La colla ha repassat l’actualitat local, catalana i internacional a través dels set pecats capitals, amb l’habitatge, la cultura, la política, el medi ambient i la situació social com alguns dels principals protagonistes.
Una Festa Major no és només balls, festa i música. També té una part crítica, com és el cas dels versots. La tradició dels Dimonis de Molins de Rei va més enllà del foc i les explosions i, un any més, la colla ha convertit la plaça de la Creu en l’escenari d’una representació satírica carregada d’humor, rimes i crítica. Els Dimonis han recuperat els set pecats capitals per posar sobre la taula alguns dels temes que han marcat l’actualitat dels darrers mesos.
L’acte ha arrencat amb l’aparició de Llucifer i la Diablessa, que han introduït uns versots que han estat marcats per les eleccions municipals de l’any vinent i per les referències a l’Ajuntament. Els primers versos han posat el focus en qüestions com la futura residència, les obres de l’estació, la situació dels equipaments esportius i la manca d’espais per entrenar, així com en la política cultural i la distribució dels recursos municipals. Els joves i les dificultats per accedir a un habitatge també han tingut el seu espai, amb una crítica als preus actuals de l’habitatge.
Els set pecats capitals posen el focus en l’actualitat
Un any més, els set pecats capitals han servit com a fil conductor dels versots dels Dimonis, que han utilitzat cadascun d’ells per abordar diferents qüestions de l’actualitat. La gola ha posat el focus en les guerres, el negoci de les armes i la situació de les persones refugiades, amb una defensa de la pau i una crítica a la indiferència davant dels conflictes. L’enveja ha servit per parlar de l’emergència climàtica, les altes temperatures i els incendis forestals, mentre que la peresa ha centrat els versos en el tancament de Collserola arran de la situació provocada per la pesta porcina africana i les restriccions que afecta el veïnat.
La ira ha estat dedicada a la figura de Donald Trump, l’augment de l’extrema dreta i el feixisme, mentre que la supèrbia ha servit per qüestionar la situació del sistema educatiu català, amb referències a les condicions dels centres, la manca de vetlladors i la inclusió. L’avarícia ha traslladat la crítica a l’àmbit municipal, amb qüestionaments sobre les subvencions culturals, els recursos destinats al Palau de Requesens i la gestió de les entitats. Finalment, la luxúria ha posat el focus en la regidoria de Cultura i en algunes mancances dels equipaments municipals, com l’avaria de l’aire condicionat del Mercat.
