Metkhal Khalawi és el creador de Xiuxiuejar, una nova xarxa social amb una interfície similar a X. L’objectiu és desenvolupar un espai virtual on la gent pugui compartir aficions sense la pressió dels grans algoritmes i comunicar-se íntegrament en català.
Fa vuit anys, Metkhal Khalawi va arribar a Molins de Rei procedent de Síria i va iniciar una nova etapa lluny del seu país. Amb el temps, aquell nou entorn també el va portar a descobrir i aprendre el català, una llengua que avui ocupa un lloc central en Xiuxiuejar, un projecte tecnològic que ell mateix ha impulsat. La plataforma, concebuda com una alternativa a les xarxes socials tradicionals, ha despertat un gran interès des del primer moment, ja que es tracta d’una xarxa social íntegrament en català. En només un mes de vida, ja acumula més de 5.000 persones registrades. “No m’esperava que hi hagués tant interès; al principi era només un projecte per veure com funcionava”, explica Khalawi a Viu Molins de Rei.
La idea de Xiuxiuejar va néixer el 2025, quan Khalawi es va quedar captivat per la paraula “xiuxiuejar” i va començar a imaginar un espai digital més proper, més tranquil i allunyat dels grans algoritmes que dominen les xarxes socials. Aquesta intuïció, sumada a la seva experiència tecnològica, ja que és programador, el va portar a crear una plataforma pensada per compartir contingut en català i crear una comunitat sana per intercanviar idees, gustos i connectar persones amb interessos similars. L’eix central és que, a més, es tracta d’un espai íntegrament en català, on tothom ha d’interactuar en la llengua. Segons va explicar a aquest diari, aquesta idea va néixer també de fer una comunitat de catalans i fer també que les persones que arribin a Catalunya puguin integrar-se i aprendre la llengua interactuant en una xarxa social. “Aprendre la llengua del lloc on vius és essencial per comunicar-te i connectar amb la comunitat”, afirma.
Inicialment, Xiuxiuejar estava pensada només per a un ús familiar. En canvi, els canvis en xarxes com X (abans Twitter) van empènyer Khalawi a fer-la pública. “Volia un espai més privat i singular, on la gent pogués gaudir sense la pressió dels grans algoritmes”, explica. Tot i que l’èxit ha arribat ràpidament, reconeix que el projecte va a poc a poc perquè treballa sol i ha d’anar resolent els problemes que van sorgint i desenvolupant noves funcionalitats per la plataforma. Igualment, explica que tot aquest estrès que el genera fer-ho tot sol “desapareix quan veig que la gent gaudeix del que faig; això em motiva a continuar”, diu rient.
Una plataforma amb una gran diversitat temàtica
Xiuxiuejar es presenta amb una interfície que recorda Twitter, però on els usuaris poden publicar “xius”, que són missatges de fins a 500 caràcters als quals també es poden afegir elements multimèdia. L’objectiu, segons explica Khalawi, és oferir un espai segur i lliure de manipulacions algorítmiques, on la comunitat pugui compartir contingut. Cada usuari controla la seva experiència, i no hi ha missatges directes per protegir els més joves, una característica que sorprèn, però que Khalawi afirma que “és un mecanisme de protecció, perquè si tot és públic es pot moderar millor el contingut”.
La plataforma aposta per la diversitat temàtica, ja que compta amb espais de música, història, tecnologia, cultura i qualsevol altre àmbit que permeti generar comunitat i enriquiment cultural. Tot i que ara mateix Xiuxiuejar funciona només des del web, ja s’està desenvolupant l’aplicació mòbil, que permetrà arribar a més públic jove i incorporar contingut audiovisual similar a TikTok. L’objectiu final és crear un espai digital autònom, participatiu i accessible a tothom, “on la llengua catalana sigui protagonista” i els usuaris puguin interactuar d’una manera més responsable i enriquidora.
