix Llobregat, dividida entre el que va catalogar com“la zona de la vall baixa, el Delta i la zona del Montserratí”. Segons va explicar, ha estat l’agricultura de la part baixa del riu Llobregat la que històricament ha donat més pes a la comarca, capaç d’oferir diverses collites a l’any gràcies a la fertilitat del sòl i a la disponibilitat d’aigua.
El regadiu i la preservació dels canals van ser un altre dels punts clau de la seva intervenció. Sans va alertar que els creixements demogràfics no sempre han respectat aquestes infraestructures històriques, com és el cas del canal de la Infanta, mentre que en zones com Sant Boi i el Prat s’han conservat millor dins l’àmbit del Parc Agrari. En aquest sentit, va remarcar que es tracta “d’una agricultura periurbana clarament amenaçada” i va defensar que la prioritat del parc ha de ser el pagès, tal com recull l’esperit del consorci creat l’any 1988 per garantir la continuïtat de l’activitat agrària.
Finalment, Sans va fer una pinzellada sobre alguns conreus emblemàtics de la comarca, com la carxofa de Sant Boi, cada vegada més present al Delta, o els cirerers, avui gairebé desapareguts excepte alguns exemplars al Papiol. També va enumerar els principals reptes de la pagesia al Baix Llobregat com l’excés de normativa, la manca de relleu generacional, la convivència amb les zones de protecció ambiental, la inundabilitat del territori i la forta pressió urbanística acumulada durant els darrers cent anys.
