Més de 200 persones van participar en la manifestació local. La convocatòria ha generat opinions diverses entre els veïns, tant entre els qui en defensen la necessitat com entre els qui qüestionen la utilitat de la vaga. Bona part dels comerços del Centre Vila també van abaixar la persiana durant la jornada.
Dimecres 11 de novembre, Molins de Rei va viure una jornada poc habitual. Des de primera hora del matí, els carrers ja deixaven entreveure que no era un dimecres qualsevol. Molts comerços havien abaixat la persiana en suport a la convocatòria de vaga general i, fins i tot en aquells establiments que van mantenir l’activitat, el moviment era més baix que en qualsevol altre dia feiner. El municipi presentava menys afluència de persones de l’habitual, però això no volia dir que estigués aturat. Bona part de l’activitat del dia es va traslladar als carrers, on persones de totes les edats van sortir a fer sentir les seves reivindicacions.
La plaça de la Creu va ser un dels primers punts de trobada de la jornada. Durant el matí, l’espai va anar aplegant veïns i veïnes que havien decidit secundar la convocatòria. Entre esmorzars, converses i preparatius, els participants van anar agafant forces abans d’iniciar la manifestació. La mobilització va reunir més de 200 persones, que van recórrer diversos carrers del Centre Vila fins a arribar a la plaça de l’Ajuntament. Allà, la lectura del manifest va posar el focus en les dues reivindicacions que havien motivat la vaga. El dret a un habitatge digne i la millora dels salaris, dues qüestions que els convocants van situar com a necessitats bàsiques per a la classe treballadora.
La convocatòria a Molins de Rei també va tenir continuïtat a Barcelona. Una part dels manifestants es va desplaçar fins a la capital per sumar-se a les mobilitzacions que es van organitzar. Alguns ho van fer amb transport públic o altres mitjans, ja que el trajecte a peu resultava complicat. D’altres veïns i veïnes, que no havien participat en les activitats del matí, es van incorporar directament a les protestes de Barcelona.
Des del comitè de vaga, Carles Corro fa una valoració “força positiva” de la jornada, tot i que lamenta la detenció de dos companys a Barcelona. En declaracions a Viu Molins de Rei, explica que la convocatòria volia posar sobre la taula “una reivindicació de mínims per a la classe treballadora” i denunciar la “incompetència” dels governs català i espanyol. Corro també destaca la capacitat d’organització popular que hi ha hagut al municipi i la implicació de persones de la mateixa vila en la preparació de la jornada. “Som persones del poble que ens hem organitzat i hem preparat aquesta vaga”, assenyala. Una mobilització que, segons defensa, no s’acaba amb la jornada de dimecres. “És una lluita que continua fins que assolim aquestes reivindicacions”, sentencia.
Diversitat d’opinions al voltant de la vaga
Tot i la resposta que va tenir la convocatòria a Molins de Rei, la vaga també va posar de manifest que no tothom la vivia ni l’entenia de la mateixa manera. Així ho expliquen diversos veïns i veïnes consultats avui per aquest diari, que van tenir motius diferents per secundar-la o no fer-ho. Alguns van sortir al carrer per donar suport a les reivindicacions, d’altres hi estaven d’acord, però no es podien permetre deixar de treballar, i també hi havia qui qüestionava la utilitat de la mobilització o no compartia les demandes.
És el cas de Mireia García, que ahir no va poder secundar la vaga tot i estar d’acord amb els motius de la convocatòria, ja que no es podia permetre perdre els ingressos d’un dia de feina. “No tot és blanc o negre”, apunta. Malgrat això, defensa que les persones que fan vaga “també lluiten pels drets de tothom”, especialment en un context en què cada vegada és més difícil accedir a un habitatge. En la mateixa línia, una altra veïna, la Marina, explica a aquest diari que considera “necessària la mobilització davant l’encariment dels lloguers i del cost de la vida”, mentre que els salaris no augmenten al mateix ritme. Amb tot, també expressa les seves reserves davant els episodis de violència que, segons assenyala, “veiem durant algunes protestes i crec que no és necessari arribar fins a aquest punt per reclamar uns drets”.
Entre els més joves, en Daniel va optar per sumar-se a la manifestació de Barcelona i no assistir a classe durant el matí. Avui explica que ho va fer perquè considerava necessari fer visibles les dificultats que té el jovent per emancipar-se, accedir a un habitatge digne i aconseguir uns salaris que permetin viure amb autonomia, sense dependre de les famílies. “Si amb aquesta vaga no aconseguim fer pressió, haurem de fer més, fins que ens facin cas”, afirma. Una posició diferent de la de Ricardo Corredor, un altre veí consultat, que ahir no va secundar la convocatòria perquè considera “que les vagues tenen poca utilitat”. També assegura que no li havien quedat clares “quines eren les reivindicacions”. Tot i reconèixer que una de les demandes era actuar sobre els preus dels lloguers, defensa que els propietaris “també han de poder protegir la seva propietat” i qüestiona que aquesta fos una reivindicació pròpia d’una vaga general.
El comerç també s’adhereix a la vaga
La vaga també va tenir seguiment entre els comerços del Centre Vila. Al llarg del dia, moltes botigues van mantenir les persianes abaixades, sobretot als carrers Major i Rafael Casanova, a la plaça del Mercat, al pati del Palau i a la plaça de la Vila. En alguns casos, els establiments van fer visible la seva adhesió amb cartells als aparadors en què anunciaven el tancament en suport a la convocatòria. L’activitat, però, no es va aturar del tot. Durant el dia, alguns bars, cafeteries i botigues d’alimentació van obrir amb normalitat, com també diversos comerços del passeig del Terraplè.
Al mercat municipal, la jornada va transcórrer amb pràcticament totes les parades obertes, tot i que la poca afluència de clients va fer que algunes abaixessin la persiana abans d’hora. Pel que fa als serveis públics, l’Ajuntament encara no ha fet públiques les dades de seguiment de la vaga entre el personal municipal i als equipaments. El consistori, això sí, havia previst serveis mínims per garantir l’atenció al públic durant el matí.