De cara al futul, Khalawi explica que vol plantejar Xiuxiuejar com un espai més gran, on també es puguin fer altres coses. En aquest sentit, explica que “també vull impulsar espais per aprendre català, participar en cursos, buscar feina, comprar entrades per concerts i crear grups segons interessos”. De fet, apunta que “la idea és fer una plataforma on es pugui fer de tot”.
Assegurar-se de que Xiuxiuejar funcioni bé anas de monetitzar-la
Gestionar Xiuxiuejar és una tasca per a Khalawi “sacrificada, però enriquidora”, ja que li dedica al voltant d’unes tres hores diàries. “Normalment, treballo de nit, perquè durant el dia tinc la meva feina i també la meva família”, explica. En aquest sentit, explica que a les nits es dedica sobretot a respondre preguntes d’usuaris, solucionar problemes tècnics i millorar la plataforma de manera constant amb noves idees. “És molt intens perquè faig tot sol”, admet, tot i que “si tot va bé” ja està pensant a ampliar l’equip per poder desenvolupar més funcionalitats i mantenir la qualitat de l’espai.
De moment, el que sí que té clar és que no es troba en un moment en què busqui finançament extern per la plataforma. “De moment vull controlar el projecte jo mateix i assegurar-me que funcioni bé abans de plantejar monetitzar-lo” diu, explicant que aquesta “és la manera en què crec que puc mantenir l’esperit original de comunitat i seguretat que defineix Xiuxiuejar”.
En aquest sentit, comenta que per a ell l’objectiu de fons de la plataforma és molt més que oferir funcionalitats digitals. És crear un espai on els usuaris puguin interactuar i connectar entre ells d’una manera més humana i propera. “Vivim en un món molt individualista i amb molt de temps als telèfons, i vull que la gent pugui intercanviar gustos, aprendre i compartir, tot en català, amb una comunitat més propera”, explica.
D’un campament de refugiats a Molins de Rei
Una de les motivacions que va portar Metkhal Khalawi a crear Xiuxiuejar té a veure amb la seva pròpia experiència de vida. “A mi em van rebre molt bé a Catalunya i vaig voler aprendre la llengua del país que em va acollir. Ara el que vull és impulsar el català i animar també les persones que potser no el parlen tant a fer-lo”, explica. Aquesta voluntat de retornar, d’alguna manera, l’acollida rebuda és també al darrere del projecte.
Khalawi va créixer a Síria en una família nombrosa de tradició nòmada, amb tretze germans. Abans de la guerra, estudiava enginyeria electrònica i treballava en una base d’extracció de petroli. El conflicte, però, el va obligar a fugir del país i evitar ser reclutat a l’exèrcit. Durant el seu viatge per sortir va ser detingut i va passar dues setmanes a la presó abans de poder continuar el camí cap a Turquia. En arribar a Istanbul va començar a treballar en una fàbrica tèxtil on, afirma “treballava fins a 14 hores diàries amb un sou molt precari”, intentant sobreviure mentre “somiava en arribar a Irlanda per treballar i tenir una vida millor”.
Quan, després del 2015, es van tancar moltes de les rutes migratòries cap a Europa, es va desplaçar a Grècia, on va passar un any i mig en camps de refugiats. Durant aquest temps va col·laborar amb diverses ONG i va fer tasques de traducció, aprofitant els coneixements d’anglès adquirits durant els seus estudis. Va ser en aquell moment quan va conèixer la Clàudia, una jove periodista de Molins de Rei que investigava testimonis de refugiats. Van mantenir el contacte durant sis mesos a través de Facebook fins que van decidir retrobar-se i començar una vida junts. Finalment, es van instal·lar a Molins de Rei, on va viure tres anys amb la família de la seva parella, una etapa que, segons explica, “em va permetre començar a sentir Molins de Rei com casa meva, aprendre català i continuar estudiant programació”. Avui continua vivint al municipi amb la seva parella i la seva filla. I aquesta història d’acollida ha donat peu a la creació de Xiuxiuejar.
