Hi ha imatges que, malauradament, s’han tornat massa habituals a Molins de Rei: carrers convertits en rius, comerços intentant frenar l’entrada d’aigua, veïns retirant fang i famílies fent balanç dels desperfectes. Després de cada aiguat arriben la neteja, les reparacions i les explicacions. Però, quan torna a ploure amb intensitat, el problema es repeteix. No ens hi podem resignar.
El 29 de setembre de 2026, una precipitació d’aproximadament 60 litres per metre quadrat en només quaranta minuts va provocar noves inundacions al centre, especialment al carrer Rafael Casanova i al seu entorn, i incidències als accessos del municipi. Pocs dies després, el desbordament de la riera de Vallvidrera va causar desperfectes importants a la Rierada, amb vehicles arrossegats, accessos i camins malmesos, i afectacions al polígon de la Riera del Molí.
Darrere d’aquestes imatges hi ha persones. Hi ha comerciants que han vist entrar l’aigua als establiments de la plaça del Palau, del carrer Rafael Casanova i dels carrers adjacents; han perdut mercaderies, han hagut de reparar instal·lacions i han interromput l’activitat. També s’han registrat afectacions en aparcaments soterrats del barri del Canal i al complex esportiu Ricard Ginebreda. No és només una qüestió de mobilitat o de carrers malmesos: són negocis, comunitats de veïns i entitats que han d’afrontar despeses i incertesa.
En alguns casos, a més, l’accés a les indemnitzacions és complex. Cal acreditar danys, esperar valoracions i sovint avançar les despeses. Segons han traslladat les entitats afectades del Ricard Ginebreda, en episodis anteriors hi ha hagut dificultats de cobertura asseguradora de determinats desperfectes, i ha calgut recórrer a altres mesures d’ajut. Per això reclamem aclarir les causes tècniques de les entrades d’aigua, què s’ha reparat i quines necessitats continuen pendents. Les administracions han de donar respostes coordinades i transparents, sense deixar les persones afectades soles davant de cada nou episodi.
El més preocupant és que no parlem d’un problema desconegut. El 8 d’octubre de 2014, el mateix Ajuntament ja reconeixia públicament deficiències estructurals de drenatge, inclosa la insuficiència del col·lector del carrer del Molí davant determinades pluges intenses. Aleshores es van anunciar mesures correctores i un futur Pla director de clavegueram. El Pla local d’adaptació al canvi climàtic de 2019 va tornar a insistir en aquest instrument i preveia avançar-hi el 2020. La pandèmia va alterar les prioritats de les administracions, però no explica per si sola que un problema identificat fa dotze anys continuï pendent d’una resposta integral.
La redacció del Pla director es va licitar finalment el juny de 2026 i va ser adjudicada a l’octubre. És un pas necessari, però no suficient: cal fer públic el calendari efectiu, els lliuraments parcials i el seguiment dels treballs. I, sobretot, les millores urgents no poden quedar aturades fins que tots els estudis estiguin acabats.
Hi ha també decisions concretes que requereixen explicacions. Ara Molins va proposar estudiar a la plaça del Palau una solució d’infiltració inspirada en la de la plaça de l’U d’Octubre. Segons ha manifestat el govern, un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua desaconsellaria aquella alternativa. Demanem poder consultar íntegrament aquest document i estudiar altres opcions, com la permeabilització del paviment, sempre que sigui viable. Si una proposta no és adequada, s’ha de justificar tècnicament; el que no podem fer és deixar d’explorar solucions i no fer res mentre el poble es segueix inundant.
Des d’Ara Molins portem al Ple una moció amb dues prioritats inseparables: ajuts immediats als afectats i inversions per reduir el risc de noves inundacions. Proposem una línia extraordinària d’ajuts per als comerços, establiments de restauració i altres activitats econòmiques afectades pels aiguats de setembre i octubre, que complementi les assegurances i els ajuts d’altres administracions sense duplicar-ne les compensacions. Les indemnitzacions encara pendents no haurien d’impedir presentar una sol·licitud, amb els mecanismes de comprovació posteriors que corresponguin. Demanem que, en un mes, el govern presenti la regulació, la dotació inicial i el calendari dels ajuts, i que ofereixi acompanyament per tramitar-los.
Alhora, reclamem que en tres mesos es presenti un programa d’actuacions urgents amb responsables, pressupost i dates: neteja i manteniment preventiu, millora d’embornals i col·lectors i intervencions als punts que més pateixen, inclosos el Centre, el Canal i el Ricard Ginebreda.
Però també hem de pensar més enllà de la reparació puntual. Renovar tota la xarxa de clavegueram comportaria una inversió enorme i molts anys d’obres. Per això proposem estudiar basses de laminació a les capçaleres de les conques i dipòsits de retenció en punts estratègics. Aquestes infraestructures poden retenir temporalment l’aigua de pluja i alliberar-la de manera controlada, reduint els cabals punta que sobrecarreguen la xarxa. Cal estudiar-ne l’emplaçament, la capacitat, els costos i el manteniment i, quan correspongui, aprofitar-les també per controlar els abocaments al medi. Les millores de col·lectors i els sistemes urbans de drenatge sostenible, com els paviments permeables, han de completar aquest conjunt de solucions.
Tot això requereix equips amb experiència acreditada en hidrologia, hidràulica i drenatge urbà, que treballin amb dades meteorològiques i projeccions climàtiques. No n’hi ha prou amb conèixer com plou avui: també hem de saber quins episodis podem esperar en el futur i com han d’influir en les nostres decisions urbanístiques. Cap infraestructura pot garantir un risc zero, però una bona planificació pot reduir tant com sigui tècnicament possible la freqüència i la gravetat dels danys, sense traslladar-los a altres barris o aigües avall.
Els estudis, tanmateix, només tindran sentit si es transformen en obres. La moció que Ara Molins porta al ple reclama un pla plurianual d’inversions de cinc anys, que s’hauria de concretar durant el primer semestre de 2027. El pressupost de 2027 ja ha d’incloure les primeres partides. A la Rierada i al polígon de la Riera del Molí, cal treballar amb l’Agència Catalana de l’Aigua i les altres administracions competents per reparar els danys i reduir la vulnerabilitat davant dels desbordaments; i al conjunt de la vila, coordinar les actuacions amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
També reclamem un protocol d’avís, prevenció i resposta davant els aiguats, coordinat amb la protecció civil, i una comissió de seguiment que incorpori l’Ajuntament, el comerç, les comunitats veïnals i les entitats afectades, incloses les esportives. Els compromisos han de poder-se comprovar: amb informació periòdica, participació dels afectats i comptes clars sobre les obres executades.
Les inundacions no desapareixeran per decret. Però tampoc no podem continuar actuant parcialment després de cada tempesta. Els veïns, els comerciants i les entitats de Molins de Rei necessiten ajuts ara, actuacions amb calendari i inversions amb pressupost. Governar també vol dir anticipar-se: fer tot el que estigui a les nostres mans per reduir de manera efectiva el risc i els danys dels pròxims aiguats.
Grup Municipal d’Ara Molins
