El programa de l’ICF i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya permet disposar de fins a 50.000 euros sense interessos per afrontar l’entrada del pis i ja ha facilitat la compra de gairebé 1.400 habitatges arreu del territori.
L’accés a un primer habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes per a moltes persones joves. L’increment dels preus immobiliaris i la dificultat per generar l’estalvi necessari per afrontar l’entrada inicial del pis són dos dels principals obstacles que sovint endarrereixen l’emancipació. Amb l’objectiu de donar resposta a aquesta realitat, la Generalitat ha actualitzat els Préstecs Emancipació, un programa impulsat per l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que amplia ara fins als 40 anys l’edat màxima per poder-hi accedir.
Aquesta ampliació suposa un canvi rellevant respecte al límit inicial, fixat en els 35 anys, ja que permet incorporar al programa un col·lectiu més ampli de persones que, tot i disposar d’ingressos estables i un projecte de vida consolidat, encara no han pogut acumular els estalvis suficients per afrontar la compra del primer habitatge.
Els Préstecs Emancipació neixen precisament per resoldre aquesta barrera: la de l’entrada. El programa ofereix un préstec de fins a 50.000 euros sense interessos que permet finançar fins al 20% del valor de l’immoble, la part que habitualment no cobreixen les entitats bancàries en una hipoteca convencional. Aquest import no s’ha de començar a retornar fins que la persona beneficiària hagi acabat de pagar la hipoteca principal, amb un termini màxim de 30 anys, i a més no genera cap mena de comissions ni interessos.
D’aquesta manera, el mecanisme permet que joves que tenen capacitat per assumir una hipoteca, però que no disposen d’un estalvi inicial suficient, puguin avançar en el procés de compra. El model combina el préstec concedit per l’ICF amb una hipoteca tradicional d’una de les entitats financeres adherides al programa: Abanca, Arquia, Banc Sabadell, Banco Santander, BBVA, Bankinter, CaixaBank i imagin, Caixa d’Enginyers, CaixaGuissona, Kutxabank, Laboral Kutxa i UCI.
Cal tenir en compte que en acollir-se al programa, l’habitatge adquireix la qualificació d’habitatge amb protecció oficial (HPO) de preu limitat de manera permanent, així que en cas de venda o lloguer posterior s’han de complir una sèrie de requisits.
Més flexibilitat per facilitar l’accés al programa
L’ampliació del límit d’edat és la principal novetat de l’actualització de les bases dels Préstecs Emancipació, però no és l’única. El programa també incorpora nous supòsits per facilitar les operacions de compravenda.
A partir d’ara, els préstecs també poden incloure la compra de places d’aparcament i trasters vinculats al mateix edifici que l’habitatge, encara que no formin part de la mateixa finca registral. A més, s’introdueixen facilitats per als habitatges de nova construcció, ja que es permet formalitzar el préstec encara que en aquell moment no disposi de la referència cadastral definitiva.
Aquestes modificacions busquen adaptar el programa a les situacions reals del mercat immobiliari i eliminar obstacles administratius que podien dificultar algunes operacions, especialment en promocions d’obra nova.
Un programa que ja ha facilitat l’accés a prop de 1.400 habitatges
Des de la seva posada en marxa, els Préstecs Emancipació han tingut una bona acollida entre les persones joves. En dotze mesos de funcionament, el programa ha permès la compra 1.387 habitatges a Catalunya i ha facilitat que 2.052 persones hagin pogut accedir a la seva primera llar en propietat.
Les dades del programa mostren que l’import mitjà dels préstecs concedits se situa al voltant dels 36.000 euros, mentre que el preu mitjà dels habitatges adquirits és d’uns 190.000 euros. L’edat mitjana dels beneficiaris és de 29,6 anys.
Territorialment, els préstecs han arribat a totes les vegueries catalanes, amb una concentració vinculada al pes poblacional de cada territori. Barcelona concentra el 55,9% dels préstecs concedits, seguida de les Comarques Gironines (10,7%), el Penedès (9,4%) i el Camp de Tarragona (7,9%).
Qui pot sol·licitar un Préstec Emancipació?
Amb la nova ampliació, poden optar al programa les persones d’entre 18 i 40 anys empadronades a Catalunya que vulguin adquirir el seu primer habitatge, sempre que aquest es converteixi en la seva residència habitual.
També s’estableixen uns límits d’ingressos per garantir que l’ajuda arribi a persones que realment tenen dificultats per assumir l’entrada inicial. Els ingressos anuals bruts de les persones que viuran a l’habitatge no poden superar 6,5 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC).
Aquests préstecs tenen unes condicions avantatjoses pensades per afavorir l’emancipació, però, com a qualsevol altre préstec, s’ha de tornar. Per això, la persona sol·licitant no podrà tenir impagaments ni deutes significatius i l’ICF estudiarà cada cas per avaluar si és solvent.
L’habitatge pot ser tant nou com de segona mà, però ha d’estar situat a Catalunya, disposar de cèdula d’habitabilitat vigent en el moment de formalitzar la compra, no estar qualificat com habitatge de protecció oficial i, finalment, no estar en projecte ni en construcció.
Una política d’habitatge amb diferents eines per facilitar l’accés a una llar
Els préstecs emancipació formen part d’una estratègia més àmplia de la Generalitat per facilitar l’accés a l’habitatge i donar resposta a les diferents necessitats de la ciutadania. A més d’aquest programa, el Govern impulsa diverses línies d’actuació que combinen ajuts directes, promoció de nou habitatge i rehabilitació del parc residencial.
Entre aquestes mesures destaquen els ajuts al pagament de l’habitatge, adreçats a facilitar l’accés i el manteniment de l’habitatge a través de diferents línies de suport adaptades a situacions diverses; el Pla 50.000, que preveu incrementar l’oferta d’habitatge assequible i protegit mitjançant la promoció de noves llars i la mobilització de sòl i immobles; i una nova línia d’ajuts a la rehabilitació, orientada a millorar la qualitat, l’accessibilitat i l’eficiència energètica dels edificis existents.
En conjunt, aquestes actuacions responen a una política d’habitatge que combina mesures per facilitar l’accés immediat a una llar amb actuacions estructurals destinades a ampliar el parc d’habitatge assequible i reforçar el dret a l’habitatge a mitjà i llarg termini.