Sr. Metkhal Khalawi , gracies per la seva iniciativa i el seu article , Es important que un epersona que va arribar a Molins de Rei procedent de Síria per iniciar una nova etapa de la seva vida i lluny del seu país, i la predisposició per aprendre el català, que parla la majoria dels habitatats d’aquesta comuninitat i una llengua que ocupi un lloc central en la plataforma social de Xiuxiuejar. Es dificil entendre per la majoria dels vilatans de Molins de Rei , especialment per les persones adultes en pocs coneixaments de informàtica i de xarxes , el que significa : projecte tecnològic , plataforma, xarxe social tradicional,etc. i dubtem que a Molins de Rei hagui despertat tant gran interès des del primer moment, sobretot per la caréncia de mitjans de comunicació interactius que tenin al municipi, ja sigui el Viu Molins amb nulitat de comentaris , Radio Molins de Rei que depend 100 % de l’alcaldia de l’Ajuntament sense estudis de audició que la justifiquin, El Llaç sense cartes dels lectors com hi habia abans , o el Tot comercial d’escasa distribució al municipi. No comprene’m que hi hagui hagut tant interès per la plataforma Xiuxiujear a Molins de Rei , un municipi a on la Biblioteca està vedellant cada dia més i cada dia mes buida de lectors i activitats per adults.
Es admirable la seva experiència tecnològica de programador, el hagui portat a crear aquesta plataforma per compartir continguts en català i crear una comunitat sana per intercanviar idees, gustos i connectar persones amb interessos similars. L’eix central és que, a més, es tracta d’un espai íntegrament en català i fer una comunitat de catalans
Tot i que ara mateix Xiuxiuejar funciona només des del web, ja s’està desenvolupant l’aplicació mòbil, ven segur que permetrà arribar a més públic jove, però llastimosament poc d’adults i de especialment jubilats que es moren avorriment a Molins de Rei.
De moment, ens al.legre’m de que tingui clar de que no es trobi en un moment en què busqui finançament extern per la plataforma, ja que Molins de Rei és pioner en aquestes menesters per la manca cultural del dirigents polítics actuals PSC – Podemos , i tot el que val una mica d’interés és de pagament, com la Aula d’Extensió Universitaria a 60 €/any .
Informar-lo de que vostè i la seva companya Claudia han hanat a viure a un municipi sense porvindre, uns comerços tristos, un poble dormitori de Barcelona, que a sobre, s’atribueix una bona qualitat de vida , L’hi recomano la lectura del article de la revista El Llaç 614 , ” El preu de viure a Molins de Rei” a on el cost de la vida supera els els 3500 € /mes a una llard standard molinenca que complica molt les persones amb rendes mitjanes o baixes, a on el comerç local està esgotat i van tancant un darere l’altra , per masa sobreesfoç , a on sembla que els únics que viuen bé son els funcionaris i empleats municipals, i els politics locals en dedicació exclusiva 50.000 €, sense ser profesionals de res i els 400€/14 plens + 100 € per assistència junta de portaveu a 14 els regidors , i no anem a millor, El municipi no es homogeni , va per barris, Centre vila i Barri del Canal , Riera Nova , La Granja , etc. IBI’s , plusvaluas, ….molt altres. En quant vivenda, Molins de Rei te pocs pisos a la venda, 2500 €/m2, infraestructures de poques elçaires 3 o 4 pisos , estem en una situació d’emergencia habitacional a on els nascuts a Molins de Rei no poden adquirir un pis , estem a un nivell de preu m2 desmesurat, el sector jove ha de recorrir al soteig sense control d’anys d’empedronament al municipi, amb promotors amagats i poca transparencia, per obtindre una VPO de compra o de lloguer , especialment per la gent gran , Sol.lució a Molins de Rei : S’ha de construir amb mes densitat i a mes alçaira., La vivenda no té de superar el 30% dels ingresos salarials.